Gairebé un milió de veïns de l’àrea metropolitana de Barcelona pateixen exposició extrema a la calor però no tenen diners per afrontar-lo

Les altes temperatures s’estenen per tot el territori però no impacten de la mateixa forma a totes les llars. Segons apunta un treball de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, gairebé el 30% dels veïns de l’àrea metropolitana de Barcelona resideixen en llocs on la calor extrema és més intensa que a la resta de la ciutat i on, paradoxalment, la població té menys recursos per refugiar-se de les altes temperatures. «Es tracta de zones on conflueixen edificis antics i mal aïllats, carrers sense ombra, població de baixos ingressos i molts factors que incrementen la vulnerabilitat social. Allà no només la calor és més intensa sinó que la gent no té eines per reduir l’impacte de les altes temperatures», afirma Marc Parés, catedràtic de Geografia i responsable de la investigació en una entrevista amb EL PERIÓDICO.

Els registres apunten que a les zones més vulnerables a la calor les temperatures són fins a un grau més altes que a la resta del territori

En els últims anys, a causa de l’avanç del canvi climàtic, tota l’àrea metropolitana de Barcelona està patint un augment de les temperatures, una exposició més gran a valors més alts que la mitjana i, sobretot, més episodis de calor extrema en els quals es freguen xifres de rècord tant de dia com de nit. A Barcelona ciutat, sempre s’ha dit que un dels ‘punts calents’ d’aquest fenomen se situa a la zona de Ciutat Vella, on se solen registrar les temperatures més altes de tota la ciutat.

Els experts reclamen prioritzar el desplegament de mesures d’adaptació climàtica en aquests barris i accelerar la rehabilitació de vivendes, la creació de refugis climàtics i l’augment de zones verdes

Però ampliant la mirada, segons assenyala una anàlisi de tot l’entorn metropolità, hi ha dos grans eixos de risc en els quals la calor és més forta que a la resta del territori. Un és al costat Llobregat, en el qual destaquen punts de l’Hospitalet, Cornellà, el Prat, Sant Boi, i un altre al costat Besòs, on s’apunta a alguns barris de Sant Adrià de Besòs, Nou Barris, Santa Coloma de Gramenet i algunes zones de Badalona.

Vulnerabilitat social

En total, s’estima que hi ha gairebé 80 barris, que en el seu conjunt sumen fins a un 28,6% de la superfície metropolitana i més de 905.000 persones, que estan en risc d’«un elevat estrès tèrmic» durant l’estiu i, sobretot, davant l’arribada d’episodis de calor extrema.

Segons indica l’estudi, es tracta de barris amb alta densitat urbana, un parc de vivendes antic, edificis en mal estat i sense presència d’espais verds i això, per si mateix, ja els fa més vulnerables a la calor. Però a això, a més, cal sumar-hi que gran part dels residents tenen una situació d’elevada vulnerabilitat socioeconòmica i que, enmolts casos, els veïns són persones amb rendes baixes i que no disposen ni d’aparells de climatització ni de recursos per fer front a la factura elèctrica derivada de la posada en marxa d’un aire condicionat.

Aquest fenomen no és exclusiu de Barcelona sinó que, tal com ha demostrat l’estudi, es repeteix a les grans metròpolis espanyoles. A Madrid, per exemple, es calcula que més de 2 milions de persones viuen en condicions d’alt estrès tèrmic en barris com Vallecas, Carabanchel i Usera. A València i Sevilla s’observa el mateix patró, amb «centenars de milers de residents atrapats en àrees urbanes històricament segregades i amplificadores de la calor». «Molts dels residents d’aquests barris viuen no només en entorns més càlids sinó que treballen al carrer sota el sol i al tornar a casa es troben una llar que és un veritable forn», afirma l’investigador Andrei Turlea, que ha participat en l’elaboració d’aquestes anàlisis.

«Molts dels residents d’aquests barris viuen no només en entorns més càlids sinó que treballen al carrer sota el sol i al tornar a casa es troben una llar que és un veritable forn»

Andrei Turlea

«La confluència de la vulnerabilitat climàtica i econòmica és el veritable perill. Si els punts més exposats a la calor fossin els barris acomodats, la població podria solucionar-ho encenent l’aire condicionat. Però als barris vulnerables aquesta opció ni tan sols existeix. Es tracta de persones amb llocs de treball precaris, que en molts casos treballen a l’aire lliure en sectors com la construcció i que quan tornen a casa o no disposen de sistemes de climatització o no poden permetre’s posar l’aire perquè pujaria molt la seva factura elèctrica. I això els deixa exposats a la calor extrema tant fora com dins de la seva pròpia llar», afirma Parés qui, en aquesta línia, defensa que «el problema no és únicament l’exposició a les altes temperatures sinó la capacitat desigual per afrontar-la».

«La confluència de la vulnerabilitat climàtica i econòmica és el veritable perill. Si els punts més exposats a la calor fossin els barris acomodats, la població podria solucionar-ho encenent l’aire condicionat. Però als barris vulnerables aquesta opció ni tan sols existeix»

Marc Parés

Zones més vulnerables

L’anàlisi apunta que un de cada quatre residents de l’àrea metropolitana de Barcelona està exposat a una doble amenaça de calor: les altes temperatures i la impossibilitat de refugiar-se d'elles. A Barcelona ciutat, els punts més vulnerables a l’estrès tèrmic són barris com el Carmel, Trinitat Vella, Ciutat Meridiana, Baró de Viver, el Besòs i el Maresme, Bon Pastor, Trinitat Nova i Torre Baró. A l’Hospitalet de Llobregat destaquen barris com el Gornal, Collblanc, la Florida, Torrassa, Can Serra i Bellvitge. A Badalona, zones com Llefià, la Salut i la Pau estan entre les més exposades a la calor extrema. Mentre que a Sant Adrià de Besòs destaquen casos com el de la Verneda, la Mina i el Besòs, i a Santa Coloma de Gramenet hi ha fins a una desena de zones assenyalades com els barris de Llatí i Fondo. En tots aquests punts, afirmen els experts, les temperatures són fins a 1 grau més altes que en la mitjana i, a més, la població té menys recursos per protegir-se de les altes temperatures.

Els experts reclamen desplegar mesures d’adaptació climàtica amb «criteris de justícia territorial» i prioritzar les inversions en les àrees més vulnerables a la calor extrema

Segons explica Parés, aquestes dades demostren la importància de desplegar mesures d’adaptació climàtica amb «criteris de justícia territorial». «Totes les ciutats s’haurien d’adaptar a la calor però en aquests punts hi ha una urgència encara més gran», afirma l’especialista. En les seves anàlisis, de fet, es reclama prioritzar inversions als barris on coincideixen vulnerabilitat i calor i, per exemple, invertir en aquestes zones més fons europeus per a la rehabilitació energètica, millorar l’aïllament tèrmic de les vivendes, augmentar el verd urbà i crear més refugis climàtics. «L’actual ‘llei de barris’ de la Generalitat és una gran oportunitat per impulsar aquest tipus de polítiques climàtiques a les zones més vulnerables a la calor. Sobretot ara que, després de les primeres onades de calor de l’estiu, ha quedat clar que les mesures d’adaptació ja no són un caprici sinó una necessitat vital», comenta l’investigador.