Slopaganda, la porqueria que inunda les plataformes
La proliferació de continguts digitals porqueria arriba a l’estríming, on creixen les cançons creades per la IA amb una difusió que es multiplica mitjançant exèrcits de ‘bots’, un frau assenyalat per Promusicae.

Porqueria que inunda les plataformes: la ‘slopaganda’ / 5
Jordi Bianciotto
El nou informe de Promusicae aireja unes xifres macro pròsperes, amb un augment de facturació del 13,7% el 2025 (409,5 milions d’euros), tot i que l’associació de la indústria fonogràfica espanyola deixa entreveure un retret als espanyols, que paguen menys per subscripcions d’estríming que no pas els veïns: un 14% dels ciutadans, enfront del 25% de la mitjana de la Unió Europea (i del 52% dels Estats Units).
Però l’estudi parla d’una creixent zona d’ombra quan es refereix al frau de l’estríming, és a dir, a la proliferació de reproduccions falses de cançons mitjancant "exèrcits de bots" que s’aprofiten de certes fissures de les plataformes per multiplicar de manera fictícia les xifres de difusió. Tot això va lligat a la proliferació de cançons generades per IA: a Deezer hi ha 60.000 tracks creats d’aquesta manera (el 44% dels que acullen cada dia). Promusicae parla sense embuts de "delinqüents" que amb aquestes pràctiques estan "drenant ingressos vitals dels artistes i compositors", i de tota la cadena de l’"economia de la música".
S’ha de distingir entre generar una cançó amb IA i col·locar-la a les plataformes, i crear granges de bots per simular que té molts més oients dels reals. El primer pot agradar més o menys, però el mal moral que pugui infligir és opinable. La resta és un frau. Però Deezer va dir fa uns mesos que el 70% de les seves escoltes de temes fets amb IA eren falsejades per aquestes tropes de bots configurades per cobrar royalties (i furtar-los així als autors humans, perquè el pastís és el que és), així que una pràctica sembla portar fàcilment a l’altra.
Tot plegat ens condueix al terreny del llenguatge: ara es parla de slop, és a dir, de porqueria, una veu que el diccionari Merriam Webster va triar com a paraula de l’any el 2025, però amb una nova accepció: "Contingut digital de baixa qualitat, produït generalment en quantitats molt grans, mitjançant la intel·ligència artificial". Tones i tones de porqueria que impacten de ple en la nostra vida: un Trump amb aura divina que guareix el malalt, el lleopard que condueix un Ferrari, textos d’aparença funcional però que estan plens d’errors i de fal·làcies. I cançons sense ànima infiltrades d’una manera massiva. És la slopaganda.
Tot això amenaça de bloquejar els nostres sentits, de fer-nos dubtar de tot o de sumir-nos en un estat catatònic. Aquí ens teniu, però, i en algun moment haurem de considerar fer un acte revolucionari: activar el nostre sentit de la responsabilitat individual i escoltar la nostra veu interior.
- La María, de 32 anys, viu en un bosc sense electricitat de la xarxa ni aigua calenta: 'Vius una mica al ritme de la vida
- L'Hospital de Cerdanya, contra la planta més verinosa del Pirineu: un pla de divulgació vol prevenir intoxicacions per tora blava
- Un estudi amb lideratge manresà certifica que els infants de 0 a 3 anys són capaços de desenvolupar pensament científic
- Estabilizat l'incendi de Sant Quirze Safaja després de cremar 97 hectàrees
- Ot Santacreu, promesa manresana de les ciències a Catalunya: 'Quan estudies, si no hi dediques temps i les coses no surten, és fàcil acabar frustrat
- Aquesta és la millor ciutat de Catalunya per formar una família: és la 15a del món i la primera d’Espanya
- Daniel Corrales Álvarez, diabètic de Manresa: «No demano que em regalin res, només un lloc on poder viure»
- Joan Garcia, Eric Garcia i Marc Pubill, a 90 minuts de ser campions del Mundial