Barcelona i Madrid poden perdre fins a 8.000 i 41.000 places d’aparcament per l’augment de la mida dels cotxes

Barcelona compta amb unes 90.200 places d’aparcament a la via pública, comptant la zona blava, l’àrea verda i el no regulat. No obstant això, el creixement incessant de la mida dels cotxes nous, que s’allarguen 1,2 centímetres cada any que passa, farà que la ciutat vegi disminuïdes entre 5.200 i 8.600 les seves places d’aquí al 2040.

El càlcul l’han fet Transport&Environment i Clean Cities, organitzacions no governamentals que promouen una mobilitat sostenible, que indiquen que, igual que Barcelona, totes les ciutats europees perdran entre un 8,5% i un 14% de les seves places a la via pública si la mida dels cotxes continua augmentant sense control. Madrid, per la seva banda, perdria unes 41.000 places.

Tot i que la mida de les famílies i l’ocupació dels cotxes estan disminuint, «els fabricants han deixat de produir cotxes petits per obtenir més beneficis amb els vehicles més grans», assenyalen fonts de T&E. La longitud ha passat dels 4,09 metres de mitjana l’any 2000 als 4,38 actuals, i continua creixent. L’amplada, d’1,69 a 1,82 metres. Així mateix, l’altura del vehicle, i també del capó, augmenta 0,5 centímetres l’any.

«Redimensionament adequat»

Per a T&E, les polítiques públiques haurien d’empènyer cap a un nou redimensionament, per tornar almenys cap als 4,25 centímetres de llarg. L’actual tendència cap a cotxes cada vegada més grans, que considera d’un risc més gran per a la seguretat de vianants, ciclistes, motoristes i conductors de ciclomotors, podria sumar 400 morts addicionals a la via pública a tot Europa per al 2040, en comparació amb un escenari del que indica que seria un «redimensionament adequat».

L’augment de l’altura dels capós, que es preveu que arribi a una mitjana de 86,2 cm al parc automobilístic per al 2040, suposa un perill especial per als nens, indica l’estudi, ja que a causa de la seva altura no són perceptibles des del seient de la persona que condueix i l’impacte el reben al cap o al tors.

«Després de 25 anys de creixement imparable» les ciutats «estan cada vegada més dominades per enormes totterrenys que suposen un perill físic per a la resta d’usuaris», considera la directora de T&E a España, Isabell Büschel, que lamenta que els municipis «es veuen pressionats per ampliar les places d’aparcament sacrificant l’espai públic» en favor d’uns vehicles que provoquen més problemes.

La coordinadora de Clean Cities a España, Carmen Duce, apunta a estratègies de ciutats com París, que estan considerant tarifes diferenciades per a l’aparcament per a una redistribució justa d’aquest espai limitat.