La Generalitat allargarà línies de Rodalies i reclama assumir l’Alta Velocitat per arribar al milió d’usuaris diaris de tren a Catalunya

La consellera d’Habitatge, Territori i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha presentat aquest dimarts el Pla de Serveis Ferroviaris de Catalunya 2030-2040. És el full de ruta de la Generalitat perquè la xarxa ferroviària catalana pugui absorbir un milió de viatgers diaris el 2040, davant dels 455.000 que es registren avui dia. Per fer-ho, l’Executiu preveu reorganitzar diverses de les línies de Rodalies i Regionals, crear-ne algunes de noves i coordinarà els horaris dels trens en estacions estratègiques per facilitar els transbordaments. «No estem parlant d’un salt al buit: tenim objectius constatables i verificables», ha celebrat Paneque.

En total, la Generalitat calcula que necessitarà 182 trens, 419 maquinistes i 266 interventors més dels que té ara mateix per poder assolir l’objectiu. El Govern tenia capacitat per redactar aquest document des del 2010, quan va assumir la gestió --bàsicament dels horaris-- de Rodalies. Ara, mentre es continua treballant per tirar endavant el traspàs de l’operativa a l’Executiu, el Pla de Serveis Ferroviaris també reclama que la Generalitat es faci amb les competències plenes del servei d’alta velocitat per poder organitzar millor la xarxa i optimitzar-la per als usuaris catalans. El secretari de Transports i Mobilitat, Manel Nadal, ha reivindicat que aquesta demanda respon a la proposta que el sector ferroviari de CCOO de Lleida i ha recordat que el pla és un «document obert» que podrà continuar rebent aportacions.

Nodes i transbordaments

El pla, segons ha explicat la consellera, parteix de la premissa que «abans de prometre més, el que tenim ha de funcionar». És per això que el document se centra més a millorar els horaris de la xarxa actual abans d’afegir o de modificar les línies. Per fer-ho, Territori s’ha fixat en quatre estacions de final de línia en què es coordinaran els horaris de tots els trens, que hi pararan sempre cada quart d’hora. Seran Lleida, Sant Vicenç de Calders, Sants i Maçanet-Massanes. També es coordinaran, encara que amb freqüències més baixes, les de Tarragona, Girona, Figueres, Martorell i els futurs intercanviadors del Vallès. En totes aquestes parades, els transbordaments haurien de durar sempre menys de cinc minuts.

D’altra banda, els tècnics de Territori encarregats de la redacció del pla han previst freqüències d’un tren per hora en els serveis que recorren grans distàncies, com els Regionals o Mitjana Distància. En àmbits de Rodalies, la freqüència serà de 30 minuts. I tant a Barcelona com al corredor Reus-Tarragona, els trens passaran cada 15 minuts.

La consellera, això sí, ha assegurat que el Govern «continua planificant» i ha avançat una sèrie de canvis de recorregut en les línies de Rodalies i Regionals i també noves línies. Són canvis, segons han explicat els tècnics de Territori, que s’han definit tenint en compte el sistema ferroviari actual i l’evolució que ja es preveia. També s’ha tingut en compte el Pla de Rodalies i les grans infraestructures ja planificades, com la línia Orbital i els «colls d’ampolla» de la xarxa, com els túnels ferroviaris de Barcelona.

R1 i R2, fins a la UAB

El pla de la Generalitat preveu que l’R1 i l’R2 de Rodalies arribin fins a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Es tracta d’una de les primeres novetats que es deixaran veure a la xarxa ferroviària --està previst que el canvi es produeixi entre el 2027 i el 2028--. Així, l’R1 donaria més servei a municipis del Baix Llobregat i del Vallès --pararia a El Papiol, Hospital General i Sant Cugat-- mentre que els serveis de l’R2Sud, que fins ara acabaven a l’estació de Fraçna, passarien per Montcada i Cerdanyola abans d’arribar a la UAB.

També l’any que ve es podran veure en funcionament, si el calendari continua segons el que està previst, la línia R-Aeroport que operaran els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Es tracta d’una de les línies més polèmiques fins avui, ja que col·lectius com la Plataforma pel Transport Públic (PTP) asseguren que la línia congestionarà encara més els dos túnels de Rodalies de Barcelona --el de Passeig de Gràcia i el de plaça Catalunya--. De moment, la línia només arribarà fins a Sant Andreu, encara que la previsió és que s’allargui fins a Terrassa a partir del 2040.

També l’any que ve canviaran les capçaleres de l’R4, la línia més llarga de Rodalies fins avui i una de les més sensibles a les incidències i els retards. A partir de l’any que ve, els trens de l’R4 arribaran sempre a Manresa --fins ara molts es quedaven a Terrassa--. Per l’altre costat, la meitat dels trens acabaran a Vilafranca del Penedès --i no a Martorell-- i l’altra meitat arribarà a Sant Vicenç de Calders.

Novetats a l’eix orbital

L’eix orbital de Rodalies, que envolta Barcelona a través del Vallès, també notarà millores en els pròxims anys. A partir del 2030, es duplicaran les freqüències de l’R8 i la línia es prolongarà fins a Vilafranca del Penedès. A més, aquell mateix any està previst que comenci a circular una nova línia que les plataformes fa anys que reivindiquen: l’R88. La línia unirà Reus amb Girona passant per Tarragona, Sant Vicenç de Calders, Vilafranca, Martorell i Granollers. Era una reivindicació històrica de les associacions de promoció del transport públic.

Encara queda molt, això sí, per poder completar el trajecte entre Vilanova i la Getrú i Mataró que va desencallar els pressupostos del Govern. El pla només contempla que per al 2040 els trens puguin anar de Granollers a Terrassa directament, així que encara quedaria bona part del recorregut per completar. La línia orbital serà l’R9 de Rodalies.

Millores a Lleida, Girona i Tarragona

El pla també preveu que les freqüències vagin millorant progressivament en els sistemes de Rodalies de Lleida, Girona i Tarragona. En aquesta última, a més, està previst que l’RT1 arribi a Vilafranca l’any que ve i que l’RT2 arribi el 2030 fins a Vilanova i la Geltrú. El 2040, està previst que l’RT1 arribi fins a Montblanc i Valls, des de Reus. A Girona, es preveuen canvis en l’RG1, que a partir del 2035 anirà des de Figueres fins a Blanes o Sant Celoni.

A més, es preveu que en aquests tres sistemes de Rodalies es creïn noves línies que surtin de Catalunya: són l’RL5, que aniria de Lleida fins a Zaragoza o Monzón; l’R18, de Girona a Perpinyà; i l’R19, de Tarragona a Castelló. Totes aquestes línies no s’esperen fins al 2040.

Les entitats celebren el pla

Les entitats de defensa del transport públic, com la PTP, han celebrat el pla ferroviari, especialment pel canvi de paradigma que significa en la planificació. L’associació considera que no tenir aquest pla els últims anys ha provocat «disfuncions acumulades» com la «pèrdua de serveis semidirectes o la incorporació de parades sense una visió global del sistema». Per això han demanat que la futura planificació ferroviària parteixi sempre d’aquest document.

També ho ha celebrat, encara que amb certes reticències, la portaveu de la plataforma d’usuaris Dignitat a les Vies, Anna Gómez. En conversa amb EL PERIÓDICO, Gómez considera que el pla és «bo» però lamenta que tampoc solucionarà a curt termini «les greus deficiències» actuals de Rodalies.