El vincle emocional amb les mascotes transforma el pressupost familiar: "Em gasto més de 4.000 euros l'any en els meus gossos, però l'amor que em donen no té preu"

El seu dia a dia gira al seu voltant. Els seus viatges els organitza en funció del seu benestar –inclosa la residència que els busca si no els pot trobar col·locació en cases d’amics– i cada any es gasta més de 4.000 euros a alimentar-los, portar-los a la perruqueria, donar-los atenció mèdica i oferir-los una infinitat d’atencions.

Però Noelia Navarro, murciana resident a Madrid, no vacil·la al valorar si tant esforç físic i econòmic dedicat als seus gossos val la pena. "S’ho mereix, i de sobres, perquè em donen molt més del que els dono. M’alegren, m’acompanyen, em coneixen, saben en cada moment com em sento... Són dos més de la meva família, no concebo la meva vida sense ells", diu sobre la Pili, el seu beagle de 12 anys, i l’Acho, un corgi que l’acompanya en fa nou.

Aquest sentiment de familiaritat cap als animals domèstics el coneix bé David Más, que viu a Barcelona amb la seva dona, les seves dues filles adolescents i la Mena, la gata que va irrompre en les seves vides fa vuit anys i avui és "la reina de la casa". "Campa al seu aire, estem tots pendents d’ella i mai li falta res. Més que un membre de la família, sentim que som nosaltres els que formem la seva llorigada", explica mentre compra els bitllets de tren per viatjar tots a Galícia a passar les vacances.

"L’any passat vam anar amb cotxe i la gata ho va passar molt malament. Aquest any, elles van en ferrocarril i jo les segueixo amb el cotxe. Ens costarà el doble, però no ens importa", aclareix, sense dissimular la percepció que abans tenia de la criança d’animals a casa. "Era molt crític, no entenia que se’ls donessin tantes atencions. Fins que va arribar la Mena i ho vaig entendre de sobte", reconeix.

Canvi de paradigma

El canvi de mirada cap a les mascotes il·lustra la transformació que s’ha produït en els últims anys en el món dels animals de companyia. La decisió de tenir a casa un gos o un gat no només és cada vegada més secundada al nostre país; a més, el vincle que els membres de la llar estableixen cap als quadrúpedes s’ha tornat "més estret, emocional i afectiu", cosa que inclou dedicar-los pressupostos econòmics i atencions personals que fa poc haurien semblat delirants.

"S’ha produït un canvi de paradigma: la gent ja no té animals a casa, ara forma famílies multiespècies. El gos o el gat s’ha convertit en un membre més de la llar, i això implica noves formes de relacionar-nos-hi. També, noves formes de viure, viatjar, gastar i gestionar el pressupost familiar, en el qual aquests éssers cobren un protagonisme que mai abans van tenir", apunta Ignasi Solana, secretari general de l’Associació Espanyola de la Indústria i el Comerç del Sector de l’Animal de Companyia (AEDPAC). Segons un sondeig realitzat l’any passat per aquest organisme, el 80% d’espanyols que tenen animals a casa els consideren "membres de la família".

Es tracta d’un sector en "autèntica expansió", que l’any passat va facturar 5.770 milions d’euros –un 8,3% més que l’exercici anterior– entre alimentació, visites al veterinari i l’oci relacionat amb els animals domèstics, un nínxol de negoci que ha crescut exponencialment en els últims anys i que inclou des del turisme pet friendly –la llista de restaurants d’alt nivell que admeten gossos i que elabora Repsol és cada any més llarga–a tota mena de solucions, serveis i recursos pensats per a ells, com tractaments psicològics per a mascotes, festes d’aniversari, seients vip per a quadrúpedes en línies aèries d’alt standing o el torró per a gossos que va llançar el Nadal passat la marca alacantina El Lobo.

"El motor d’aquest fenomen és el vincle tan emocional que hi ha actualment entre les persones i els seus animals de companyia, que mai abans havia sigut tan fort. Molts d’aquests productes i serveis són cars, però no veus els amos de gossos i gats queixar-se, ho donarien tot per oferir-los el millor", assenyala Solana.

15 milions de mascotes

Calculadora en mà, Noelia Navarro confirma aquesta observació: "Tinc dos gossos i el pressupost se me’n va a cuidar. El menjar em costa 130 euros al mes, als quals cal afegir els 30 euros mensuals de les pipetes antiparàsits, la medecina que pren la Pili per tractar-se les seves pèrdues d’orina, els 200 euros anuals de les vacunes, els 300 de l’assegurança, els 500 del veterinari, els 70 que se me’n van al mes en banys i tractaments... Els meus gossos viuen com uns déus, van a la perruqueria més que jo, però l’amor que em donen no té preu", reconeix.

Segons el Baròmetre d’Hàbits de Pet Parents que elabora ADEPAC cada any, el pressupost que dediquen les llars espanyoles amb mascota ascendeix avui a 160 euros mensuals de mitjana, cosa que suposa gairebé 2.000 euros a l’any. I és que el boom que viu aquest sector també està sent propulsat per un factor quantitatiu: avui hi ha més famílies que mai que fan el pas d’adoptar i criar animals a casa.

Segons l’Estadística Nacional sobre Protecció Animal que va presentar recentment el Ministeri de Drets Socials, actualment hi ha a Espanya 15 milions de mascotes registrades –el doble de persones de menys de 18 anys–, de les quals la meitat són gossos (7,5 milions) i el 37% són gats (5,6 milions).

Subscriu-te per seguir llegint