Torralba: "El classisme, el racisme i la xenofòbia són incompatibles amb l’humanisme"

El catedràtic d’Ètica i Filosofia de la Universitat Ramon Llull, Francesc Torralba, va reivindicar ahir el Mediterrani com una de les regions destacades en el naixement de l’humanisme. El professor va assenyalar Atenes i Jerusalem com els dos bressols d’aquest corrent de pensament, que, segons va explicar, té la seva idea essencial en la dignitat "inherent" de la persona, amb independència de tota circumstància que l’envolti. És per això que, per l’expert, "el classisme, el racisme, la xenofòbia –i tants altres ismes– són incompatible amb l’humanisme". Així ho va relatar en la conferència que va obrir l’última jornada del III Fòrum del Mediterrani de Prensa Ibérica.

El filòsof va agrair que en un simposi sobre el Mediterrani es comptés amb algú del seu gremi i en aquest sentit va reivindicar també que, més enllà d’Atenes i Jerusalem, l’humanisme del Mare Nostrum es va consolidar després de créixer per ciutats de tot l’arc. Així, va reivindicar les figures dels Medici, a Florència; de sant Agustí d’Hipona, a la ciutat nord-africana de Tagaste; de Joan Lluís Vives, a València, i la de María Zambrano, de Màlaga.

L’arrel de totes aquestes filosofies sempre va ser la dignitat humana, tot i que Torralba també va destacar dos vèrtexs claus més del concepte: la igualtat i la llibertat. El catedràtic va exposar que els equilibris entre aquestes idees no sempre són senzills, i que els corrents humans del pensament han fet "funambulisme" entre els tres conceptes al llarg de la història. La llibertat va ser una de les idees que més va destacar Torralba com una cosa intrínseca del Mediterrani: "és un espai de llibertat gràcies a l’humanisme".

Els grans desafiaments

Torralba també va tenir temps per assenyalar els tres grans desafiaments que té lactualment ’humanisme al davant, "en un context en el qual cala amb profunditat el desànim".

El primer, segons l’acadèmic, són les grans tecnologies que posen "en gran qüestió la nostra cultura", va assegurar. Torralba va advocar també per un equilibri entre la "tecnofòbia i la tecnolatria" i per evitar la concentració de tots aquests recursos en unes quantes mans privades.

El segon gran desafiament detectat pel filòsof és l’"econocisme", la "idolatria dels diners". "Si el benefici és l’únic que compta, i no hi ha cap tipus de resistència a això, vostè serà utilitzat com un objecte", va etzibar Torralba. I, per Torralba, l’últim obstacle al qual ha de fer front l’humanisme és l’animalisme. "Una cosa és la protecció de l’animal i una altra és homologar-lo en drets i en dignitat" als humans, va voler destacar durant la seva intervenció.

Subscriu-te per seguir llegint