Óscar Molina, sociòleg i investigador: "Per reduir la temporalitat es necessiten canvis estructurals"

La reforma laboral que va entrar en vigor el 2022 ha permès reduir la temporalitat dels treballadors joves al 33,5%, a prop de la mitjana europea, segons l’estudi ¿Les reformes laborals han reduït la temporalitat dels treballadors joves?, impulsat per l’Observatori Social de la Fundació La Caixa i del qual Óscar Molina, del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball, n’és coautor. Després d’aquesta primera fase, l’investigador considera que es necessitarien mesures que abordessin aspectes estructurals per continuar reduint el percentatge d’inestabilitat laboral, que afecta sobretot persones vulnerables.

Després d’una baixada inicial de la temporalitat, el descens s’ha estancat. ¿Els efectes de la reforma han arribat al seu límit?

No sé si hem arribat al límit, però després d’un impacte inicial molt fort és normal que el ritme de descens sigui ara més lent. Segurament continuarà baixant, perquè encara hi ha marge, tot i que a poc a poc. No crec que Espanya pugui situar-se per sota de la mitjana de la Unió Europea per una qüestió estructural del seu teixit productiu.

¿Quins aspectes estructurals s’haurien d’abordar?

La llei ha imposat limitacions, però encara hi ha figures que poden utilitzar-se, com contractes temporals, les substitucions o el fix discontinu, que es fan servir sobretot amb població jove. Ja hi ha incentius perquè les empreses obtinguin beneficis fiscals si transformen el primer contracte temporal en indefinit, però no estan acabant de funcionar, en part perquè continua funcionant la lògica d’utilitzar els contractes temporals com una prova al treballador.

¿La precarietat, que afecta sobretot els joves, influeix?

Sí, hi ha molta rotació. I això es deu tant a les condicions laborals com també a un canvi de mentalitat. Abans, una persona s’identificava amb una ocupació, amb un sector i fins i tot amb una empresa, però això ja no existeix. Alhora, el període de recerca dels joves, de trobar aquella feina que realment els agrada, s’ha allargat. Així que també hi ha una part d’aquesta temporalitat que és buscada, sobretot pels universitaris.

¿La temporalitat és també una qüestió de classe?

Teòricament sí, perquè el component educatiu és fonamental. I les persones procedents de famílies amb menys recursos solen necessitar ingressos amb urgència, així que si els ofereixen una ocupació temporal, l’accepten. Ara bé, en els últims anys també hem detectat un augment de la temporalitat entre pràcticament qualsevol grup de joves, també amb nivells educatius alts.

¿Una economia centrada en el sector serveis i turístic contribueix a la falta d’estabilitat?

Una part de la temporalitat està vinculada a l’estructura productiva, sobretot a un sector serveis de baix valor afegit. Sense oblidar que, durant molts anys, el principal generador de temporalitat ha sigut el sector públic. La sanitat o l’educació han acumulat molta inestabilitat a causa de les retallades i les polítiques d’austeritat.

¿Com continuar reduint llavors aquesta taxa de temporalitat?

Es necessiten canvis en el model productiu, perquè hi ha sectors que no generaran contractació indefinida de qualitat només amb canvis legals. A part, es poden millorar les polítiques d’ocupació, especialment dirigides als col·lectius més vulnerables, que estan tan allunyats del sistema que ni tan sols hi accedeixen. També és important invertir més en una formació professional que sigui capaç de cobrir les vacants als sectors amb més demanda d’ocupació.