El Govern autoritza el parc eòlic marí del golf de Roses

Després de més de dos anys d’espera, la Generalitat ja compta amb l’anhelada llum verda ambiental necessària per fer realitat el projecte del Plemcat, el parc eòlic marí experimental del golf de Roses. Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, el Ministeri per a la Transició Ecològica ha publicat en les últimes hores la resolució "favorable" de la DIA (Declaració d’Impacte Ambiental), un document imprescindible per tirar endavant aquesta plataforma d’investigació en energies marines que ha d’actuar com l’"avantsala" d’un parc eòlic flotant comercial a la zona del Cap de Creus (Alt Empordà).

Des de feia mesos, hi havia preocupació entre els impulsors d’aquest projecte públic perquè feia temps que estava encallada als calaixos del ministeri. Fonts de la cartera dirigida per la vicepresidenta Sara Aagesen ja havien assegurat que la resolució arribaria "molt aviat". Però per obtenir el vistiplau ambiental s’ha requerit molt més temps del que es preveia.

Una de les qüestions que complicava el procés eren les pardeles, unes aus pelàgiques protegides la conservació dels quals s’havia de garantir. El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica va remetre fa més de dos anys la documentació necessària per justificar l’impacte en la fauna i els ecosistemes dels tres aerogeneradors previstos. Però el ministeri havia demanat nova informació per assegurar la protecció d’aus com les pardeles. Aquest detall va retardar el calendari i obligarà l’IREC (Institut de Recerca en Energia de Catalunya) a accelerar la posada en marxa del Plemcat.

A partir d’ara s’intensificaran els tràmits pendents, assegura Jordi Puigcorbé, director de l’IREC, en conversa amb aquest diari: "Queden autoritzacions urbanístiques i administratives que mirarem d’avançar tant com sigui possible perquè l’empresa pública Infraestructures.cat pugui licitar les obres a finals d’any". Sobre les autoritzacions pendents, Puigcorbé assegura que l’IREC està sent "molt rigorós i estricte" perquè tot estigui en regla i es puguin aprovar, malgrat l’oposició d’algun dels municipis implicats.

Tres empreses

Una vegada s’adjudiquin les obres, es podrà construir la subestació, col·locar els cables subterranis i instal·lar la boia que recollirà tota la informació. Quan els treballs estiguin avançats, les tres empreses a les quals se’ls va adjudicar un aerogenerador (Sener, X1 Wind i Esteyco) podran construir-los i instal·lar-los. Fonts coneixedores de la situació detallen a aquest diari que encara pot allargar-se durant diversos mesos el procediment per tenir llestos els aerogeneradors, que s’acoblaran al port de Tarragona i després transportar-se cap a l’Alt Empordà per instal·lar-los sobre el mar. "Si tot segueix el ritme previst, podríem veure els primers prototips de molins el 2028", afirma Puigcorbé.

Aquest laboratori de proves, que recollirà dades de tot tipus rellevants per a un futur parc comercial i per analitzar les seves possibles conseqüències, a més d’aquests tres prototips, que poden arribar als 260 metres d’altura, que ocuparan set quilòmetres quadrats i que produiran 30 megawatts d’energia, també inclourà una estació meteorològica, un robot d’observació marina i una cambra per registrar la presència d’aus. Els molins estaran situats a 22 quilòmetres de Roses, a 25 quilòmetres de la platja de Sant Pere Pescador i a 16 quilòmetres de l’Estartit. D’aquesta manera, es veuran des de la platja però en la distància, a mida reduïda.

Quan el PSC va entrar al Govern, el president Salvador Illa i la consellera Sílvia Paneque van presentar el Plemcat com una de les prioritats que calia accelerar. "Es tracta d’un projecte únic al Mediterrani, pioner al món i molt estratègic", afirma el director de l’IREC, que compara el Plemcat amb el Barcelona Supercomputing Center.

"La tecnologia de l’eòlica marina encara està arrencant, es troba en una situació similar a l’eòlica terrestre als anys 90, per tant, tenim molt marge per investigar com poden evolucionar els aerogeneradors sobre el mar i el Plemcat serà clau per aconseguir-ho", afegeix. A més, Puigcorbé considera que la plataforma permetrà garantir la coexistència amb sectors com la pesca, la conservació de la natura i el turisme.