Metrovacesa veu "bona i necessària" la redensificació davant la crisi de l’habitatge

L’habitatge s’ha situat com una de les principals preocupacions a Espanya. Així ho va defensar Jorge Pérez de Leza, conseller delegat de la promotora Metrovacesa, durant la seva intervenció en el III Fòrum del Mediterrani, en la qual va posar el focus en el desequilibri entre la creació de noves llars i la capacitat real de la indústria per produir habitatge.

Davant la urgència del problema, Pérez de Leza va defensar que no n’hi ha prou d’actuar a llarg termini. "El problema de l’habitatge no pot esperar 20 anys per solucionar-se", va assenyalar, amb referència al temps que es tarda a transformar un terreny. És per això que va reclamar mesures a curt, mitjà i llarg termini. Sobre la redensificació d’edificis i àmbits urbans ja existents, va assenyalar que és "bona i necessària" perquè permet actuar sobre zones que ja compten amb planejament, infraestructures, potència elèctrica i transport.

"El problema de l’habitatge és un problema d’oferta", va assenyalar el primer executiu de la cotitzada, que va advertir que la tensió actual no respon únicament al creixement demogràfic, sinó també a la capacitat d’atracció de població de determinades zones del país, principalment les grans ciutats i l’arc mediterrani, que atrauen talent jove, activitat econòmica, innovació i nous perfils professionals vinculats a sectors tecnològics.

Per al conseller delegat de Metrovacesa, aquesta capacitat de generar riquesa té una conseqüència directa: totes aquestes persones necessiten un lloc on viure. "Se’ns ajunta el talent nou que ve, el que ja tenim i la gent que ja viu al lloc", va explicar. El resultat és una pressió creixent sobre el parc residencial, especialment en àrees urbanes on la demanda avança molt per sobre de l’oferta disponible.

Pérez de Leza va voler posar d’exemple Barcelona. Segons va indicar, la ciutat va crear, el primer trimestre de l’any, unes 18.000 llars, mentre que els visats d’obra nova –habitatges que es construiran i entregaran en els pròxims dos o tres anys– van vorejar només les 12.000 unitats. "Hem generat un dèficit de 6.000 cases que se suma a l’acumulat que pot tenir la ciutat, que podria ser de 60.000 més", va afirmar.

Així mateix, el directiu també va remarcar que el repte no consisteix només a construir més, sinó a adaptar-se a noves maneres de viure. La societat, va afirmar, ja no demana únicament habitatges tradicionals "amb més o menys zones comunes", sinó que avui conviuen perfils molt diferents, com talent nòmada que es manté en una ciutat durant un període limitat, estudiants universitaris, treballadors desplaçats per nous projectes i famílies que busquen un habitatge estable.

Solucions diverses

"Hem de combinar els dos mons", va defensar Pérez de Leza. Segons el seu parer, les ciutats han de ser capaces d’oferir solucions residencials diverses: habitatge lliure, habitatge protegit, lloguer de llarga durada, lloguer temporal, residències per a estudiants, espais comuns adaptats i fórmules que responguin a una mobilitat laboral i vital cada vegada més àmplia.

El conseller delegat de Metrovacesa també va reclamar més agilitat per generar nous àmbits urbans i noves maneres de viure. "Si es vol, es pot", va afirmar, abans de citar el projecte de les Tres Xemeneies, entre Sant Adrià de Besòs i Badalona, com a exemple de col·laboració publicoprivada. Pérez de Leza va defensar que aquests acords són essencials per trobar solucions que serveixin tant al turista com al treballador temporal, al resident de llarg termini o a qui vol desenvolupar tota la seva vida en una ciutat.

«Se’ns ajunta el talent nou que ve, el que ja tenim i la gent que ja viu al lloc»

Jorge Pérez de Leza

Conseller delegat de Metrovacesa

Subscriu-te per seguir llegint