Vuit esglésies de Barcelona han patit robatoris en sis mesos, des d’almoines fins a calzes

Els robatoris amb violència i furts tenen arquetips coneguts, com les estrebades de mòbils al carrer i els rellotges de gamma alta sostrets a turistes. Altres víctimes que no criden tant l’atenció són les esglésies de la ciutat, en les quals hi ha un degoteig d’intrusions que sacsegen els feligresos perquè en ocasions suposen la pèrdua d’objectes de valor sentimental i espiritual. Va ser el cas de la parròquia del Turó de la Peira, que va haver de ser desagreujada d’urgència el mateix matí que el Papa arribava a Barcelona a causa d’un robatori sacríleg sofert dos dies abans.

Des de l’1 de gener fins a mitjans d’aquest mes de juny, els Mossos d’Esquadra van registrar vuit robatoris amb força en centres religiosos de la ciutat de Barcelona. Les dades van de bracet amb els dels dos anys previs: 13 casos el 2024 i 15 més el 2025. En total, doncs, són 36 robatoris en 30 mesos. De mitjana, els temples de Barcelona han rebut una mica més d’una intrusió al mes. Principalment, es tracta de parròquies catòliques. A la capital catalana n’hi ha més de cent trenta.

"La distribució territorial de les sostraccions conegudes mostra una concentració en determinats districtes de la ciutat", indica la policia catalana. Concretament, es va registrar un robatori a Sant Martí durant el febrer, dos a Horta-Guinardó al febrer i al març, dos a Sarrià-Sant Gervasi al març i al maig i tres a Nou Barris, dos durant el maig i un al juny.

El més perjudicat

Els 28 robatoris del 2024 i 2025 van tenir lloc per gairebé tota la ciutat, sense distinció de barris rics o pobres. Sarrià-Sant Gervasi va ser el més perjudicat, amb cinc en 24 mesos, mentre que Nou Barris, Eixample, Sants-Montjuïc i Horta-Guinardó van empatar a quatre, les Corts i Sant Martí els van seguir amb tres i Sant Andreu únicament en va patir un. Tan sols els districtes de Ciutat Vella i Gràcia n’han sortit indemnes durant els últims dos anys i mig.

Els objectes sostrets en aquests robatoris són molt variats i tenen una lògica oportunista. Els lladres s’emporten preferentment diners en metàl·lic, per exemple almoines o col·lectes benèfiques que estiguin guardades a la rectoria. Però també poden emportar-se qualsevol element que puguin treure fàcilment de l’immoble i que considerin que podran revendre, sigui a pes com el metall noble (plata, coure, etc.) o sigui en mercats ambulants i fins i tot en plataformes com Wallapop. L’estadística policial no sistematitza si els béns sostrets són objectes pròpiament litúrgics, art sacre, equipament informàtic o electrònica, per exemple. Simplement consten com a "delictes patrimonials".

Ara per ara, els Mossos d’Esquadra descarten que es tracti d’atacs anticlericals o de relacionats amb el culte: "Les primeres anàlisis no permeten establir, amb caràcter general, una motivació ideològica o vinculada a l’activitat religiosa dels centres". No obstant, encara que la motivació sigui únicament material, per als afectats el mal va molt més enllà. Costa molt taxar algunes pèrdues amb valor sentimental o simbòlic, com per exemple figures de sants a les quals els feligresos tinguessin una devoció particular.

Reduir riscos

L’Arquebisbat de Barcelona confirma que "no hi ha hagut un augment substantiu" de furts i que les intrusions són ocasionals, amb robatori consumat o sense. Afegeix que fa una "pedagogia constant" a la xarxa de parròquies per reduir riscos i que cada una té "referents policials" a la seva zona "des de fa anys".

Els Mossos indiquen que tenen "una relació permanent amb els responsables dels centres de culte" i que hi treballen "de manera coordinada per reforçar les mesures preventives i de seguretat".L’Arquebisbat de Barcelona confirma que "no hi ha hagut un augment substantiu" i que les intrusions són ocasionals, amb o sense robatori consumat. Afegeix que fa una "pedagogia constant" a la xarxa de parròquies per reduir riscos i que cada una té "referents policials" a la seva zona "des de fa anys". Els Mossos indiquen també que mantenen "una relació permanent amb els responsables dels diferents centres de culte" i treballen amb ells "de manera coordinada per reforçar les mesures preventives i de seguretat", "especialment pel que fa a la custòdia de diners en efectiu, els sistemes de tancament i les mesures de protecció".

Els dos casos que fins ara han transcendit aquest 2026 són molt diferents l’un de l’altre. A l’abril va ser detinguda una dona de 26 anys per haver robat 920 euros i un mòbil d’una parròquia de Torre Baró, a Nou Barris. Juntament amb un còmplice, es va fer passar per una veïna necessitada per guanyar-se la confiança del capellà i fer-lo sortir del despatx on hi havia els diners, destinats a pagar excursions infantils.Els dos casos que han transcendit aquest 2026 són molt diferents entre si. D’una banda, a l’abril va ser detinguda una dona de 26 anys per robar 920 euros i un mòbil d’una parròquia de Torre Baró, a Nou Barris. Juntament amb un còmplice, es va fer passar per una veïna necessitada per guanyar-se la confiança del capellà i fer-lo sortir del despatx on hi havia els diners, que estava destinats a pagar excursions infantils.

El 7 de juny, la parròquia de la Nostra Senyora de Fàtima, del Turó de la Peira, va perdre el sagrari de marbre i plata amb les hòsties consagrades, una canadella, calzes litúrgics, un rosari, la corona de la Mare de Déu de Fàtima i una escultura de la Mare de Déu del Pilar decorada amb or i plata. No s’ha aclarit, de moment, l’autoria del robatori, tot i que fonts pròximes apunten al fet que la policia científica va buscar a l’església empremtes i van informar que el vidre pel qual es van colar els lladres semblava trencat a puntades de peu. La corona de la Mare de Déu va aparèixer a l’escocell d’un arbre, però la resta de béns segueixen en parador desconegut.En canvi, el 7 de juny la parròquia de Nostra Senyora de Fàtima, del Turó de la Peira, es va emportar un disgust de gran calibre al perdre el seu sagrari de marbre i plata amb les hòsties consagrades dins, una vinagera i càlics litúrgics, un rosari molt estimat, la corona de la verge de Fàtima i una pesada escultura de la Verge del Pilar decorada amb or i plata. No s’han aclarit ara per ara l’autoria del robatori, si bé fonts pròximes a aquesta comunitat apunten que la policia científica va acudir a buscar empremtes i els va avançar que el vidre pel qual s’havien colat els lladres semblava trencat a puntades de peu. La corona de la verge va aparèixer tirada a l’escocell d’un arbre, però la resta de béns segueix en parador desconegut.

Subscriu-te per seguir llegint