Els primers activistes LGTBI, grans però no iaios

La imatge comunament estesa de la senectut està associada a la de l’avi o l’àvia envoltats de nets i en contacte amb els fills. Malgrat tot, la vellesa de les persones del col·lectiu LGTBI s’allunya molt d’aquest clixé. La majoria no han tingut fills, o sovint han trencat amb la família quan van sortir de l’armari, i al seu dia a dia no hi sol haver visites de nets, ni els diumenges estan marcats pels tradicionals àpats familiars.

"Som persones grans i som LGTBI, però no ens considerem iaios perquè no ho som. No tenim nets ni una xarxa familiar tradicional. Som una tercera edat diferent, amb situacions pròpies i expectatives vitals diferents, però amb moltes ganes de viure-les amb el respecte de la societat", explica Josep Maria Mesquida, president de la Fundació Enllaç, de persones LGTBI d’edat avançada de Catalunya.

Aquestes situacions i expectatives solen estar marcades per la solitud, circumstància vital més freqüent entre els sèniors homosexuals, però que en el seu cas conviu amb el caràcter marcadament social i actiu d’aquest col·lectiu, fet que sovint els porta a practicar models de convivència innovadors que en certa manera anticipen com serà la vellesa en el futur, marcada per un significatiu gruix de la població sense fills que posa en perill el model familiar de dependència i cures.

Família triada

"A falta de fills i nets, la nostra xarxa afectiva la formen els amics i, quan es dona el cas, les associacions i els col·lectius en què hem practicat l’activisme tots aquests anys. Aquesta xarxa de suport constitueix la nostra família triada", aclareix Mesquida. La seva associació –en què divendres es trobava el també activista i usuari Genís, de 69 anys– té previst oferir la setmana vinent, coincidint amb les festes de l’Orgull, diversos tallers i xerrades sobre sexe en la tercera edat. "La sexualitat ha sigut sempre un àmbit de socialització molt important per a nosaltres. Parlarem de pràctiques sexuals, del desig, de la viagra, de la pròstata. Volem reivindicar una jubilació plena de sexe, perquè el LGTBI més gran es distingeix per ser molt actiu en tots els àmbits", afegeix aquest activista.

De vellesa activa en sap molt Dídac, bisexual de 81 anys resident a Barcelona, que relata així la seva jornada: "Em llevo a les sis, vaig una hora i mitja al gimnàs, torno a casa, esmorzo i me’n vaig a l’associació a fer alguna activitat. Després dino i a la tarda continuo ocupat en alguna tasca. Acabo baldat, em bellugo més que no pas quan treballava". Tot i que ara té parella, ha viscut tot sol i no li fa por la solitud que se sol associar a aquesta etapa de la vida. Les seves objeccions les reserva per als qui, segons el seu parer, es mantenen "massa pendents de les batalles del passat". "S’ha d’anar sempre endavant i defensar les noves lluites. Això que la gent gran som uns trastos és una falòrnia. Jo em sento més actiu que mai. Sento que visc la millor etapa de la meva vida", assegura.

L’economia

La salut amb què s’encaren aquests anys determina força la qualitat de vida de què es disfruta. L’altre factor que condiciona la vellesa és l’econòmic. "En aquest col·lectiu, moltes i molts arriben en condicions precàries, perquè o bé no van poder cotitzar en l’etapa laboral i no tenen bones pensions, o bé els seus salaris van ser baixos i no poden accedir a residències", assenyala Juan José Argüello, president de la Fundació 26 de desembre de persones grans LGTBI de Madrid.

Aquesta entitat pilota un projecte geriàtric pensat per a jubilats d’aquest col·lectiu que no poden accedir a altres centres. "L’objectiu és que sigui inclusiu i estigui orientat a la integració. Serà un lloc on tothom pugui viure la seva sexualitat i la seva vellesa en llibertat", explica Argüello. A Catalunya, la Fundació Enllaç promou centres de dia i cooperatives d’amics.