Aina Clotet celebra el seu debut com a directora i protagonista

Una tarda d’estiu, el prestigiós doctor Bonaventura Clotet em va comentar que, si la seva filla Aina Clotet hagués estudiat la carrera de Medicina, hauria sigut una gran investigadora. Tanmateix, l’Aina es va llicenciar en Comunicació Audiovisual i, posteriorment, va decidir apostar pel món de la interpretació. La seva mare, Anna Fresquet, és metge i farmacèutica també, però ni això la va fer canviar d’opinió. L’Aina sempre va tenir molt clar quina era la seva veritable vocació.

Aquesta determinació la va portar a estrenar dimecres, al cine Phenomena de Barcelona, la seva primera pel·lícula com a directora i protagonista, amb el títol Viva. El film arriba avalat pel premi obtingut al Festival de Canes i tot apunta que serà un dels títols destacats de la temporada. La trajectòria d’Aina Clotet com a actriu és inqüestionable, però amb aquest projecte fa un important salt qualitatiu en firmar una obra reivindicativa, valenta, divertida i, en alguns moments, amb aparents caires autobiogràfics.

A l’estrena hi van assistir, a més de la seva mare i del seu germà, Marc Clotet, que forma part de la productora de la pel·lícula, la seva parella, el també actor Marcel Borràs, així com nombrosos companys i amics de professió. Entre ells no va voler faltar l’entrenador Pep Guardiola, que manté una estreta amistat amb l’actriu des de fa anys i que va voler acompanyar-la amb la seva filla, la influencer i model Maria Guardiola.

Al costat d’ells, molts, entre d’altres, vam veure l’exalcaldessa Ada Colau; les actrius Clara Segura, Cristina Genebat i Nausicaa Bonnín; els actors Enric Auquer, Oriol Pla, Roger Gual, Àlex Brendemühl o Marc Martínez; la periodista Laura Duran, i, tot just arribat de Los Angeles, el també soci de la productora Funicular Jan Andreu.

En fi, si us agrada el bon cine, no ho dubteu. És una gran pel·lícula amb una magnífica interpretació d’Aina Clotet, que, orgullosa de la seva edat, acaba interpretant el paper d’una investigadora de l’Hospital de Can Ruti.

Fa gairebé 23 anys, el president del Comitè Olímpic Internacional, Juan Antonio Samaranch, va impulsar la creació de l’Associació Sport Cultura Barcelona, una entitat que reuneix els principals clubs esportius i institucions culturals de la ciutat. El projecte continua plenament vigent i dimecres va celebrar el vintè aniversari dels seus prestigiosos premis.

Entre els prop de 120 assistents no va faltar cap de les cares habituals de la vida social i empresarial barcelonina. Des del president de SCBCN, Josep Mateu, i la secretària general, Rocío de Aguilera, fins al president de RBA, Ricardo Rodrigo, que va fer d’amfitrió en celebrar-se l’acte a la seu del seu grup editorial. Al costat seu hi havia Ernestina Torelló, que, als 83 anys, acaba de convertir-se en la primera dona que presideix el Cercle del Liceu en tota la seva història.

Una de les estrelles de la nit, a més de la premiada Iris Tió, va ser el milionari empresari irlandès Denis O’Brien, fundador i propietari de Digicel. La seva passió per Catalunya i pel golf ha sigut determinant perquè la Ryder Cup del 2031 es disputi a Caldes de Malavella, tota una fita per a l’esport català.

Com no podia ser de cap altra manera, hi va assistir la tinenta d’alcalde Maria Eugènia Gay, així com el president d’honor de SCBCN, Manolo Carreras; el president del Reial Club Nàutic de Barcelona, Bernat Antràs; el president del Reial Club de Tennis Barcelona, Jordi Cambra; Mao Ye, Jordi Puig, Ainhoa Grandes, Gerard Esteva, Tito Ramoneda, Bernat Soler i Albert Sumarroca, que va contribuir a la vetllada cedint els excel·lents vins servits durant el sopar.

No s’ho van perdre tampoc María Teresa Samaranch, Alberto Gras i Silvia Agenjo, que aquests dies està especialment pendent de la recuperació del seu pare, Ramon Agenjo, al qual desitgem una ràpida millora. Un acte sense el Ramon mai és el mateix.

Un altre dels reconeixements va ser per a la Fundació Pau Casals. El guardó va ser recollit per qui va ser ministre de l’Interior i alcalde de Barcelona, Narcís Serra. Així mateix, el restaurant Via Veneto va rebre un merescut homenatge per l’extraordinària trajectòria gastronòmica i per haver mantingut ininterrompudament l’estrella Michelin des que la va obtenir, junt amb Arzak, el 1974.

Un reconeixement més que merescut per a la família Monje, que a més va ser l’encarregada d’oferir l’exquisit sopar amb què va culminar una vetllada rodona.

Subscriu-te per seguir llegint