«Per als pagesos, la collita és com la festa major. Tot l’any treballes el cultiu esperant el moment de poder-lo collir», diu l’agricultor artesenc Marc Roca. Des del volant d’una màquina recol·lectora, observa un camp de colza que ja està a punt per segar. A fora, el termòmetre s’acosta als 40 graus, però, a dins de la cabina climatitzada, l’ambient és suportable. Quan engega el motor, la màquina avança a pas ferm, engoleix les espigues madures i, en un sol moviment, separa el gra de la palla, mentre el camp es transforma al seu pas. El moviment és ràpid, però al darrere hi ha mesos de feina, d’espera i de neguits. «Per nosaltres és el moment més esperat, tot i que sempre està condicionat pel risc de la meteorologia», explica.
La sega és l’època de l’any en què la terra retorna allò que s’hi va sembrar mesos enrere. També és l’hora de descobrir si l’esforç, la paciència i la dedicació de tants mesos han acabat donant els seus fruits. «Fer de pagès és un ofici que es viu durant tot l’any: quan sembres, quan veus créixer la planta, quan mires el cel cada dia preguntant-te si plourà o si una pedregada et pot engegar l’anyada enlaire», reflexiona el coordinador d’Unió de Pagesos al Bages, Josep Guitart. Aquesta incertesa sempre ha format part de la vida al camp, però, segons explica, el canvi climàtic l’ha accentuada i avui en dia és més present que mai.
Enguany, les altes temperatures han avançat la campanya de sega a bona part de les comarques de la Catalunya central, fins i tot, en zones tradicionalment més tardanes, com les del Prepirineu. «Normalment, sempre començàvem per Sant Joan, però enguany ens hem avançat uns deu dies per la calor que ha fet durant les darreres setmanes», explica el representant d’Unió de Pagesos al Berguedà, Abel Balaguer.
Guitart recorda que, anys enrere, la collita avançava de manera gradual per zones i s’allargava durant setmanes, mentre que ara tendeix a concentrar-se. «Sigui pel tipus de varietats que sembrem o pels efectes de la meteorologia, les campanyes de sega cada vegada són més curtes i acaben concentrant-se gairebé al mateix moment arreu de Catalunya», explica.
Després d’un 2025 excepcional, marcat per una collita de rècord que en moltes explotacions va arribar als 5.000 i fins als 7.000 quilos per hectàrea, els pagesos pronostiquen que aquest any el panorama serà força més irregular. «Hem tingut una primavera força seca, amb vents persistents, una calor que s’ha avançat i tempestes en punts concrets», explica Guitart. Això es traduirà en una «forquilla molt àmplia, amb produccions més justes i altres més abundants», destaca Guitart.
Al Berguedà, Balaguer calcula que enguany hi haurà «una collita petita», aproximadament la meitat del que seria un any normal. Segons explica, les pluges abundants de l’hivern van deixar els sòls excessivament compactats, fet que va dificultar el desenvolupament del cereal en la seva fase de creixement. A tot plegat, diu que s’hi va sumar un maig insòlit, amb diversos dies per sobre dels 30 graus, quan en molts camps el gra encara no havia acabat de madurar.
En la mateixa línia, Joan Vidal, representant d’Unió de Pagesos a l’Anoia, assenyala que les zones que es veuran més perjudicades són les «més tardanes», ja que l’arribada de la calor pot haver sorprès alguns camps on el gra encara no estava del tot madurat. «En canvi, a les zones més primerenques, la calor ha arribat quan el gra ja estava fet», explica Vidal.
El període més exigent de l’any
Sigui quin sigui el resultat final de la collita, aquestes setmanes concentren el moment més intensiu de l’any per als pagesos. Les jornades s’allarguen fins al final del dia i les màquines pràcticament no s’aturen. «La tecnologia ha evolucionat molt, però continua sent una feina sacrificada. T’ha d’agradar», explica Josep Cots mentre condueix una màquina recol·lectora per un camp d’ordi de Callús, amb la silueta de Montserrat dibuixada l’horitzó. Ahir, va plegar passades les deu de la nit i avui, abans que el sol escalfés de valent, ja tornava a ser dalt de la màquina. «Són moltes hores i, si enganxes un roc i has de reparar la màquina sota un sol de 40 graus, t’has d’arremangar», diu.
Fill d’una família pagesa de Manresa, Cots va estudiar Educació abans de decidir treballar al camp i seguir l’ofici que ja havien exercit el seu pare, el seu avi i el seu besavi. «Hi ha un component vocacional», explica mentre continua avançant per un prat d’espigues daurades. Aquests dies es mou per diferents punts de la comarca, encadenant camps i aprofitant cada moment per acabar la sega abans que una tempesta pugui complicar la campanya. «El ritme és frenètic perquè a tots els pagesos els interessa tenir el blat al sac al més aviat possible», resumeix Guitart, que afegeix que també interessa avançar de pressa pel risc d’incendi. «Si traiem combustible, és una seguretat perquè quan els camps estan nets és més fàcil d’aturar un incendi i també es poden llaurar», explica.
Aquest ritme fa que les jornades siguin especialment llargues i converteix la sega en el període més exigent de l’any. Des de Sallent, Roca explica que aquesta dedicació també té un impacte en la vida personal. «És complicat compaginar els horaris, sobretot quan tens parella o família. Però treballant moltes hores és l’única manera que la feina surti mínimament rendible», assegura.
De fet, un dels principals maldecaps del sector continua sent el preu del cereal. Vidal alerta que la tendència és pràcticament idèntica a la de l’any passat, amb uns preus que considera «molt dolents». Denuncia que arriben cereals procedents de països com Ucraïna que, segons afirma, no han de complir els mateixos criteris sanitaris i de traçabilitat que s’exigeixen als productors de la Unió Europea. El resultat, diu, és que mentre els costos de producció continuen augmentant, el preu que perceben els agricultors es manté estancat.
Guitart hi afegeix una altra preocupació que apareix en la majoria de les converses: la competència deslleial que, segons denuncia, poden representar els acords comercials entre la Unió Europea i els països del Mercosur. Considera que els productors europeus competeixen en inferioritat de condicions amb cereals produïts utilitzant «pesticides i pràctiques que aquí estan prohibides» i lamenta que aquesta dinàmica «compromet la viabilitat econòmica de moltes explotacions».
En aquest sentit, reivindica la necessitat de garantir productes de qualitat a preus justos i denuncia que «la distribució a gran escala acaba tensionant tota la cadena alimentària, perjudicant tant els pagesos com els consumidors». Al seu entendre, la desaparició progressiva de la pagesia tindria conseqüències que van molt més enllà de l’economia. «Si desapareix la pagesia, desapareix el pilar que sosté una alimentació de qualitat i de proximitat. Això ens fa molt més dependents davant de possibles pandèmies, crisis o bloquejos que podrien provocar problemes de subministrament», alerta Guitart, que reivindica que «el món agrari és qui modela el paisatge, qui el cuida i qui garanteix uns aliments frescos i de proximitat».
Del volant manual a les màquines per segar amb GPS
La sega del cereal ha viscut una transformació radical des de mitjans del segle passat. El que abans era una feina completament manual, que requeria moltes hores d’esforç i desenes de persones treballant al camp, avui es du a terme amb màquines recol·lectores capaces de cobrir grans extensions de terreny en molt poc temps. Del volant manual s’ha passat a una maquinària amb sistemes electrònics i de geolocalització que permet treballar amb una precisió que hauria estat impensable unes dècades enrere.
«Abans moltes de les feines que avui fa la maquinària les feien les persones. Durant la collita del cereal hi havia molta gent treballant al camp», recorda l’agricultor Josep Mas, de Navarcles.
Cada fase del procés tenia els seus oficis i les seves tasques específiques i la campanya de la sega mobilitzava pràcticament a tota la família.
Fins als anys seixanta, la sega es feia amb el volant manual. Un cop tallades les espigues, es lligaven en feixos amb un cordill, conegut com a vencill, i s’anaven apilant al mig del camp formant les tradicionals garberes o cavallons.
Amb el pas dels anys, van arribar les primeres garbelladores, remolcades per animals, que facilitaven la formació de les garbes, i poc després, van aparèixer les primeres màquines capaces de tallar el cereal, formar les garbes i lligar-les, un avenç que va alleugerir considerablement la feina.
Una vegada preparades les garbes, es carregaven en carros per transportar-les fins a l’era, on es feia la batuda per separar el gra de la palla.
Aquesta feina es podia fer a l’era de les cases de pagès o bé en les màquines comunals que hi havia en alguns pobles.
La mecanització es va començar a generalitzar a partir dels anys seixanta. «Van començar a arribar màquines que ja no eren tan arcaiques i tothom les sabia fer funcionar», explica l’agricultor manresà Josep Cots. Aquest canvi també va tenir conseqüències socials importants. La necessitat de mà d’obra al camp es va reduir i moltes famílies van deixar les masoveries per buscar feina a la indústria.
D’ençà d’aquell moment, la maquinària es va anar modernitzant. Als anys setanta i vuitanta, van arribar els primers sistemes hidràulics; durant els noranta es van incorporar els mecanismes elèctrics i, actualment, l’electrònica forma una part inseparable de la maquinària agrícola.
Avui, les màquines recol·lectores treballen amb sistemes GPS que permeten l’autoguiatge i poden traçar tant línies rectes com línies corbes.
A més, les últimes innovacions també permeten generar mapes de rendiment que indiquen quines zones de la finca han estat més productives, una informació que pot ser valuosa per planificar les campanyes futures.
JOSEP COTS
Pagès i enginyer agrònom
«En temps de sega, la casa s’omplia de gent com si fos festa major»
Josep Cots (Manresa, 1955) manté viu un ofici que ja havia exercit el seu avi, que participava en les feines de les màquines de batre fent pallers i, fins i tot, el seu besavi, que havia fet de masover a l’Oller del Mas. Des que el seu pare li va ensenyar a conduir el tractor, ha continuat aquest llegat conreant terres al Bages i prestant serveis de sega a tercers. Avui ho fa al costat del seu fill, que també ha decidit seguir els passos de la família.
Com es vivia la tradició de sega a casa quan encara no existia la maquinària actual?
A casa meva hi havia hagut una màquina de batre que estava a l’era. Les garbes les portaven amb carros, les apilaven i les anaven batent. Entre els que batien i els que duien les garbes, hi havia molta gent al camp, i cada àpat a taula semblava una festa major. Bona part de la feina també se l’enduien les dones a l’hora de preparar el menjar. Eren autèntics tiberis. Recordo tot aquell ambient de gent, les converses després de sopar i les històries que explicava cadascú. Era una feina dura, però també molt bonica.
Actualment, quin valor té el moment de sega per la pagesia?
Tot i que avui es fa d’una manera molt més mecanitzada, continua sent un moment important perquè és quan reculls el fruit de tota la feina feta. Quan anaves a segar a les cases de pagès, et tenien un gran respecte perquè feies una feina essencial.
Avui en dia, els canvis sobtats en el temps dificulten més la feina?
Ja fa més de deu anys que les coses han anat canviant. S’hi ha afegit el canvi climàtic i també el fet que les dates de collita de diferents zones s’han ajuntat. Abans començàvem al Pla de Bages al juny i acabàvem a l’agost al Prepirineu. Ara, en canvi, les campanyes són molt més curtes.
Com veu el camí per als que venen?
Els que venen s’hauran d’adaptar a les condicions de cada moment. Els efectes del canvi climàtic són cada vegada més extrems, ja que passem de la sequera a episodis de pluges intenses en poc temps. També han de tenir present que formen part d’un sector que sovint està en minoria. Per molts tractors que treguin a la carretera, hauran de continuar lluitant. A més, han de competir amb productors d’altres llocs que treballen amb menys exigències. Tot això són pedres que fan que el sac sigui més feixuc.
ALBERT GUITART
Pagès i futur enginyer
«Les condicions no són bones, però ho he viscut des de petit»
Amb deu anys, Albert Guitart (2006) ja conduïa el tractor acompanyat del seu pare, Josep Guitart, actual coordinador de la Unió de Pagesos del Bages, qui reconeix que el seu fill «porta l’ofici a dins, tant o més que ell». Actualment, Guitart cursa segon d’Enginyeria Agrònoma amb l’objectiu de nodrir-se de coneixements que algun dia pugui traslladar al camp.
Com influeix el fet de créixer en una família dedicada a la pagesia?
Des de ben petit, ja pujava al tractor amb el meu pare. Ho he viscut tant que m’ha agradat des de sempre. Tot i això, les condicions no són favorables perquè hi ha moltes traves. Ho seguim intentant, però cada dia el camí és una mica més negre.
Quines són les principals traves per als joves que comencen?
A nivell burocràtic, cada vegada hi ha més dificultats. També hi ha hagut un augment brutal dels costos. A més, en els cultius de secà, el clima s’està tornant molt advers i els preus no compensen. Dedicar-se al camp és gairebé impossible si no vens d’una família pagesa.
Hi ha una part de vocació que anima a tirar endavant tot i les dificultats?
Ho he viscut tota la vida i és una cosa que porto a dins. Tot i això, és un ofici que et lliga perquè hi has de ser els 365 dies de l’any, sobretot els que també tenim bestiar. Les ovelles han de menjar cada dia. Però, quan fas allò que t’agrada, no et calen gaires vacances. A vegades ho passes malament perquè les coses no surten com haurien de sortir, però, ara, per exemple, amb la sega, veus el resultat de l’esforç de tot l’any i és molt gratificant.
Què aporta la formació com a enginyer a l’hora de treballar al camp?
A la universitat aprenc coses que aquí no hauria après i tots els coneixements que pugui adquirir vull aplicar-los treballant pel meu compte. És cert que diuen que la carrera té moltes sortides professionals, però jo vull treballar a casa fent de pagès. Els estudis et donen més coneixements sobre la matèria amb què treballes i és com tenir un roc a la faixa perquè no no saps mai on pots acabar treballant. També m’ha permès conèixer gent del sector.
