L’hort al costat del sepulcre de Jesús

Apareix esmentat en el quart dels evangelis canònics, el de Joan. És un hort que, pel simple ímpetu de la natura, va créixer on els homes, prop de la muntanya del Calvari, anys abans havien excavat un planter. És una brevíssima menció: "I al lloc on havia estat crucificat, hi havia un hort, i a l’hort un sepulcre nou, en el qual encara no havia estat enterrat ningú. Allí, doncs, a causa de la preparació de la Pasqua dels jueus, i perquè aquell sepulcre era a prop, van posar Jesús" (Joan 19, 41-42). Són tot just dues línies, però en aquesta voluntat de la Sagrada Família, com tantes vegades es diu, de ser una Bíblia de pedra que pugui ser llegida gairebé amb el tacte, s’amaga en el temple d’Antoni Gaudí un petit hort, no només inaccessible als visitants, sinó fins i tot pràcticament invisible, tret des d’un balcó de la façana de la Passió.

A Gaudí li van plantejar, quan va assumir l’encàrrec de reconsiderar les obres que inicialment havia començat el 1882 Francisco de Paula del Villar, que potser seria convenient donar prioritat a la façana del carrer de Sardenya, de cara a l’Eixample, en aquells moments de creixement constant. Va preferir, no obstant això, començar per la façana del Naixement, d’esquena a la Barcelona de l’època, però després d’unes febres que el van portar durant diversos dies a les portes de la mort, va deixar detallades instruccions sobre com volia que fos la façana de la Passió. Van ser recollides en el primer dels àlbums de les obres del temple que, el 1914, va publicar l’Associació Espiritual de Devots de Sant Josep.

La façana de la Passió no va començar a ser aixecada fins al 1954. Feia 28 anys que Gaudí havia mort. La idea de representar aquest lloc en el qual, en una simbòlica resurrecció, la vegetació reconqueria una antiga pedrera estava per escrit, tot i que no detallada. No havia de ser un hort real, subjecte als cicles de les estacions, però quan fa 10 anys el frontó va quedar enllestit, amb l’escena de la crucifixió per sota i la resurrecció per sobre, es va decidir condicionar aquest recòndit espai entre la façana i les torres com un petit jardí veritable, als peus, a més, d’un mur esculpit com si es tractés d’un planter real.