L’Institut Josep Carreras va acomiadar dos càrrecs protegits per la llei que van denunciar desviacions de fons i altres irregularitats

L’exgerent i l’excoordinadora econòmica de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), protegides per l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), van ser acomiadades l’any passat després d’haver denunciat el presumptedesviament de fons per part de l’equip de l’aleshores director de l’entitat, l’oncòleg i investigador Manel Esteller, segons la documentació a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO. Quatre caps d’unitats més d’aquest centre d’investigació, vinculades d’alguna forma a la denúncia, també van ser acomiadades de manera fulminant entre gener i juny del 2025.

Totes han presentat demandes laborals davant la justícia contra l’IJC –centre públic en què participen la Generalitat i la Fundació Privada Josep Carreras i destinat a investigar la leucèmia–, al considerar que la decisió de fer-les és nul·la i respon a represàlies. El primer judici se celebrarà aquest mes de juliol i els cinc restants al llarg del 2027.

Les denunciants, tècnicament denominades «alertadores», van traslladar a l’OAC una quinzena de suposades irregularitats en un detallat escrit de 208 pàgines

Esteller va abandonar a finals del 2025 l’Institut Josep Carreras –del qual va ser director científic entre el 2019 i el 2024– després de la denúncia presentada davant la OAC i també després d’una auditora de KPMGque va confirmar el desviament de fons. L’investigador es va incorporar a l’Institut de Recerca Sant Pau.

L’Institut ni confirma ni desmenteix la versió de les denunciants mentre que Esteller diu que no li consta la denúncia

Fonts de la Conselleria de Justícia han confirmat a aquest diari que Antifrau va comunicar l’octubre del 2025 a la Direcció General d’Entitats Jurídiques la denúncia perquè dugués a terme «actuacions de verificació i comprovació» i, sobretot aclarís si l’Institut complia la seva finalitat de destinar a la lluita contra la leucèmia almenys, el 70% dels seus ingressos. En l’actualitat s’està estudiant la documentació recollida.

Les sis afectades han presentat també demandes laborals; el primer judici serà aquest mes de juliol

L’exgerent i l’excoordinadora econòmica de l’IJC van presentar la denúncia davant Antifrau el novembre del 2024, aportant documentació sobre la presumpta desviació de fons públics, així com sobre «opacitat organitzativa, pressions institucionals i vulneració del marc normatiu». També van denunciar que van patir assetjament laboral i pressionsper fer els ulls grossos davant aquestes irregularitats. Les denunciants, tècnicament denominades «alertadores», van traslladar a l’OAC una quinzena de suposades irregularitats en un detallat escrit de 208 pàgines.

Entre les suposades irregularitats destaquen la desviació de fons «estructurals» des de plataformes tecnològiques al «grup del doctor Esteller»; les «advertències sobre la desviació injustificada» de 400.000 euros cap a un projecte concret; i la «prevenció» davant la desviació «indeguda» de 781.000 euros pertanyents al programa Severo Ochoa del Ministeri de Ciència i Innovació, que finança amb un milió d’euros anuals als millors centres i unitats d’investigació del país. La denúncia també precisa el risc de desviar un milió d’euros a una tasca conjunta amb Sant Joan de Déu, entre altres presumptes anomalies.

A la carta d’acomiadament, la direcció de l’IJC justifica els cessaments per una reorganització vinculada a un nou pla de direcció i a un resultat econòmic negatiu

Com a conseqüència d’aquesta denúncia, les dues empleades de l’IJC van ser reconegudes expressament com a persones alertadores protegides per Antifrau. Aquesta condició va ser inicialment vinculada a la investigació interna del maig del 2024 i reconeguda formalment per Antifrau el 10 de gener del 2025. No obstant, aquell mateix mes, una de les denunciants va ser acomiadada, juntament amb una altra persona vinculada a la denúncia.

El juny del 2025 van ser acomiadades l’exgerent i tres empleades més. Abans, l’exgerent havia sigut relegada del seu lloc, que va passar a ocupar el president de l’entitat i metge personal de la família Carreras, Evarist Feliu. Per a les denunciants, entre setembre del 2024 i juny del 2025, es van produir de forma continuada modificacions en l’estructura de l’institut, cessaments i mesures de reestructuració que les afectaven, cosa que podria constituir una estratègia de represàlia.

Antifrau va recordar a les conselleres Núria Montserrat i Olga Pané, al tenor Josep Carreras Coll i al seu fill que la llei prohibeix els «actes constitutius de represàlies»

A la carta d’acomiadament, la direcció de l’Institut Josep Carreras justifica els cessaments per una reorganització vinculada a un nou pla de direcció –atribuït a un director que encara no s’havia incorporat oficialment– i per un resultat econòmic negatiu que, al seu entendre, perjudicava l’entitat. No obstant, els comptes anuals publicats pel mateix IJC reflecteixen una situació de viabilitat i solvència en els exercicis del 2022, 2023 i 2024. Segons les demandes laborals, els resultats negatius al·legats responien principalment a amortitzacions comptables i no a una situació operativa que justifiqués els cessaments.

Preguntat per EL PERIÓDICO, el doctor Esteller afirma «no tenir constància» d’aquesta denúncia i ha declinat fer declaracions sobre això.

Per la seva banda, fonts de l’Institut Josep Carreras reconeixen que el centre, l’octubre del 2024, va encarregar «un procediment d’anàlisi forense» per «verificar» la destinació dels fons de l’IJC i que aquests fons percebuts, insisteixen, «es van destinar exclusivament a les finalitats d’investigació científica» del centre. No obstant, aquestes fonts no confirmen ni desmenteixen les acusacions que la denúncia recull contra Esteller i només assenyalen que el doctor «va renunciar» al càrrec el 2024. Aquestes fonts de l’IJC asseguren també que, el juny del 2025, l’IJC va iniciar una «reorganització interna» i eludeixen així pronunciar-se sobre els «procediments judicials relatius als acomiadaments», ja que es tracta d’«informació confidencial».

Avís al patronat

Davant aquests acomiadaments, l’Oficina Antifrau va remetre a l’Institut un ofici en el qual recordava que les dues denunciants tenien la condició de persones protegides, requerint així la seva readmissió, al considerar que la carta d’acomiadament no estava prou motivada. Posteriorment, el juny del 2025, Antifrau va enviar un altre document als membres del patronat de l’entitat, entreells les conselleres Núria Montserrat Pulido –Recerca i Universitats– i Olga Pané –Salut–, el tenor Josep Carreras Coll i el seu fill. En aquestes cartes s’al·ludia al fet que la llei prohibeix els «actes constitutius de represàlies» contra persones protegides i es remarcava l’existència d’un règim sancionador, la multa del qual podria arribar al milió d’euros si la infracció es considera molt greu.

Fonts de les conselleries de Recerca i de Salut asseguren a EL PERIÓDICO que «actualment aquest cas pendent de resolució judicial» i que, «per respecte al procediment en curs», no faran valoracions. Assegura, això sí, que «abans d’arribar a aquesta situació, es va intentar explorar una via d’acord entre les parts, però no va ser possible».

En aquests casos, és habitual que l’OAC no es pronunciï fins que la justícia resolgui el plet laboral. Fonts coneixedores del procediment assenyalen que l’OAC pot modular les seves actuacions quan hi ha un plet laboral pendent, tot i que la protecció administrativa de les persones alertadores manté una dimensió pròpia.