Només un 35% dels municipis disposen del cens d’amiant

Per abordar la retirada dels més de dos milions de tones d’amiant que encara s’acumulen a Catalunya és imprescindible saber on es troba aquest material tòxic utilitzat fa dècades per construir sostres, canonades i altres elements de fibrociment. No obstant, només un 35% dels ajuntaments han elaborat el seu cens municipal d’amiant. És una dada preocupant perquè el 2024 tenien a punt el cens uns 250 ajuntaments, un 25% de les localitats catalanes. Des de llavors, a penes uns 80 pobles i ciutats s’han afegit al grup de municipis que sí que han acabat fent els deures.Per abordar la retirada de les més de dos milions de tones d’amiant que encara s’acumulen a Catalunya, és imprescindible saber on es troba aquest material tòxic i que es va utilitzar fa dècades per construir sostres, canonades i altres elements de fibrociment. No obstant, en el dia d’avui, només un 35% dels ajuntaments ha elaborat ja el seu cens municipal d’amiant. És una dada preocupant perquè dos anys enrere, el 2024, tenien a punt el cens uns 250 ajuntaments, cosa que equival a un 25% de les localitats catalanes. És a dir que des d’aleshores, tot just uns 80 pobles i ciutats s’han afegit al grup dels municipis que sí que han fet els deures.

El termini contemplat en la llei espanyola per disposar dels censos locals s’esgotava inicialment el 2023. Però cap consistori el va presentar. Ara, tres anys després, el tenen a punt aquest 35%, segons dades remeses per la Generalitat. Entre aquest 35%, hi ha ciutats importants i molts pobles petits. Encara queden localitats importants, amb milers d’habitants, per fer els censos.El termini contemplat en la llei espanyola per disposar dels censos locals s’esgotava inicialment el 2023. Però cap consistori el va presentar. Ara, tres anys després, el tenen llest aquest 35%, segons dades remeses per la Generalitat. Entre aquest 35%, hi ha algunes ciutats importants però també molts pobles petits, detallen a EL PERIÓDICO fonts coneixedores de la situació. Per tant, encara queden localitats importants, amb milers d’habitants, per realitzar els censos.

El conseller d’Empresa, Miquel Sàmper, assegura que l’Executiu ha posat en marxa "línies de recolzament" per col·laborar amb els ajuntaments. "S’ha entregat el mapa amb les cobertes de fibrociment, s’han organitzat activitats formatives dirigides a tècnics municipals i s’ha assessorat tècnicament sobre les convocatòries regulars d’ajudes i subvencions", afirma Sàmper en una resposta parlamentària als Comuns.¿Com argumenta el Govern la poca eficiència a l’hora de preparar els censos? El conseller d’Empresa, Miquel Sàmper, assegura que l’Executiu català ha posat en marxa "línies de recolzament" per col·laborar amb els ajuntaments. "S’ha entregat el mapa amb les cobertes de fibrociment, s’han organitzat activitats formatives dirigides a tècnics municipals i s’ha assessorat tècnicament sobre les convocatòries regulars d’ajuts i subvencions", afirma Sàmper en una resposta parlamentària als Comuns.

Llei catalana aprovada

L’elaboració d’aquests censos és clau per planificar la retirada de l’amiant. Sàmper admet que el repte és "de gran abast" i que es tractarà d’un procés complex que afectarà la salut pública, el medi ambient i el sector privat.L’elaboració d’aquests censos és una peça clau per poder planificar la retirada de l’amiant. Sàmper admet que el repte és "de gran abast" i que es tractarà d’un procés complex que afectarà la salut pública, el medi ambient, el món local, els edificis públics i el sector privat.

En aquest context, la llei catalana per a l’erradicació de l’amiant, aprovada recentment i que s’aplicarà d’aquí a un any, dotarà Catalunya d’un "marc integral" que permeti accelerar les actuacions, sobretot en "zones sensibles" i "nuclis més densament poblats" En aquest context, la llei catalana per a l’erradicació de l’amiant, aprovada recentment i que s’aplicarà d’aquí a un any, quan el Govern hagi presentat el reglament associat dotarà Catalunya d’un "marc integral" que permeti accelerar les actuacions, sobretot en "zones sensibles" i "nuclis més densament poblats", a més d’"equipaments escolars i instal·lacions esportives".. La Generalitat té oberta una línia específica per als edificis públics. Sàmper detalla que la retirada de l’amiant d’aquests immobles és una de les actuacions estratègiques del pla nacional. Tot i així, fonts consultades per aquest diari admeten que serà impossible que no hi hagi amiant als edificis de Catalunya el 2032.La Generalitat també té oberta una línia específica per als edificis públics. En la seva resposta, Sàmper detalla que la retirada de l’amiant d’aquests immobles és una de les actuacions estratègiques del pla nacional. Tot i així, fonts consultades per aquest diari reconeixen que serà impossible que no hi hagi amiant als edificis de Catalunya el 2032.

Segons les últimes dades disponibles, durant el 2025 es van gestionar al dipòsit controlat de Castellolí, l’únic apte per rebre amiant, 24.753 tones de residus amb amiant procedents de Catalunya, 1.398 tones més que l’any anterior. La xifra suposa un increment del 6%. Això significa que la retirada de l’amiant avança. No obstant, a aquest ritme no s’aconseguiran els objectius marcats per la Unió Europea.