Vetllatoris i joies amb ADN

El vincle afectiu tan estret que senten cap a les seves mascotes les persones que decideixen criar animals de companyia s’expressa de manera eloqüent en el moment de la seva defunció. Toca acomiadar-se d’un ésser que, després d’anys de carícies, jocs i atencions, s’havia convertit en un membre més de la família i, com a tal, deixa després de la seva marxa un gran buit. També s’han de gestionar les qüestions logístiques de la defunció, un tràfec que, sense tenir les complicacions legals de la mort d’un humà, suposa un estrès afegit per als que afronten en aquells dies una experiència delicada.

La madrilenya Carmen Sabalete encara s’emociona al recordar les jornades prèvies i posteriors a la mort del seu gat Carusso, amb qui va viure 18 anys i del qual va haver d’acomiadar-se el 2020. En plena pandèmia, es va veure obligada a prendre la decisió "més dura" de la seva vida: aconsellada per la seva veterinària, va accedir a sacrificar-lo perquè deixés de patir els símptomes de l’Alzheimer i l’artrosi que tenia. "Encara avui, se’m parteix l’ànima de pensar que potser em vaig precipitar, que el podria haver deixat viure una mica més. Sobretot, em fa mal que la seva mort va poder provocar-la que li vaig prestar més atenció els mesos previs a causa de l’estrès que tenia a la feina", explica.

Aquest "sentiment de culpa", li va ocasionar un dol especialment "llarg, dolorós i difícil", que es va prolongar durant més d’un any i va acabar encavalcant-se amb el de la mort del seu pare, ocorreguda el 2021. "Carusso també era la meva família, no era una simple mascota. De fet, la seva mort em va causar el mateix dolor que la d’un familiar pròxim. Em vaig quedar traumatitzada molt temps", recorda.

La llei de benestar animal, que va entrar en vigor el 2023, prohibeix l’abandonament del cadàver d’un animal de companyia o el seu enterrament en un jardí privat i obliga a gestionar-ne la incineració o enterrament a través d’un servei veterinari. També exigeix que es comuniqui la defunció i es doni de baixa l’animal en el sistema d’identificació.

No obstant, no diu res sobre la gestió de la càrrega emocional que recau sobre els seus cuidadors. "Aquesta càrrega està cada vegada més present entre les persones que tenen mascota, que avui viuen la seva mort amb un sentiment de dol que fa anys no es donava", assenyala Isabel Farré, gerent del Tanatori de Mascotes, empresa pionera a oferir serveis de pompes fúnebres per a animals a Catalunya.

"Moment d’intimitat"

Farré va obrir el seu primer centre el 2017 i avui en té cinc a tot Catalunya, on opera mitja dotzena de companyies que ofereixen serveis similars. "Fa anys, l’habitual era la cremació i res més. Es tractava de gestionar les restes biològiques, era més aviat un tràmit sanitari. Avui, cada vegada es demana més aquest tipus de cerimònies. En aquests, els familiars tenen un moment d’intimitat per acomiadar-se del seu ésser estimat, prèviament arreglat per a l’ocasió", detalla l’empresària, que també és veterinària. És com una vetlla d’humans, però més curta, de tot just una hora. "Hi ha qui llegeix poemes, qui hi arriba amb fotos, qui canta... Les llàgrimes i les expressions d’emoció són molt habituals", explica la gerent.

La indústria del dol animal posa a disposició dels tutors de mascotes un menú de recursos per comportar la pèrdua, com urnes especials per conservar les cendres, empremtes de trepitjades impreses en paper o ceràmica (costen entre 20 i 50 euros), fermalls que contenen restes de pèl (entre 20 i 30 euros) i joies amb traces de l’ADN extretes de la saliva de l’animal mort (al voltant de 200 euros)..

Subscriu-te per seguir llegint