Llum verda definitiva per iniciar la reforma del mercat de Collblanc
El govern de l’Hospitalet de Llobregat rebutja totes les al·legacions presentades per modificar el projecte d’obres. El pla comptarà amb un pressupost de gairebé dos milions d’euros.

Vista aèria del mercat de Collblanc, a l’Hospitalet de Llobregat. | JORDI OTIX
Àlex Rebollo
Tira endavant el projecte del govern local de l’Hospitalet de Llobregat per reformar l’històric mercat de Collblanc, el més important de la ciutat i un dels més grans que hi ha a l’àrea de Barcelona. L’executiu va aprovar recentment de manera definitiva el projecte d’obres que permetrà posar en marxa la primera fase de la remodelació. Comptarà amb un pressupost de gairebé dos milions d’euros (1.930.000 euros). Tot això després d’haver resolt les al·legacions presentades, que van ser totes denegades.Segueix endavant el projecte del govern local de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) per reformar l’històric mercat de Collblanc, el més important de la ciutat i un dels més grans de l’àrea de Barcelona. L’executiu ha aprovat recentment de forma definitiva el projecte d’obres que permetrà arrencar la primera fase de la remodelació de l’equipament. Un pla que, a l’espera que es publiqui la licitació, comptarà amb un pressupost de gairebé dos milions d’euros per fer-ho efectiu (1.930.000 euros, per ser més exactes). Tot això després d’haver resolt les al·legacions presentades, les quals han sigut denegades.
Com ja va explicar aquest diari, el projecte de reforma del consistori avança malgrat el recel i les queixes per part dels comerços exteriors, on s’ha de desenvolupar la fase principal de la remodelació. Totes les al·legacions al projecte van ser presentades per l’Associació de Parades Exteriors del mercat de Collblanc.Com ja ha explicat aquest diari, el projecte de reforma del consistori avança malgrat el recel i les queixes al projecte que mantenen els paradistes exteriors, on s’ha de desenvolupar en un futur la fase principal de la remodelació. De fet, totes les al·legacions al projecte van ser presentades per l’Associació de Parades Exteriors del mercat de Collblanc.
La reforma del mercat encara trigarà uns quants anys a completar-se. Seguirà tres grans etapes: primer, es mouran quatre comerços interiors a la zona de més activitat i es desmuntaran les parades d’aquest punt per crear una zona oberta; després, s’hauran de moure, per trams, les parades exteriors a l’interior per desmuntar els aparadors actuals, i desviar i construir les noves parades; finalment, quedarà pendent la remodelació interior i el disseny de nous serveis a la zona que quedarà buida.La reforma del mercat tardarà encara anys a completar-se. Seguirà tres grans etapes: primer, es mouran quatre comerços interiors d’un racó gairebé buit a la zona de més activitat i es desmuntaran les parades d’aquest punt per crear una zona oberta; després, s’haurà de moure, per trams, les parades exteriors a l’interior per desmuntar els aparadors actuals, desviar i construir les noves parades; finalment, quedarà pendent la remodelació interior i el disseny de nous serveis a la zona que quedarà buida una vegada ja no calgui ressituar parades exteriors.
En les al·legacions, els venedors van reclamar que les parades provisionals a l’interior tinguessin dimensions semblants a les dels comerços actuals; que s’aprovi un pla de compensació econòmica que inclogui "la reducció o exoneració de les taxes i cànons durant el període d’obres", i una indemnització pels "perjudicis acreditats de despesa i lucre". També van sol·licitar la presentació d’un estudi de viabilitat que integri una solució alternativa amb la instal·lació d’una carpa al tram de la plaça que no ocupa el mercat per mantenir l’activitat exterior. Aquesta és una de les principals reclamacions dels comerciants des que es va començar a donar a conèixer el projecte de reforma.En les seves al·legacions, els paradistes van reclamar, per exemple, que les parades provisionals a l’interior tinguessin unes dimensions similars a les dels seus comerços actuals; que s’aprovi un pla de compensació econòmica que, com a mínim, inclogui "la reducció o exoneració de les taxes i cànons durant el període d’obres" i que inclogui una indemnització pels "perjudicis acreditats de despesa i lucre; o la presentació d’un estudi de viabilitat que integri una solució alternativa amb la instal·lació d’una carpa al tram de la plaça que no ocupa el mercat per, d’aquesta manera, poder mantenir l’activitat exterior. Aquesta és, de fet, una de les principals reclamacions dels comerciants des que es va començar a donar a conèixer el projecte de reforma.
L’executiu local ja havia manifestat la seva negativa a aquesta possible carpa, de la mateixa manera que ara en les al·legacions insisteix que "no es considera una solució adequada" perquè suposaria ocupar un dels pocs espais públics amb què compta el barri, un dels més densament poblats d’Europa. En el cas del dimensionament de les parades provisionals, l’Ajuntament argumenta que els models d’aquests comerços responen a "les possibilitats reals de l’espai". La majoria de la resta d’al·legacions es deneguen argumentant que són qüestions que s’hauran de tractar en fases més avançades de la remodelació, tot i que el govern hospitalenc s’obre a estudiar en un futur qüestions com una possible compensació econòmica.L’executiu local ja havia manifestat la seva negativa a aquesta possible carpa, de la mateixa manera que ara en les al·legacions insisteix que "no es considera una solució adequada" perquè suposaria ocupar uns dels pocs espais públics amb què compta el barri, un dels més densament poblats de tot Europa. En el cas del dimensionament de les parades provisionals, l’ajuntament argumenta que els models d’aquests comerços responen a "les possibilitats reals de l’espai". En general, la majoria de la resta d’al·legacions es deneguen argumentant que són qüestions que s’hauran de tractar en fases més avançades de la remodelació, tot i que el govern hospitalenc s’obre a estudiar en un futur qüestions com una possible compensació econòmica. El text de l’aprovació definitiva del projecte contempla que possibles parts interessades puguin presentar un recurs potestatiu davant l’Ajuntament, en el termini d’un mes després de la resolució, o un recurs contenciós administratiu als jutjats en els pròxims dos mesos.Amb tot, el mateix text de l’aprovació definitiva del projecte contempla que possibles parts interessades puguin presentar un recurs potestatiu davant el mateix ajuntament, en el marc d’un mes després de la resolució, o un recurs contenciós administratiu als jutjats en els pròxims dos mesos.
Goteres i amiant
Construït el 1932 per l’arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, el mercat està pendent d’una reforma que conservi i modernitzi les instal·lacions i solucioni els problemes de les parades exteriors, com les goteres i l’amiant. Es tracta d’un equipament clau, ubicat a pocs metres de Barcelona i pròxim a l’Spotify Camp Nou del Barça, cosa que li ha representat un gran volum d’assistents.Construït el 1932 arran d’un disseny de l’arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, el mercat segueix des de fa uns anys pendent d’una reforma que conservi i modernitzi les instal·lacions i que permeti solucionar els problemes que afronten les parades exteriors, entre els quals hi ha goteres o, més important, la presència d’amiant. Es tracta, a més, d’un equipament clau ubicat a escassos metres de la veïna Barcelona i pròxim al Camp Nou del Barça, cosa que, des de sempre, li ha suposat un gran volum d’assistents.
Així, els arguments de l’executiu de l’Hospitalet per prosseguir amb la reforma no convencen la junta de botiguers exteriors. La seva presidenta, Pilar Andrés, va assenyalar a aquest diari fa unes setmanes que no descarta mobilitzacions i recórrer a altres institucions perquè senten que està en joc el seu futur. "No volem anar a dins. Morirem si anem a dins i si seguim així no hi haurà mercat, perquè no hi haurà ningú que el mantingui", va indicar llavors Andrés.Així, els arguments de l’executiu de l’Hospitalet per prosseguir amb la reforma no convencen la junta de paradistes exteriors i la seva presidenta, Pilar Andrés, va assenyalar a aquest diari fa unes setmanes que no descarta mobilitzacions i recórrer a altres institucions perquè, diu, senten que està en joc el seu futur. "No volem anar dins. Morirem si anem dins i si seguim així no hi haurà mercat, perquè no hi haurà ningú que el mantingui", va reblar llavors Andrés.
El regidor de govern José Antonio Alcaide va explicar que, perquè l’afectació als botiguers exteriors sigui la mínima possible, el projecte preveu que, una vegada que es posi en marxa la segona fase, es desenvolupi per parts. S’hi instal·laran un total de 36 parades provisionals, i la idea és fer moviments "per quadrants". Primer es mouran les parades d’un lateral a la zona interior, es traurà l’amiant de la part exterior, es desmuntaran les estructures actuals i es muntaran les noves parades.Per la seva banda, el regidor de govern José Antonio Alcaide va explicar que, perquè l’afectació als paradistes exteriors sigui la menor possible, el projecte ja preveu que, una vegada arrenqui la segona fase, aquesta es desenvolupi també per parts. Una vegada s’alliberi la zona de parades interiors buides, s’instal·laran un total de 36 parades provisionals i la idea és fer moviments "per quadrants". És a dir, primer es mouran les parades d’un lateral a la zona interior, es traurà l’amiant de la part exterior, es desmuntaran les estructures actuals i es muntaran les noves parades. Els botiguers que s’havien instal·lat a dins podran tornar a les zones habituals i el procés començarà amb un nou tram de les parades exteriors. I així successivament fins a completar tot el perímetre. "Això suposarà més temps d’execució, però menys temps de provisionalitat", va apuntar Alcaide.Els paradistes que temporalment s’havien instal·lat dins podran tornar així a les seves zones habituals i el procés començarà amb un nou tram de les parades exteriors. I així successivament fins a completar tot el perímetre. "Això suposarà més temps d’execució, però menor temps de provisionalitat", va apuntar Alcaide.
Subscriu-te per seguir llegint
- La María, de 32 anys, viu en un bosc sense electricitat de la xarxa ni aigua calenta: 'Vius una mica al ritme de la vida
- L'Hospital de Cerdanya, contra la planta més verinosa del Pirineu: un pla de divulgació vol prevenir intoxicacions per tora blava
- Un estudi amb lideratge manresà certifica que els infants de 0 a 3 anys són capaços de desenvolupar pensament científic
- Estabilizat l'incendi de Sant Quirze Safaja després de cremar 97 hectàrees
- Ot Santacreu, promesa manresana de les ciències a Catalunya: 'Quan estudies, si no hi dediques temps i les coses no surten, és fàcil acabar frustrat
- Aquesta és la millor ciutat de Catalunya per formar una família: és la 15a del món i la primera d’Espanya
- Daniel Corrales Álvarez, diabètic de Manresa: «No demano que em regalin res, només un lloc on poder viure»
- Joan Garcia, Eric Garcia i Marc Pubill, a 90 minuts de ser campions del Mundial