Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Un estalvi en nits d’hotel

El bus es referma entre estudiants i turistes que viatgen de Barcelona a l’estranger. La gran barreja de nacionalitats és la tònica a Barcelona Nord, l’estació de la ciutat que s’ha convertit en ‘hub’ internacional. "L’avió és dolent i el tren és molt car", afirma un jove viatger.

Rafaelle Phele, usuaria de Barcelona Nord.

Rafaelle Phele, usuaria de Barcelona Nord.

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Glòria Ayuso

Barcelona

La meitat de les rutes amb autobús que arriben i surten de l’estació Barcelona Nord, la de referència a la ciutat, són internacionals. Ho prova la gran barreja de nacionalitats que transiten per la terminal un migdia de finals de juny. Adelie Anglés ha arribat a Barcelona des de Tolosa. El seu viatge ha sigut de sis hores. Estarà a la capital catalana només tres dies. Altres vegades es decanta per l’avió, però l’elecció final acostuma a ser pel preu. En el mateix vehicle viatja Malek Cheikh. Va amb moltes maletes, que són a més molt grans. "A l’autobús és barat portar-les, en un avió cal facturar", destaca.

Pel seu aspecte relaxat, és palpable que Keita Abdou i Lauret Daisy tornen a Nimes després de cinc dies de vacances a Barcelona. Esperen l’autobús, un BlaBlaCar que els ha costat als dos 80 euros, anar i tornar. "És còmode i el preu està molt bé", explica Daisy. Tot i així, assenyala que hauria preferit agafar el cotxe, "però el teníem espatllat".

Ana Sofía Lozano i Luis Moreno són una parella colombiana de 23 i 21 anys que ha decidit aquest estiu viatjar per Europa. Amb autobusos nocturns a Génova i després a Montpeller. "Ens hem estalviat dues nits d’hotel", explica. No ho consideren incòmode: "Va ser pitjor la nit d’avió de Colòmbia a Madrid", asseguren. Han estat gairebé set hores per recórrer el seu últim trajecte, que els ha portat de Narbona fins a Barcelona, des d’on viatjaran de nou en bus fins a Barajas. "També per anar a Madrid és més barat el bus que el tren", ressalten.

Un estalvi en nits d’hotel

Bastian Masson, usuari de Barcelona Nord. / G.A.

Això sí, temen per les maletes, perquè per Tik Tok circulen vídeos que alerten que "quan els autobusos arriben a les estacions europees i s’obren els compartiments, se les emporten", explica Ana Sofía. "Em va passar els vídeos la meva mare per alertar-me. Durant tot el viatge hem deixat les maletes sempre al fons del portaequipatge", assenyala. No han patit aquest contratemps, però s’han emportat un altre ensurt al sortir de Narbona: "Normalment, els autobusos esperen que estiguem tots, tot i que el d’aquest matí va sortir fins i tot abans, i quan hem arribat a l’estació ja no hi era. Hem hagut de comprar bitllets nous i agafar el següent de FlixBus", lamenta Ana Sofía. Tot i que, segons bona part de les persones que esperen a Barcelona Nord, els autobusos solen complir els horaris i, a tot estirar, sortir uns quants minuts després.

L’Abdul atén els clients a l’estand Viatges Extrem Marroc de l’estació. Explica que el viatge a Tànger, Casablanca i Rabat dura 24 hores. El conductor ha de parar cada quatre hores per descansar, per normativa, recorda. Habitualment, hi ha dues sortides per setmana, però a l’estiu les expedicions es multipliquen, sota demanda. "Encara està tot molt tranquil. La setmana vinent hi haurà molta més gent, la majoria de vacances", adverteix una conductora mentre camina amb un col·lega amb qui fa torns al volant.

Un estalvi en nits d’hotel

Lauret Daisy, usuaria de Barcelona Nord / G.A.

Elecció ecològica

Bastian Masson és un estudiant de ciències polítiques de 21 anys que viu a París. "Trio el bus per ecologia", afirma. Han sigut 15 hores de carretera, però no li han semblat pesades. Va sortir de nit i ha arribat de bon matí. El viatge li ha costat 35 euros, mentre que el bitllet d’avió estava en 50 i el de tren en 160 euros "un sol viatge", tot i que en aquest cas de només sis hores. "L’avió és dolent i el tren és molt car. Hauríem de taxar més l’avió, per ser contaminant, i molt menys el tren, perquè la gent triés el ferrocarril", afirma.

Molt diferent opina un grup d’estudiants de Colònia que torna a Alemanyadesprés de passar una setmana a Barcelona. Són de 12è grau, l’equivalent a segon de batxillerat. Els espera un viatge de 19 hores amb autobús. "Nosaltres preferiríem volar, però els professors han triat l’autobús", protesta Ensar Aldemir.

Rafaelle Phele és pintora i, tot i que és francesa i està de vacances per Europa, en realitat viu al Perú, on és habitual recórrer distàncies molt llargues amb autobús. Destaca la comoditat i els preus accessibles del transport col·lectiu per carretera. "M’agrada viatjar, vaig amb el meu art i sense pressa", diu amb un somriure.

Tracking Pixel Contents