Només 4 de les 14 escoles amb mossos mantenen el pla pilot

La consellera d’Interior, Núria Parlon, va assegurar ahir a primera hora del matí que el pla pilot sobre la intervenció i mediació d’agents dels Mossos d’Esquadra en conflictes a les escoles estava "en via de paràlisi". Ho va fer en una entrevista a Catalunya Ràdio en la qual també va reconèixer que la prova havia transcendit de manera "inoportuna" [en plena onada de protestes docents], malgrat tenir "bondats" en el seu origen.

Hores més tard, el Govern, enredat en una nova controvèrsia amb motiu d’aquesta iniciativa, va matisar les paraules de Parlon i va mantenir que el projecte segueix "en marxa" fins a final d’any, "tal com estava previst". De fet, la consellera Sílvia Paneque va abundar en aquesta línies després del Consell Executiu i va afirmar que, segons li "consta", el pla segueix en set centres. No obstant, fonts consultades per aquest diari van confirmar que només quatre hi continuen: dos al Prat, un institut escola a Sabadell i un institut a la Vall d’Aran. Abans de las paraules de Paneque, la Conselleria d’Educació ja insistia –minuts després de les paraules de Parlon– que la prova pilot segueix endavant malgrat les baixes, tot i que refusaven concretar quants dels 14 centres inicials hi continuen.

A Educació, que va centralitzar la informació sobre el polèmic pla, van remetre al desembre, quan està previst que acabi el pla pilot, per fer valoracions sobre aquest. Per la seva banda, el Govern, va assegurar que s’ha "descontextualitzat" una frase de la consellera Parlon –la "via de paràlisi"– i van remarcar que es tracta d’una "prova de concepte que continua", això sí, "amb els canvis que es van fer inicialment", que no van detallar.

"Escala local"

La consellera Parlon argumentava en la mateixa entrevista a Catalunya Ràdio que la iniciativa va néixer a "escala local" [en els serveis territorials del Baix Llobregat, a demanda de centres educatius del Prat de Llobregat] i que, per tant, "no va ser un pla impulsat pels Mossos", sinó a partir de "necessitats exposades a escala municipal".

Per aquesta raó, el Prat és un dels tres únics municipis els centres del qual no han abandonat el pla (juntament amb Sabadell i la Vall d’Aran). Sí que l’han deixat escoles i instituts de, per exemple, l’Hospitalet o Vic, després de ser rebutjat pels claustres implicats (Illa va dir ja al seu dia que participar-hi era voluntari i que no s’obligaria ningú a fer-ho).

L’existència del pla, que va aixecar crítiques entre professorat, famílies i partits polítics des del primer minut, va saltar a la llum en la diada de Sant Jordi, en plena onada de vagues educatives i amb un malestar més que evident a les aules, entre moltes altres coses, per la pèrdua d’educadores i integradores socials en centres de màxima complexitat.

Molts docents no donaven crèdit al perdre una figura social necessària en el seu dia a dia, mentre que des del Govern es plantejava enviar a les escoles els Mossos per mediar.

Segons va explicar al seu dia la consellera d’Educació, Esther Niubó, la policia destinada a l’escola aniria "desarmada i sense uniforme". Una explicació que arribava dies després de saltar la polèmica. Un altre dels punts clau en aquesta història van ser els dies de silenci, en els quals cap membre del Govern va sortir a explicar en què consistia exactament un pla que estava aixecant tanta polseguera. "No tindran despatx al centre, ni entraran a les aules, ni estaran durant tota la jornada lectiva cada dia de la setmana; i la presència concreta a cada centre dependrà també de les direccions d’escoles i instituts, en funció de les seves necessitats", assenyalava la conselleria, una vegada la bola s’havia fet massa gran, vista l’evolució del cas.