Catalunya superarà les 150.000 sol·licituds de regularització d’immigrants: els ajuntaments han emès 60.000 informes de vulnerabilitat

Aquest dimarts es tanca el termini per entregar la documentació necessària per accedir al procés de regularització extraordinària impulsat pel Govern. No hi haurà pròrroga,com demanaven les entitats socials que des del 16 d’abril han assistit milers de migrants que busquen estabilitzar la seva situació a Espanya. Les oficines de Correus, la Seguretat Social i Estrangeria habilitades ja no recolliran més documents i qui no hagi pogut aconseguir el seu certificat d’antecedents penals, proves de permanència al país per més de cinc mesos o l’informe de vulnerabilitat haurà de tornar als recorreguts legals vigents fins ara. No se sap amb certesa quantes persones acabaran acollint-se a aquest procés. A Espanya, més de 900.000 persones han presentat la seva sol·licitud. A Catalunya, el delegat del Govern, Carlos Prieto, va aventurar que serien «més dels 150.000 esperats». De moment, a les ciutats catalanes més poblades s’han emès més de 60.000 informes de vulnerabilitat.

Barcelona encapçala el rànquing, amb almenys 34.123 informes de vulnerabilitat emesos fins a la setmana passada. L’Ajuntament va reunir tota l’atenció a aquests migrants al Pavelló 2 de la Fira de Barcelona després de setmanes de files en algunes de les quatre OAC que havia habilitat prèviament. El consistori també va intentar facilitar la burocràcia enviant informes de vulnerabilitat i complimentats i firmats a aquelles persones que tenien registrades amb número de telèfon o correu electrònic en els seus serveis socials.

A Barcelona la segueix en nombre d’informes emesos l’Hospitalet de Llobregat, amb 12.481 informes, també a data de la setmana passada. La segona ciutat de Catalunya va ser protagonista els primers dies del procés de regularització pel seu gran dispositiu al recinte firal de la Farga. El primer dia en què es va habilitar el dispositiu, hi van acudir fins a 3.000 persones. L’oficina es va mantenir en aquest punt uns 15 dies més, fins al 30 d’abril, i per allà van passar fins a 10.116 persones. Després d’aquells dies, el ritme va baixar considerablement i només 4.000 immigrants es van acostar en els dos mesos restants del procés a una de les dues oficines d’atenció a la ciutadania del municipi.

EL PERIÓDICO s’ha posat en contacte amb les 11 ciutats més poblades de Catalunya per saber quants informes de vulnerabilitat s’han emès per a aquest procés. Per ordre d’informes emesos, segueixen Santa Coloma de Gramenet (3.200);Terrassa (2.685);Tarragona (2.261);Mataró (1.788);Girona (1.503), i Reus (1.005). En altres ciutats on el debat sobre l’empadronament i la regularització estan molt presents, com a Vic, també s’han emès una mica més de 1.000 informes de vulnerabilitat. A la capital d’Osona n’han sigut 1.300. Els ajuntaments de Sabadell, Badalona i Lleida no han contestat a la pregunta d’aquest diari a data d’aquest dilluns. En total, 60.346 informes.

Els informes de vulnerabilitat són documents que acrediten que alguna persona es troba en risc d’exclusió social o amb pocs recursos. Al principi es donava per fet que tots aquells immigrants en situació irregular podrien acollir-se a aquesta categoria, precisament per quedar-se en un estat estranger sense un estatus legal definit. No obstant, un dels suggeriments del Consell d’Estat va ser que s’acredités documentalment.

L’informe només era necessari si no es podia demostrar d’altra banda tenir un precontracte de treball firmat o si no s’estava a càrrec de menors o persones grans dependents. No obstant, una gran part dels interessats a accedir al procés de regularització van optar per aquesta via. A més dels consistoris, també podien emetre’ls les entitats socials. 

Més de 150.000 a Catalunya

Així, la xifra dels informes de vulnerabilitat és un indicador de mínims sobre el conjunt del procés de regularització extraordinària. De fet, les estimacions del Govern el mes d’abril apuntaven que a Catalunya accedirien al procés entre 120.000 i 150.000 persones en situació irregular. El delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, va aventurar la setmana passada que serien «bastants més», tot i que no va concretar cap xifra.

En el conjunt d’Espanya, les sol·licituds presentades també han superat les expectatives del Govern i d’algunes de les plataformes impulsores de l’ILP que va acabar tramitant l’Executiu mitjançant un decret llei. El Gabinet de Sánchez calculava que s’anaven a regularitzar una mica més de 500.000 persones, mentre que plataformes com Regularització Ja! elevaven la xifra fins a les 800.000 persones. En data de 12 de juny, no obstant, ja s’havien presentat 900.000 sol·licituds, de les quals 360.000 havien sigut admeses a tràmit –i permès als sol·licitants treballar i viure a Espanya durant un any–, segons fonts del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

Retards i traves

Les mateixes veus asseguren a EL PERIÓDICO que el procés s’ha desenvolupat amb total normalitat, una cosa que moltes de les més de 600 entitats socials que han col·laborat amb el procés no comparteixen. La Taula del Tercer Sector de Catalunya ha denunciat problemes per aconseguir els certificats d’antecedents penals de molts tercers països i ha reclamat, sense èxit, que el termini per presentar sol·licituds s’ampliï almenys tres setmanes. El Govern ja preveu una pròrroga de fins a tres mesos a les persones que puguin acreditar problemes burocràtics amb l’obtenció de documents de tercers països.

També ha plantat batalla Regularització Ja!, que ha presentat una proposta no de llei al Congrés per allargar el procés, reclamar un reforç per a les cites prèvies d’obtenció de les targetes d’identitat d’estrangers (TIE) i reclamar que es compleixen els terminis anunciats pel Govern a l’inici del procés –15 dies per a les admissions a tràmit i tres mesos per a les resolucions favorables–.

També advocades d’Estrangeria com Marie Mateo denuncien aquests retards: «En les últimes setmanes, les admissions a tràmit de les sol·licituds presentades estan totalment paralitzades», denuncia l’experta. Per ella, el gran problema de futur està en la incertesa entre els permisos provisionals i les resolucions definitives. «L’Administració no està resolent dins d’aquell termini de tres mesos en nombrosos expedients, i genera inseguretat tant per a treballadors com per a ocupadors», critica.