L’escola catalana no remunta

Una setmana després de finalitzar el curs 2025-2026, marcat pel profund malestar docent davant una situació que el professorat considera "totalment insostenible", la Fundació Equitat.org –abans, Fundació Bofill– va presentar ahir l’Anuari de l’Educació a Catalunya 2026. L’informe, dirigit per Miquel Àngel Alegre i Francesc Pedró i elaborat per una cinquantena de professionals, ofereix una radiografia del sistema educatiu català que confirma, amb nombroses dades, el diagnòstic alarmant que fa mesos que els docents denuncien als carrers. Les xifres apunten a una cronificació de les desigualtats i dels mals resultats acadèmics, fins a situar el país en un "punt crític".

Entre aquest escenari, la fundació afirma que és necessari "un replantejament profund" de les polítiques educatives per garantir el dret de tot l’alumnat a les oportunitats vitals. L’anuari constata, a més, que l’evolució positiva d’alguns indicadors de trajectòria formativa –com els aprovats de l’ESO i l’abandonament escolar prematur– s’ha estancat o fins i tot ha començat a retrocedir.

L’anuari analitza dades ja conegudes, com que entre el 2015 i el 2022 les proves internacionals PISA (que avaluen nens i nenes de 15 anys) reflecteixen una caiguda d’entre 30 i 40 punts en comprensió lectora, matemàtiques i ciències, cosa que equival a la pèrdua de gairebé un curs escolar. O que el percentatge d’alumnes amb nivells baixos de competència ha augmentat en més de 10 punts.

Aquesta degradació també s’observa en les etapes inicials: en les proves PIRLS i TIMSS de quart de primària, la comprensió lectora va passar de 522 a 507 punts entre el 2016 i el 2021. Els indicadors de l’anomenat progrés juvenil segueixen aquesta estela negativa: la taxa de graduació a l’ESO ha caigut del 93% al 87% entre els cursos 2019-2020 i 2023-2024. Així mateix, l’abandonament escolar prematur (AEP), que s’havia reduït de manera significativa, s’ha estancat entorn del 13,5% el 2025.

Més enllà dels mals resultats globals, els autors de l’informe –dades en mà– tenen clar que l’origen social continua sent el principal determinant de l’èxit educatiu a Catalunya. "El pes de l’origen familiar, qui ets i d’on vens, és molt més gran a Catalunya que en altres països", remarca Mònica Nadal, directora d’investigació d’Equitat.org. Les dades parlen per si soles: la bretxa entre els alumnes de famílies amb més i menys renda és equivalent a tres cursos de desnivell en els resultats de PISA, una magnitud superior a la mitjana de l’OCDE. Quant a l’abandonament escolar primerenc, mentre que entre els joves més rics és gairebé residual (3,8%), entre el quartil de menys renda es dispara fins al 25,3%. Un de cada quatre.

Si un missatge van voler deixar clar els autors de l’informe és que la vulnerabilitat educativa s’ha tornat "sistèmica". I ho ha fet, detallen, a causa de tres factors clau. El primer, l’increment de la vulnerabilitat detectada: l’alumnat amb necessitats educatives per raons socioeconòmiques (NESE B) s’ha duplicat en tres anys, i ha passat de 155.726 a 304.736 estudiants, cosa que representa el 32,1% del total en les etapes obligatòries.

En segon lloc, per les bretxes en el temps no escolar. Hi ha una exclusió persistent dels sectors vulnerables en les activitats extraescolars (el 2024 els nens de classe alta dedicaven el doble de temps a aquestes activitats que els de baixa). I, finalment, l’anuari apunta a la segregació escolar persistent malgrat els pactes vigents.

Nadal insisteix en la urgència d’una primària "més robusta", perquè cap nen acabi sisè de primària sense les competències instrumentals bàsiques per poder seguir els estudis amb èxit.

Davant aquesta situació, tot i que el pressupost del departament va créixer un 33% entre el 2020 i el 2025, arribant als 7.926 milions d’euros, la inversió continua sent insuficient per cobrir l’explosió de necessitats. Catalunya dedica el 3,8% del PIB a educació (2024), una xifra llunyana al 4,5% de la mitjana espanyola i al 6% que marca la llei d’educació de Catalunya. "La nostra xifra actual d’inversió encara està per sota d’on érem fa 15 anys", recorda Pedró.

Ràtios en augment

Per l’investigador, la desproporció és "evident": mentre que l’alumnat total va disminuir un 5,5% des del 2019, el volum d’alumnes amb necessitats específiques va créixer un 130%. Això es tradueix en ràtios que no milloren substancialment: a l’ESO, la ràtio d’alumnes per aula el 2024-25 és superior a la de fa 15 anys (28,6 davant 27,5).

L’informe també analitza les respostes polítiques actuals, assenyalant llums i ombres. El Marc per a la Millora de la Llengua i les Matemàtiques (2025-2028), tot i que aposta per l’equitat, només dedica el 0,2% del pressupost total del departament a mesures específiques d’aquest tipus. D’altra banda, eines com el PMOE-PROA+ tenen inestabilitat financera i excessiva càrrega administrativa.

Com a contrapunt positiu, destaquen l’impuls de la formació professional (FP), amb un augment de 12.400 places en l’últim curs, i el desplegament de les "motxilles econòmiques", que garanteixen la gratuïtat de materials i sortides per a 189.000 alumnes vulnerables.

Subscriu-te per seguir llegint