Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

El Govern augmenta un 13% la inversió en el cicle d’aigua de l’àrea de Barcelona

Els Pressupostos catalans preveuen 1.586,1 milions per a la vegueria de la capital catalana; d’aquests, 195,1 milions es destinaran a infraestructures hídriques.

El Govern augmenta un 13% la inversió en el cicle d’aigua de l’àrea de Barcelona

El Govern augmenta un 13% la inversió en el cicle d’aigua de l’àrea de Barcelona / Irene Vilà Capafons

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Àlex Rebollo

Barcelona

"Ara és el moment d’invertir, no quan hi torni a haver un període de sequera". La delegada del Govern a Barcelona, Pilar Díaz, va definir així l’aposta de l’Executiu per incrementar els fons destinats a reforçar el cicle de l’aigua en els Pressupostos de la Generalitat de Catalunya del 2026. Els comptes del Govern, que es preveu aprovar a principis de juliol, contemplen una inversió de 1.586,1 milions d’euros en la vegueria de Barcelona, un 45% més que el 2023. En infraestructura hídrica, l’Executiu té reservats 195,1 milions en l’àrea de Barcelona."Ara és el moment d’invertir, no quan hi torni a haver un període de sequera". D’aquesta manera ha definit la delegada del Govern a Barcelona, Pilar Díaz, l’aposta de l’executiu per incrementar els fons destinats a reforçar el cicle de l’aigua en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a aquest 2026. En concret, els comptes del Govern, que preveuen aprovar-se a principis de juliol, preveuen una inversió de 1.586,1 milions d’euros en la vegueria de Barcelona, un 45% més que en els últims comptes aprovats, el 2023. Pel que fa a les inversions en infraestructura hídrica, l’executiu té reservats un total de 195,1 milions d’euros, només, a l’àrea de Barcelona.

"No ens relaxem. S’hi ha d’invertir. No podem trobar-nos a punt de no poder obrir l’aixeta com ens va passar fa poc", va apuntar Díaz en una trobada amb els mitjans de comunicació per aterrar els Pressupostos. La delegada del Govern va recordar que Catalunya ha patit recentment "una sequera molt severa" i va advertir que, arran dels efectes cada vegada més notables del canvi climàtic, és probable que torni a passar."No ens relaxem. S’hi ha d’invertir. No podem trobar-nos a punt de no poder obrir l’aixeta com ens va passar fa poc", ha apuntat Díaz en una trobada amb els mitjans de comunicació per aterrar els pressupostos. La delegada del Govern ha recordat que Catalunya ha patit recentment "una sequera molt severa" i ha advertit que, arran dels efectes cada vegada més notables del canvi climàtic, és probable que torni a passar".

Les inversions en la gestió del cicle de l’aigua creixen un 13% respecte al pressupost del 2023. S’actuarà en equipaments com l’Estació de Tractament d’aigua potable del Ter, amb una inversió prevista de 72 milions d’euros, la planta de tractament d’aigües potables més gran de Catalunya. La potabilitzadora del Ter se situa a Cardedeu, Llinars i la Roca del Vallès i va entrar en funcionament el 2 de juliol del 1966. Té una capacitat de tractament de vuit metres cúbics per segon i pot emmagatzemar fins a 557.664 metres cúbics. El pla també preveu 22 milions d’euros per a l’estació de Montcada, 13,9 milions per a la del Llobregat i vuit milions per a la dessalinitzadora del Llobregat.Així, les inversions en la gestió del cicle de l’aigua creixen un 13% respecte al pressupost del 2023. D’aquesta manera, s’actuarà en equipaments com l’Estació de tractament d’aigua potable del Ter –amb una inversió prevista de 72 milions d’euros–, la planta de tractament d’aigües potables més gran de Catalunya i un equipament fonamental per al proveïment de l’àrea metropolitana. La potabilitzadora del Ter se situa en els termes municipals de Cardedeu, Llinars i la Roca del Vallès i va entrar en funcionament el 2 de juliol de 1966. Així, té una capacitat de tractament de vuit metres cúbics per segon i pot emmagatzemar fins a 557.664 metres cúbics. A més, els comptes de l’executiu també reserven 22 milions d’euros per actuar a l’estació de Montcada, 13,9 milions a la del Llobregat o vuit milions per a la dessalinitzadora del Llobregat.

Salut i infraestructures

Més enllà del cicle de l’aigua, aquests gairebé 1.600 milions d’euros es repartiran entre els àmbits de la salut, les infraestructures ferroviàries, els equipaments educatius i la promoció del comerç. La delegada del Govern va insistir que els comptes de la Generalitat ja s’avancen a futurs exercicis i reserven partides per als anys 2027, 2028 i 2029. Les obligacions plurianuals compromeses per l’Executiu fins al 2029 en la vegueria de Barcelona ascendeixen a un total de 2.369 milions d’euros. Es preveu que aquesta xifra creixi a mesura que puguin tirar endavant nous PressupostosMés enllà del cicle de l’aigua, aquests gairebé 1.600 milions d’euros es repartiran també entre els àmbits de la salut, les infraestructures ferroviàries, els equipaments educatius i la promoció del comerç. La delegada del Govern també ha insistit que els comptes de la Generalitat ja s’avancen a futurs exercicis i reserven partides per als anys 2027, 2028 i 2029. En aquest sentit, les obligacions plurianuals compromeses per l’executiu fins al 2029 en la vegueria de Barcelona ascendeixen a un total de 2.369 milions d’euros. Una xifra que es preveu que creixi a mesura que puguin tirar endavant nous pressupostos..

Les preocupacions associades al canvi climàtic del Govern davant la possible escassetat d’aigua és també compartida per l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El precedent de la crisi hídrica viscuda entre 2022 i 2025 ha reforçat la necessitat d’estendre al riu Besòs el model de regeneració d’aigua ja aplicat al Llobregat.Les preocupacions associades al canvi climàtic del Govern de cara a la possible escassetat d’aigua davant futurs episodis de sequera és també compartida per l’Àrea Metorpolitana de Barcelona (AMB). En la conurbació més immediata de la capital catalana, el precedent de la crisi hídrica viscuda entre 2022 i 2025 ha reforçat la necessitat de, per exemple, estendre al riu Besòs el model de regeneració d’aigua ja aplicat al Llobregat, amb l’objectiu de convertir-lo en una peça clau del subministrament futur de l’àrea metropolitana. El full de ruta per regenerar l’aigua del Besòs preveu la construcció de dues noves EDAR (estacions depuradores d’aigües residuals) i dues noves ERA (estacions de regeneració d’aigua) en dues fases: una primera fins al 2033 i una segona amb horitzó el 2038.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents