Les famílies denuncien que l’agost és un "desert" de casals i colònies

L’endimoniat tetris familiar, logístic i econòmic que es posa en marxa després del final de curs ja ha començat per a les gairebé 800.000 llars catalanes amb menors de 16 anys a càrrec. Les 11 setmanes de vacances escolars no només representen una autèntica pujada de gener d’estiu –la despesa mitjana d’una família amb dos fills acostuma a voltar els 800 euros–, sinó que també impliquen un repte de conciliació quan els pares treballen a l’agost. La voluminosa oferta de casals i colònies de juny i juliol literalment s’esfuma quan comença el mes.

"No hi ha pràcticament res: és un desert", es queixa Meritxell Martín, mare d’una nena de 4 anys: "¿Què se suposa que hem de fer els pares que treballem a l’agost? ¿No haurien de tenir tots els nens dret a l’estiu, tant si tenen avis com si no en tenen?".

La Meritxell i la seva parella treballen a l’agost. Un fenomen en augment derivat de la necessitat de les empreses de funcionar durant tot l’any i d’un model de mercat laboral enfocat als serveis. De fet, ara treballen un 16% més de persones a l’agost que fa 20 anys. Així que, la pregunta inicial de què s’ha de fer durant el mes en què no hi ha res –o gairebé res– obert s’ha de respondre dient que s’imposa és el campi qui pugui. "Després de buscar molt, em vaig trobar que les opcions disponibles eren mínimes –assenyala la Meritxell–. En zones de Girona encara hi ha més opcions, però a Barcelona hi ha molt poca tradició d’organitzar casals a l’agost. A l’Eixample, per exemple, només vaig trobar un casal en tot el districte. És una oferta clarament insuficient per a la demanda existent".

El cas, com apunta la Meritxell, és que les famílies que poden fer vacances coincidint amb les dels nens encara poden "espavilar-se" algunes setmanes. "Però cobrir les 11 setmanes de vacances escolars, sobretot les d’agost, és pràcticament impossible", comenta.

A Fundesplai admeten que les empreses de l’educació en el temps lliure ofereixen menys casals, colònies i activitats d’oci en general perquè, segons apunten, la "demanda és més baixa". "La majoria de les mares i pares marxen aquell mes de vacances, de manera que ens enfoquem més a mirar de cobrir serveis de menjador per a les famílies més vulnerables", assenyala Alfons Valle, coordinador de l’entitat. És veritat que la demanda baixa en picat, però plataformes com Aliança Educació 360, que treballa per impulsar l’oci educatiu, reclama que la política pública garanteixi l’accés dels nens a aquesta mena d’activitats tot l’any. "Sí que hi ha un desajustament entre l’oferta disponible i les demandes reals de les famílies, cosa que provoca tot un seguit de problemes de conciliació", diu la directora, Maria Truñó. D’aquesta manera, l’entitat reclama ampliar els recursos educatius i d’oci, especialment a l’agost.

També des de la federació d’associacions de famílies (Affac) assenyalen que els "preocupa" la situació de les famílies en què els dos progenitors treballen durant el mes d’agost i necessiten trobar recursos d’oci per als seus fills. "Sabem que l’oferta disminueix durant aquest mes i hem d’analitzar si fan falta més casals d’estiu o quines altres mesures s’han d’adoptar per donar resposta a aquesta realitat", explica Lidón Gasull, directora de l’entitat.

La federació afegeix que l’accés a activitats d’oci hauria de ser igual per a tots els nens, sense dependre de quan facin vacances els pares ni, sobretot, de la situació econòmica familiar, així que, afirma, "s’haurien de garantir alternatives adequades" perquè cap menor quedi exclòs del lleure per aquesta raó. "No podem analitzar aquesta qüestió únicament amb criteris economicistes ni basant-nos exclusivament en el volum de la demanda –afirma Gasull–. Tant és que estiguem parlant de deu nens com de cent: és una situació a la qual hem de donar resposta".

150 euros per nen i setmana

A part de la poca oferta d’agost, el preu dels casals també representa un altre obstacle per a un gruix important de famílies. A Barcelona, una setmana d’activitats amb servei de menjador pot arribar als 150 euros per nen. Això implica que una família que necessiti cobrir totes les vacances escolars pot arribar a gastar més de mil euros per fill. "Assumir aquesta despesa és impossible per a moltes llars", afirma Marta Martínez, mare de dos nens de 5 i 9 anys i que acaba tirant de casals, cangurs i avis per quadrar l’engranatge estiuenc.

La literatura sobre la despesa escolar sol centrar-se en la tornada a l’escola i la inversió familiar en llibres, roba i material. Les factures més altes, però, s’acaben pagant durant les vacances escolars, excepte que, com en el cas de la Marta, la família i el seu entorn –avis, progenitors amb diferents horaris– cobreixin part d’aquest desafiament logístic.

Economia a banda, per a les famílies l’organització de les vacances també suposa una important càrrega mental. La necessitat de planificar amb mesos d’antelació, coordinar horaris i trobar alternatives per cobrir les onze setmanes sense escola –o set, si els progenitors fan les quatre setmanes en el període de vacances escolars– produeix una pressió afegida en la recta final del curs.

Subscriu-te per seguir llegint