Les capbussades causen el 6% de les lesions medul·lars traumàtiques

Tombarelles dins de l’aigua, accidents als parcs aquàtics o salts des de les roques. Arriba l’estiu i als serveis d’Urgències es posen a tremolar. Prop del 6% de les lesions medul·lars traumàtiques a Espanya –cada any es produeixen entre 800 i 1.000 lesions d’aquest tipus per diferents causes– són causades per salts temeraris. El terrible accident ocorregut a la platja de l’Arrabassada de Tarragona, en el qual tres menors van morir ofegats després de tenir dificultats per sortir de l’aigua en una zona en la qual se sol saltar des de les roques, torna a posar sobre la taula el risc de les temudes capbussades.

"No val la pena, per un segon d’adrenalina, estar tota la vida amb una lesió permanent", assegura Roberto Barcala, catedràtic de la Universitat de Vigo i especialista en socorrisme. Barcala pertany al grup de SEMES (Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències) Socorrisme, que està format per un equip multidisciplinari de socorristes, tècnics en emergències sanitàries, infermeres i metges.

Com cada any, l’especialista llança un missatge vital. S’ha d’evitar, sempre, els salts des de gran altura o en zones on hi hagi roques. "El recomanable és sempre conèixer on saltarem. S’ha de tenir en compte que els fons marins o dels rius canvien. Per tant, que avui sigui segur no significa que demà ho hagi de ser. I, sempre, aplicar el sentit comú", diu.

Conseqüències

Un segon aspecte del perill que comporten els salts des de les roques, afegeix Silvia Aranda, companya del mateix grup de SEMES Socorrisme, és "com surts de l’aigua, què passa si no hi ha una platja al costat a la qual puguis arribar, si es produeixen corrents, onatge...". Si una persona, després d’un salt o capbussó, no és capaç de nedar ni de fer moviments coordinats, es pot sospitar que pateix una lesió medul·lar, apunta Roberto Barcala. "Aquest any el portem molt bé perquè no tenim cap cas però, a hores d’ara de l’any passat, ja teníem el primer accidentat. Cada temporada és diferent. Ens sap greu perquè perpetuem una xifra que no ens agrada gens", assenyala des de Toledo Silvia Ceruelo, directora mèdica de l’Hospital Nacional de Paraplègics que, fa tot just uns dies, va arrencar la seva campanya anual per a la prevenció d’aquests salts.

Una capbussada en una zona poc profunda, rocosa o desconeguda, recorden els experts, pot provocar un impacte del cap contra el fons i danyar les vèrtebres cervicals i la medul·la espinal, amb conseqüències molt greus. La zona cervical és especialment vulnerable en aquest tipus d’accidents. I les lesions poden causar una tetraplegia. Això comporta pèrdua de la mobilitat, alteracions de la sensibilitat i una dependència que requereix cures i assistència de per vida. En els dos últims anys, Paraplègics ha tingut tres ingressos per lesions derivades de capbussades. "Els anys anteriors en registràvem entre set i vuit. Fa dos anys que aquesta xifra ha baixat i confiem que aquesta temporada puguem arribar al desitjat zero", anhela Ceruelo.

Aquesta especialista en Medicina Física i Rehabilitació s’atura també a les capbussades en zones de roques. "Si et llances des d’una roca, no saps el que et trobaràs a sota, pots tenir una relliscada perquè la roca o el peu estiguin mullats i colpejar-te o bé no prendre prou impuls i patir un traumatisme cranioencefàlic –apunta Ceruelo–. És a dir, et pots donar un cop al cap molt seriós, un cop a una cama o patir una lesió medul·lar per una fractura del coll".

"És terrible. Tots els que tenim un riu, un pantà o una platja a prop hem vist joves llançant-se des d’un pont o des de llocs molt elevats. I fins i tot els que ens n’esgarrifem no ens atrevim a dir-los res, perquè penses que et respondran: ‘Ja ve ara aquesta senyora pesada a donar-me lliçons’", es lamenta.

Afegeix un altre condicionant: la policia o la Guàrdia Civil no poden ser presents a tots els llocs des d’on es produeixen aquests salts i els socorristes no són a tot arreu. És inabastable, admet. "Intentem sembrar en els nostres fills la por, la responsabilitat, perquè ells també la vagin sembrant en els seus amics, sobre el que no s’ha de fer: crec que és l’única forma", adverteix.

Xarxes socials

La directora mèdica de l’Hospital de Paraplègics matisa un aspecte. No sempre són els més joves els que protagonitzen les capbussades. "Sempre pensem en adolescents, però cada cop ens trobem més casos de persones de més de 40 anys que, en un cap de setmana de festa amb els amics, després d’unes cerveses i fent-se el valent, pensen que no passarà res i acaben patint una mala capbussada".

Per arribar tant als adults com als més joves, recorren a les xarxes socials. Fa una dècada que l’Hospital de Toledo impulsa la seva campanya anual de prevenció de les capbussades. Amb el lema Amb cap sí, de cap no, es difon principalment a través de les xarxes socials i sovint compta amb la participació d’antics pacients, que ajuden a transmetre un missatge de prudència a partir de la seva pròpia experiència.