L’estrès crònic podria alterar la microbiota intestinal, accelerar l’envelliment del sistema immunitari i afeblir les defenses

Viure estressat és un risc per a la salut. I no només perquè el nostre cos no està preparat per suportar llargs períodes en tensió, sinó perquè, tal com apunten innombrables estudis, aquesta sobrecàrrega emocional i física té greus implicacions per a la nostra salut. Diversos treballs ja han demostrat que l’estrès crònic pot augmentar el nostre risc de patir malalties cardiovasculars i diabetis. A tot això, a més, s’hi podria sumar un efecte fins ara inexplorat. Segons suggereix un estudi realitzat en ratolins i publicat aquest dijous a la revista «Cell Stem Cell», l’estrès crònic podria alterar la microbiota intestinal i accelerar canvis associats a l’envelliment en les cèl·lules mare de la medul·la òssia que, al seu torn, es podria traduir en una menor capacitat de l’organisme per produir cèl·lules immunitàries. Els experts afirmen que tot això, a la pràctica, acabaria afeblint la resposta del nostre cos davant d’infeccions i fent-nos més susceptibles a caure malalts.

L’estudi, liderat per un equip de científics de la Universitat de Guangzhou, a la Xina, es va dur a terme en models de ratolí sotmesos a diferents tipus d’estrès crònic. Durant l’estudi, els científics van analitzar l’activitat cerebral, la composició de la microbiota intestinal i la funció de les cèl·lules mare de la sang presents a la medul·la òssia dels animals. Després de monitorar aquests paràmetres durant llargs períodes de temps, els científics van veure que els rosegadors exposats a estrès crònic registraven una menor activitat en regions cerebrals implicades en la regulació del comportament i la resposta fisiològica a l’estrès, com és el cas de l’escorça prefrontal medial i la substància grisa periaqüeductal. Tot això, a la llarga, es reflectia en canvis a l’intestí, on s’observaven fenòmens com una disminució de bacteris beneficiosos, així com a la medul·la òssia, on es va detectar una pèrdua de cèl·lules mare i una disminució en la producció de limfòcits.

Alteracions a l’intestí

Entre els resultats més cridaners, segons recull l’estudi, hi ha la disminució del bacteri «Lactobacillus reuteri», una de les peces clau que ajuda a mantenir l’equilibri de la microbiota i el bon funcionament de l’entorn intestinal. Juntament amb això, també es va observar una reducció dels nivells d’espermidina, una substància produïda pels bacteris intestinals que contribueix a l’eliminació de cèl·lules danyades i al manteniment de processos de neteja cel·lular. Els científics afirmen que, a llarg termini, un deteriorament de la microbiota intestinal podria contribuir a un pitjor funcionament del sistema immunitari i a una menor capacitat per fer front a infeccions o processos inflamatoris. I això, amb el temps, podria fer que els organismes estressats fossin més vulnerables a patir certes malalties.

Els científics creuen que l’estrès podria desencadenar un «efecte dòmino» amb implicacions en diverses parts del cos

Els experts afirmen que una de les troballes més rellevants d’aquest estudi és que l’impacte de l’estrès no es limita a una sola zona del cos, sinó que sembla propagar-se a través d’una xarxa de comunicació que connecta el cervell, l’intestí i la medul·la òssia. Aquest eix, afirmen els científics, podria funcionar com una mena d’«efecte dòmino» dins de l’organisme, en què l’empitjorament d’una peça acaba afectant totes les altres. Per ara, aquest fenomen ha estat observat en ratolins. Però no és descartable que també es doni en humans. Si es confirmés, aquest fenomen ajudaria a explicar com un problema aparentment psicològic com l’estrès pot acabar tenint conseqüències biològiques sobre el sistema immunitari i el procés d’envelliment.