Les obres de l’arxiu municipal de Can Batlló començaran el 2027

L’Ajuntament de Barcelona començarà les obres del nou arxiu municipal de la ciutat a Can Batlló el primer trimestre del 2027. L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va explicar ahir que es tracta d’un projecte històric que es va presentar inicialment fa vuit anys, però que va quedar congelat per falta de pressupost. Ara, amb un compromís financer sobre la taula, el consistori "l’amplia" i preveu invertir un total de 98,1 milions d’euros per transformar el recinte de Can Batlló, al districte de Sants-Montjuïc. De fet, l’alcalde va remarcar que, malgrat els obstacles en el camí fins a emprendre les actuacions, en aquesta ocasió es tirarà endavant.

Acompanyat de la regidora de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, i la nova arxivera en cap de l’Ajuntament, Ana Pazos, l’alcalde va remarcar el canvi d’escala que experimenta el projecte. I va afirmar: "L’arxiu és un gran tresor de la ciutat que ampliarem amb un gran equipament cultural obert a tothom".

La voluntat municipal és que aquest 2026 es completin tots els tràmits administratius i la paperassa necessària perquè les obres arrenquin oficialment el primer trimestre del 2027. L’obertura al públic està prevista per al primer trimestre del 2034, un prolongat termini que s’explica per la monumentalitat de l’obra i la gran complexitat tècnica que suposarà traslladar milions de documents històrics.

En la roda de premsa es va detallar que l’arxiu actual està repartit en 23 llocs de la ciutat. Aquest sistema dispers provoca problemes d’espai i falta d’accessibilitat física a les instal·lacions. Concentrar-ho tot a Can Batlló permetrà reunir més de 70 quilòmetres de documents històrics en un sol punt, cosa que facilitarà la consulta ciutadana i la feina dels seus professionals. A més, el trasllat alliberarà els locals actuals, que s’utilitzaran per ampliar equipaments de barri o construir uns 50 habitatges públics.

Aquesta reorganització documental permetrà deixar enrere un model fragmentat l’origen del qual es remunta a l’any 1917. Els dipòsits actuals pateixen d’obsolescència tècnica i es troben gairebé al límit del seu espai, ja que arriben al 90% i en molts casos al 100% de saturació. El trasllat suposarà alliberar uns 17.000 metres quadrats als districtes, cosa que permetrà ressituar serveis essencials i destinar sòl ja definit en zones com Ciutat Vella o el Poblenou per aixecar la cinquantena d’habitatges dotacionals de lloguer públic previstos.

La centralització dels fons assegurarà la preservació de 12 segles de documentació continuada, reunint peces històriques que van des de l’any 885 fins a l’actualitat. La unificació millorarà de manera directa les condicions laborals per als més de cent professionals del servei i permetrà respondre amb més agilitat les prop de 44.000 consultes anuals que s’atenen avui dia. Així mateix, el projecte promourà la col·laboració activa amb el teixit associatiu i educatiu local, com escoles, ateneus i centres d’investigació, i sumarà a més una clara vocació d’internacionalització cultural.

Centre cultural

El nou equipament s’instal·larà al bloc 8, la nau central i més gran de Can Batlló. Es tracta d’un edifici de l’any 1878 declarat bé cultural d’interès local (BCIL) que encarna el passat industrial de la ciutat. Amb aquesta intervenció, l’arxiu deixarà enrere la concepció tradicional de dipòsit documental tancat per ser un centre cultural viu amb activitats, exposicions i un auditori, permeable i obert a la ciutadania.

El disseny arquitectònic final, desenvolupat per la unió temporal d’empreses (UTE) integrada per estudis locals d’arquitectura, amplia la proposta original del 2018 sumant 5.000 metres quadrats de sostre. El complex arribarà als 30.650 metres quadrats construïts sobre una planta base de 9.000 metres quadrats, un creixement que s’aconseguirà mitjançant l’excavació d’un soterrani i l’edificació del volum que connectarà els blocs 8 i 15. La proposta planteja també un gran espai públic central de 1.900 metres quadrats concebut com una àgora diàfana amb quatre accessos perimetrals.

Des d’aquesta àgora central, una escala circular monumental comunicarà de forma directa amb els espais de consulta situats a la primera planta del centre. Tota la reforma s’ha projectat prioritzant espais amplis i amb il·luminació natural per a usuaris i treballadors, combinant mesures passives amb fonts d’energia renovables. El sistema energètic incorporarà plaques fotovoltaiques i un circuit de geotèrmia que aprofitarà els pous d’aigua freàtica preexistents de la fàbrica, que compten amb més de 150 anys d’història.

Subscriu-te per seguir llegint