La ronda Litoral absorbeix l’auge de persones sense sostre a Barcelona

L’Abderrahmane malviu en una de les desenes de tendes de campanya que es poden veure des de la ronda Litoral, a l’altura de la Zona Franca. Va arribar fa uns cinc mesos a la capital catalana i es va instal·lar directament en aquest punt entre carreteres i lluny del centre, on es va trobar amb molts altres compatriotes algerians que esperen poder regularitzar-se per aconseguir una feina estable. A la mateixa carretera, però a l’altre costat de la ciutat, Tijan Sheikh, gambià, també intenta fer vida en una de les botigues que s’oculten rere els matolls de la plaça dels Campions, a la Vila Olímpica. És un dels desallotjats de l’antic institut B9 de Badalona.

Ells són només dos rostres de les 2.171 persones que, segons l’Ajuntament, dormen als carrers de Barcelona. Només en un any, la xifra ha crescut gairebé un 45%, des dels 1.505 de maig del 2025. I també, la prova que el fenomen del sensellarisme està cada vegada més present a la perifèria de la ciutat i, en especial, a la ronda Litoral. La directora de la Fundació Arrels, Bea Fernández, ho resumeix: "S’estan desplaçant cap als marges de la ciutat i s’estan agrupant". "Ha passat a la Zona Franca i ara també ho estem veient al front marítim", assegura.

L’augment de persones que pernocten a l’espai públic de la Zona Franca és tal que el districte de Sants-Montjuïc, on s’inscriu el gran polígon industrial, ha desbancat Ciutat Vella com el que concentra més persones sense llar. En aquest districte dormien el maig 660 persones, segons el consistori, mentre que a Ciutat Vella tenen detectades 414 persones. Els segueix de prop Sant Martí, amb 357. Allà, pràcticament la meitat de les persones sense sostre, unes 148, viuen als parterres i places que cobreixen la ronda Litoral des del parc Carles I fins a les platges del Fòrum.

Per David Espinós, de l’Associació Quart Món, part del motiu d’aquest desplaçament del fenomen respon al fet que la pressió urbanística en barris com el Poblenou fa impossible que perdurin assentaments barraquistes més estables com els que la seva associació acompanya des de fa dècades. "Cada vegada hi ha menys solars", resumeix. Si fa un any es comptaven a Barcelona 319 persones en aquestes barraques, ara en són 298. També disminueix el nombre de persones que viuen en locals ocupats, que han passat de 282 a només 82.

Així, augmenten les agrupacions de tendes de campanya. "Comença a ser un fenomen per si mateix", apunta Espinós. En moltes s’estableixen relacions més pròximes, com les dels assentaments barraquistes, tot i que recorda Fernández, no sempre és així. L’Abderrahmane, amb qui obríem aquest reportatge, per exemple, no coneix gaire els compatriotes al costat dels quals dorm. Entre ells hi ha el Houari. Ell ha tingut sort i de moment passa les seves nits al Centre de Primera Acollida de la Zona Franca, tot i que sap que aviat haurà de sortir d’allà. "Ja portaré sis mesos… I després suposo que vindré aquí amb ells", es lamenta.

Fins no fa gaires anys, sis mesos eren suficients per aconseguir generar uns quants ingressos que permetessin costejar-se una habitació i deixar l’espai assistencial lliure per a una altra persona que el necessités. Ara, moltes vegades, el destí torna a ser l’asfalt. "Si un jove que ha fet un procés i té uns estalvis o fins i tot una feina no troba un habitatge per raons econòmiques, aquí tenim el problema", sintetitza la Comissionada d’Acció Social de Barcelona, Sònia Fuertes. Per aquesta raó ja fa temps que resulta difícil trobar places lliures en els serveis del consistori. "El circuit d’ajuda pot millorar, però el que ens preocupa és la sortida d’aquestes persones després de passar per algun recurs", explica la comissionada, que recorda que la ciutat destina 51 milions a l’any exclusivament al sensellarisme i que té més de 150 equips de carrer.

En aquest sentit, la Generalitat va calcular que el 62% de les situacions de sensellarisme a Catalunya estan relacionades amb la crisi de l’habitatge. És un fet que també canvia el perfil de les persones que acaben en aquesta situació, que són cada vegada més joves i, en moltes ocasions, migrants extracomunitaris.

Llei imprescindible

L’Ossy és un de tants joves gambians que malviuen a les tendes de campanya de la Vila Olímpica. Porta a Espanya més de dos anys, i fins fa uns mesos es pagava una habitació amb el que guanyava treballant en un supermercat. Quan es va quedar sense feina, no va tenir més remei que anar-se’n al carrer. Allà va topar amb el Tijan, un dels expulsats del B9. Aquests desallotjaments "no són una solució", recorda la comissionada Fuertes. "Es fa per alleugerir l’impacte en un territori allà on s’estan generant moltes dinàmiques d’odi", diu. L’aporofòbia creix aquests dies.

Per Fernández, la solució passa per donar allotjament a aquestes persones i acompanyar-les un temps per completar la seva adaptació. Per a això, estima que és imprescindible que la llei del sensellarisme, encallada al Parlament, tiri endavant. "El que demanem és que s’acceleri i que el seu contingut no es desvirtuï" amb les esmenes, reclama la directora de la Fundació Arrels, que va impulsar la llei juntament amb quatre entitats socials més i l’acadèmic Antoni Milian.

Subscriu-te per seguir llegint