Capten l’explosió d’un superbòlid que ha solcat el cel de Catalunya

Durant uns breus segons, el cel de Catalunya s’ha il·luminat aquesta nit per la presència d’un superbòlid. La bola de foc que ha generat l’objecte a l’entrar a l’atmosfera terrestre ha pogut detectar-se des de diferents punts del territori a les 2.30 hores d’aquest dijous 25 de juny. Així ho han explicat a aquest diari fonts de la xarxa d’Investigació de Bòlids i Meteorits (SPMN) coordinada per l’Institut de Ciències de l’Espai (CSIC-IEEC).

Josep M. Trigo i Rodríguez, investigador científic de l’ICE-CSIC i membre de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya assenyala a aquest diari que un bòlid és el fenomen lluminós sorgit de «l’ablació d’una roca que arriba a l’atmosfera a hipervelocitat, des de l’espai interplanetari». La distinció amb el terme ‘meteorit’ rau així en el fet que aquest últim només és aplicable a aquestes roques si «han sobreviscut i han arribat a la superfície terrestre».

En un article escrit pel mateix investigador, aquest assenyala que l’espai interplanetari està ple de partícules que són el «producte de l’erosió d’asteroides i planetes a través d’impactes». Tots aquests fragments, denominats meteoroides, «es desplacen a velocitats relatives de desenes de quilòmetres per segon i, al ser interceptades per la Terra, generen un rastre lluminós conegut com a meteor que es produeix a l’interaccionar a gran velocitat amb els components de l’atmosfera», segueix el text. Així, els meteors més brillants es denominen bòlids i «el seu estudi des de la superfície terrestre o des de satèl·lits artificials permet reconstruir les seves trajectòries i deduir els llocs de caiguda de meteorits».

El superbòlid d’aquest 25 de juny ha sigut detectat des d’una desena d’estacions de videodetecció de la xarxa catalanes o valencianes. En concret, s’ha captat des de les estacions de Pic Bartolo, operada per Vicent Ibàñez; Breda-Girona, per David Molner; Catarroja-València, per Lluís Farinós; Esparreguera, per Jordi Gil; Folgueroles, per Pep Pujols (AAO) i Josep M. Trigo (CSIC/IEEC); Gavà-Colomeres, per Carles Pineda; Observatori del Montsec, per Kike Herrero (IEEC); Observatori de Pujalt, per Josep M. Llenas; Sant Fost de Campsentelles, per Lina Aguasca; Sant Mateu, per Cèsar Guasch, i Vallirana, per Fernando Gómez. A més, també va ser registrat per l’estació francesa FRIPON de Marsella.

El doctor Trigo i Rodríguez comenta que encara treballen en la reconstrucció del bòlid, però diu que la seva entrada a l’atmosfera ha sigut a una velocitat d’uns 140.000 quilòmetres per hora. «És un esdeveniment molt lluminós, dins de la categoria que denominem superbòlid, possiblement detectat també des de l’espai», indica l’investigador, que assenyala també que és un fenomen que pot apreciar-se només unes quantes vegades a l’any a Catalunya i Espanya.

La Xarxa d’Investigació de Bòlids i Meteorits és un projecte de ciència ciutadana de l’ICE-CSIC amb més de 30 anys d’història i tres meteorits recuperats. Josep M. Trigo i Rodríguez reivindica així que, abans de la seva tasca, feia 57 anys que no se n’havia recuperat cap.