L’estrès, les dietes i la cosmètica disparen l’acne en dones adultes

"¿Com em veus la cara, mare? ¿Més bé?". La pregunta és recurrent. Dia rere dia, la Teresa, nom figurat, 20 anys i estudiant universitària, interpel·la la seva mare sobre la cara, amb una acne –que es manifesta amb petites lesions vermelles i inflades– que, curiosament, no va tenir en l’adolescència i, ara, la té angoixada. "Em veig i vull plorar", afirma.

L’acne continua sent una de les malalties cutànies més freqüents, explica el doctor Adrián Alegre. Aproximadament, una de cada cinc persones en té en algun moment de la vida. Ara bé, "el creixement que crida més l’atenció", observa, està passant especialment en dones adultes joves.

Afecta si fa no fa el 80% dels adolescents, amb màxims entre els 14 i els 16 anys. Entre un 15% i un 20% presenten formes moderades o greus, amb risc de cicatriu i impacte psicològic rellevant, expliquen els dermatòlegs. Els estudis elaborats sobre la prevalença que té en la dona adulta indiquen que ha augmentat durant les últimes dècades fins a arribar al voltant del 45% en dones que tenen entre 25 i 45 anys.

Rutines cosmètiques

Un augment que també confirmen els metges de família. "Sí, fins i tot en pacients que no van tenir problemes importants durant l’adolescència", afegeix el doctor Francisco Ortiz, coordinador del grup de treball de cirurgia menor i dermatologia de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària. Al darrere hi ha, diuen, qüestions hormonals, l’estrès crònic, el mal descans, dietes d’alta càrrega glucèmica, contaminació, alteracions del microbioma i rutines cosmètiques agressives.

"A l’hora d’avaluar pacients, s’ha de tenir en compte la presència de signes d’hiperandroginisme (augment de borrissol, pèrdua de cabells a la zona frontotemporal, alteracions menstruals o l’esterilitat), així com la possible exposició a medicaments que indueixin aquesta mena de lesions (corticoides, anticonceptius de base progestàgena)", apunta Ortiz.

Consulten abans

"Veiem més consultes i, a més, pacients que venen abans i amb més preocupació. L’acne d’adult és cada vegada més freqüent", assenyala el doctor Alegre, membre d’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV). "A més, sovint no consulten només pels grans, sinó per les cicatrius, les taques o la repercussió psicològica que hi ha associada", diu.

De fet, considera que, l’acne de la dona adulta –les afecta molt més que els homes– "és un dels canvis epidemiològics més rellevants que hem observat en els últims anys". Moltes pacients, descriu, presenten brots inflamatoris recurrents a la regió mandibular i mentoniana. A més, afegeix, sol tractar-se d’una acne més persistent, amb un component inflamatori més marcat i una tendència més gran a la hiperpigmentació i la cicatrització.

¿Per què s’estan donant més casos? L’acne és multifactorial. "Hi ha una base genètica i hormonal clara, però probablement també hi influeixen tot un seguit de factors moderns. En moltes dones adultes, el problema no és tenir més hormones, sinó una sensibilitat més gran de la glàndula sebàcia a hormones normals", assenyala el doctor Alegre.

A la Teresa, el canvi a la cara la va agafar per sorpresa. D’adolescent, gairebé no va tenir grans. Tot i així, el seu primer contacte amb el dermatòleg va ser als 16 anys. Amb una acne molt lleu. Però que la feia sentir-se insegura. Llavors va exposar desordres relacionats amb la regla. La primera recomanació va ser que es prengués isotretinoïna, el principi actiu de potents medicaments derivats de la vitamina A que pertanyen a la família dels retinoides i que molts dels seus amics coneixen amb el nom de Roacutan, un fàrmac molt famós que ja no es comercialitza.

En el seu cas, l’especialista l’hi va recomanar per tancar el problema d’aquests primers grans i evitar que anés a més. La jove va dubtar –el dermatòleg va enumerar efectes secundaris que no la van convèncer– i va decidir no prendre’l. Finalment, aquells granets adolescents van desaparèixer.

Els grans brots

Amb 20 anys, gairebé per sorpresa, a la Teresa li van arribar els grans brots, aquells que fan que es miri al mirall i es posi trista. La jove ha visitat diversos especialistes. Cada vegada més inquieta, més desesperada. També ha consultat el metge de capçalera. "Quan, suposadament, amb el tractament que tinc, s’haurien de passar els grans, vaig a pitjor. Pensava que era una cosa d’un parell de mesos i s’està allargant", es plany.

Actualment es posa Epiduo, un gel que és una combinació de dos principis actius, adapalè i peròxid de benzoïl, que actuen de manera conjunta però per mecanismes diferents. Una dermatòloga li va indicar que, al cap d’un temps, prengués doxiciclina, un antibiòtic oral. Es recepta sovint per a l’acne inflamatòria de moderada a greu. Amb disciplina, la Teresa continua amb els tractaments.

¿Com l’afecta psicològicament? "Són múltiples els estudis que han relacionat l’acne amb tot de trastorns. Afecta negativament en la vida social i l’autoestima, i pot arribar a greujar l’ansietat i la depressió. Les pacients refereixen inseguretat o eviten situacions socials o laborals", segons assenyala el doctor Ortiz.