El Suprem fixarà si els municipis poden prohibir bingos i casinos

El Tribunal Suprem fixarà doctrina sobre fins on pot arribar un municipi al regular, a través del planejament urbanístic, la presència de salons de joc, bingos, casinos i altres establiments vinculats a les apostes, una matèria sobre la qual les comunitats autònomes són competents. L’alt tribunal ho farà després d’haver admès a tràmit un recurs de cassació de l’Ajuntament del Prat de Llobregat (Baix Llobregat) contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va anul·lar part del seu pla urbanístic per limitar la implantació de noves cases d’apostes.

Els locals dedicats als jocs d’atzar fa anys que estan en el focus mediàtic, social i polític per la popularitat que han guanyat entre els joves i el risc d’addicció que suposen. L’últim informe sobre addiccions comportamentals del Pla Nacional de Drogas va destacar, amb dades del 2025, que el 13% dels estudiants de secundària espanyols ha jugat a jocs d’atzar en línia i un 20,9% ho ha fet de forma presencial, malgrat que és necessari ser major d’edat per jugar.-hi.

Excedir en les competències

A Catalunya, poc després del pitjor moment de la pandèmia, diversos ajuntaments van aprovar sengles modificacions urbanístiques per limitar les noves obertures d’aquests negocis. Entre ells, Barcelona o l’Hospitalet i el Prat de Llobregat. La Patronal del Joc Privat de Catalunya (Patrojoc) va recórrer als tribunals les respectives modificacions del planejament que van portar a terme els diferents consistoris per restringir la instal·lació de nous locals i el TSJC els ha donat ja la raó tant en el cas de Barcelona com en el del Prat –a l’Hospitalet esperen la resolució– després de considerar que les administracions locals excediria les seves competències i que el sector ja estava regulat per la Generalitat.

Amb tot, el Prat va recórrer la sentència. L’admissió del recurs per part del Suprem obre així un debat d’abast estatal a partir del precedent català. El Suprem haurà d’aclarir si l’autonomia local i les competències municipals en urbanisme permeten imposar distàncies, zones d’exclusió o condicions d’emplaçament a aquests negocis, o si aquest tipus de restriccions envaeix la regulació autonòmica del joc.

Fonts de Patrojoc expliquen que els va sorprendre l’admissió a tràmit del Suprem perquè la sentència del cas de Barcelona ja era d’aquest tribunal. La patronal considera que, per aquest mateix motiu, la deliberació "pot tenir poc recorregut". La normativa catalana ja imposa restriccions rellevants a l’obertura de nous establiments de joc. Per exemple, no es poden autoritzar nous salons de joc ni sales de bingo, ni el seu trasllat, si existeix un altre local autoritzat dins d’un radi de 1.000 metres des de la ubicació prevista. A més, en el cas dels salons, també se’n prohibeix la instal·lació en edificis institucionals, sanitaris o docents i a menys de 100 metres de centres d’ensenyament reglat.

A més, Catalunya limita el nombre màxim d’autoritzacions: 126 salons de joc, 75 sales de bingo i quatre casinos a tot el territori, amb l’excepció del centre recreatiu turístic de Vila-seca i Salou –és a dir, el polèmic ‘Hard Rock’–, on, si es porta a terme, podran autoritzar fins a sis casinos addicionals. Segons les dades de la Direcció General de Tributs i Joc del 2025, a Catalunya ja hi ha concedides les quatre llicències de casinos, les 126 de salons de joc i 73 autoritzacions per a bingos.

El cas del Prat comporta, a més, una paradoxa addicional. El municipi no compta amb cap bingo o casino al seu territori. Sí que hi ha un saló de joc amb llicència, però aquest s’ubica al centre comercial Splau, lluny del nucli urbà del Prat i, de facto, en el marc del continu urbà de la veïna Cornellà de Llobregat. Per això, des de la patronal catalana insisteixen que els diferents plans municipals, a la pràctica, "no tenen impacte", però que els han recorregut per "defensar les competències i, sobretot, evidenciar la demagògia que vivim com a sector".

"El pla de Barcelona es va promoure a so de bombo i platerets malgrat que havíem explicat moltes vegades a l’ajuntament la normativa autonòmica; malgrat haver explicat que a Barcelona capital havien tancat un 30% de les sales en els últims 10 anys; i malgrat haver explicat que a Catalunya les cases d’apostes com a tal no existeixen, ja que les apostes es comercialitzen als locals ja existents de salons, bingos i casinos", afirmen les mateixes fonts de Patrojoc.

Un estudi del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya elaborat amb dades de la Memòria d’activitat del Joc a Espanya 2024 —última sèrie disponible— que cada any publica la Direcció General d’Ordenació del Joc radiografia així l’evolució que el sector dels jocs d’atzar ha experimentat a Catalunya en l’última dècada i destaca l’escassa presència d’aquests negocis en comparació amb altres regions espanyoles. Segons l’informe, el 2024 Catalunya es mantenia com la vuitena comunitat autònoma amb més sales de joc, amb 196 establiments – cosa que equival al 4,6% del total –. Ara n’hi ha 203. Així, Catalunya ocupava l’últim lloc de tot el país en nombre d’establiments per cada 100.000 habitants, amb una ràtio de 2,4, mentre que la mitjana espanyola és de 8,8 locals per cada 100.000 persones.

L’anàlisi del Departament mesura l’evolució del sector entre 2015 i 2024. Les dades indiquen que en aquest període el nombre de salons de joc, bingos i casinos va créixer un 13,3%. Un auge principalment experimentat pels bingos, atès que era l’únic sector amb marge de creixement segons la normativa catalana.