Desviació de fons, comercialització de mostres humanes i assetjament laboral: claus de la denúncia contra l’Institut Josep Carreras

El 25 de novembre del 2024, dues treballadores de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC) –l’exgerent i l’excoordinadora econòmica– van presentar una denúncia davant de l’Oficina Antifrau de Catalunya, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, que detalla cronològicament i al llarg de 208 pàgines una sèrie de presumptesirregularitats detectades, així com presumptes pràctiques d’assetjament laboral, dins d’aquest prestigiós centre d’investigació.

L’IJC és un centre d’investigació públic, pioner al món i creat mà a mà per la Fundació Privada Josep Carreras i la Generalitat de Catalunya. Dels seus 13 patrons, tres són de la fundació i la resta, de la Generalitat. Mentre que la fundació recull fons, l’Institut es dedica a investigar la leucèmia i altres malalties hematològiques malignes. Antifrau va comunicar l’octubre de l’any passat el cas a la Direcció General de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació de la Conselleria de Justícia per si creia oportú obrir una inspecció, cosa que encara no ha passat.

Les sis treballadores que van posar focus en les irregularitats van ser acomiadades de l’IJC, mentre que Esteller es va recol·locar a Sant Pau

La denúncia davant Antifrau contra l’IJC i alguns dels seus treballadors –entre ells, el llavors director, l’oncòleg Manel Esteller, i el president de l’entitat alhora que metge de la família Carreras, Evarist Feliu– recull fets des del setembre del 2023, quan l’IJC es trobava sota la direcció d’Esteller. Arran d’una auditoria externa de KPMG, encarregada per la Fundació Privada Josep Carreras, que va demostrar desviament de fons i irregularitats, Esteller va abandonar el centre el novembre del 2025 i aquell mateix mes va fitxar per l’Institut de Recerca de Sant Pau.

Paral·lelament, les sis treballadores de l’Institut Josep Carreras –les dues denunciants i quatre més que haurien aportat informes o documentació sobre aquestes presumptes possibles irregularitats en la gestió de fons públics– van ser acomiadades entre el gener i el juny del 2025. El centre va al·legar motius econòmics.

Aquests són els principals punts sobre els quals posa el focus la denúncia presentada davant Antifrau, documentada amb correus electrònics, informes i converses telefòniques gravades per les denunciants com a elements probatoris.

Segons els informes presentats per les denunciants i com també va confirmar l’auditoria de KPMG, hi va haver una presumpta desviació de fons estructurals des de les plataformes tecnològiques cap al Grup d’Epigenètica del Càncer, del qual era cap el doctor Esteller.

Les plataformes tecnològiques són unitats especialitzades que posen a disposició dels grups d’investigació equips, tècniques i personal expert per fer anàlisis complexes. Les plataformes més afectades haurien sigut les unitats de Genòmica –que va mostrar una pèrdua de 145.000 euros el 2023 i que va suposar la primera irregularitat detectada per les denunciants–, la de Single Cell –300.000 euros menys– i la de Proteòmica –240.000 euros menys–. Aquesta última estava finançada amb recursos públics competitius, que són fons d’origen públic –de l’Estat, la Generalitat, la Unió Europea, etcètera– que es concedeixen mitjançant convocatòries públiques, és a dir, per a les quals cal presentar un projecte.

«L’ajuda Severo Ochoa era un finançament competitiu institucional destinat a beneficiar tot l’Institut, i no a un grup concret», recull la demanda

Un altre exemple: l’abril del 2024, sempre segons la denúncia, el doctor Esteller va assumir el rol d’investigador principal de l’institut en un projecte, finançat per La Caixa, que havia sigut impulsat per un altre treballador, el cap del Grup de Síndromes Mielodisplàsics (SMD). Això va afectar la distribució del pressupost de 400.000 euros i el grup de SMD va rebre una assignació menor, a més de veure com es reduïen els recursos per a un tècnic que ja havia sigut assignat al grup.

Un dels punts més rellevants de la denúncia es refereix al programa Severo Ochoa, el segell d’excel·lència amb què el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats reconeix i finança els centres d’investigació més competitius del país. Gràcies a aquesta acreditació, l’IJC va obtenir un finançament superior als quatre milions d’euros per al període de vigència del programa. Segons la denúncia, el doctor Esteller hauria intentat redirigir per al seu propi grup part d’aquests fons, entre ells una partida de 781.000 euros, malgrat que «l’ajuda Severo Ochoa era un finançament competitiu institucional destinat a beneficiar tot l’Institut, i no a un grup concret, i que el doctor Esteller no havia contribuït a la sol·licitud», recull la denúncia.

La denúncia assegura que, si bé l’Institut està centrat en leucèmies i càncers hematològics, la missió d’aquest ha anat derivant cap a finalitats personals d’Esteller i, concretament, cap a projectes sobre envelliment i la promoció de productes cosmètics, com sèrums antiedat. El mateix Patronat de la Fundació Josep Carreras va presentar, l’octubre del 2024, un informe que evidenciava la desviació en els projectes d’investigació finançats per la fundació privada des que Esteller ocupava el càrrec. Segons aquest informe, només un 48% de la investigació bàsica i transnacional finançada estava alineada amb la missió fundacional de l’IJC.

La demanda assegura que la missió de l’IJC va anar presumptament derivant cap a finalitats personals d’Esteller i, concretament, cap a projectes sobre envelliment

La denúncia recull que, en paral·lel, les tensions entre la mateixa fundació i l’oncòleg, que «no volia justificar científicament les seves accions», van anar cada vegada creixent més. El malestar entre les dues parts hauria començat el 2019, amb l’arribada d’Esteller al centre, però es va disparar a partir del 2023.

Amb el temps la fundació va intensificar els seus requeriments de transparència, davant el que considerava «decisions pressupostàries opaques». La denúncia també inclou presumptes «autoavaluacions irregulars» per part del director, «orientades a consolidar un poder jeràrquic sense control ni fiscalització institucional». El mateix IJC va arribar a plantejar la necessitat de buscar una mediació a través del Protectorat.

La denúncia fa al·lusió a un projecte, anomenat ‘Lymphosolutions’, impulsat per Esteller i la finalitat del qual era crear una ‘spin-off’ destinat a comercialitzar línies cel·lulars de malalties minoritàries. No obstant, els dictàmens jurídics de diferents comitès ètics hospitalaris van concloure, unànimement, que la comercialització de mostres biològiques no era legal.

Les treballadores que van advertir sobre els riscos jurídics associats a aquest projecte van començar a patir, segons la denúncia, una «exclusió sistemàtica» de tota l’activitat relacionada amb la direcció de l’IJC. Les treballadores també asseguren haver patit presumptes pressions per validar aquest projecte que contravenia la legalitat vigent.

Les denunciants asseguren que, per haver-se negat a encobrir pràctiques irregulars, han acabat per patir una campanya de «descrèdit», «assetjament» i «aïllament», al si de l’IJC. Les treballadores acomiadades continuen rebent, en el dia d’avui, recolzament psiquiàtric i psicològic a conseqüència de l’«extrema pressió» del que han viscut.

Aquesta investigació interna es va iniciar després d’una alerta del comitè d’empresa i va acabar concloent que s’havia atemptat contra la dignitat i integritat de la llavors gerent. L’informe també va recomanar auditar els protocols de decisió i seguir les possibles irregularitats detectades en el funcionament i finançament de les plataformes de l’IJC.

El cas ja ha tingut també derivada administrativa: la Conselleria d’Empresa i Treball va confirmar dues sancions a l’IJC, una per lesió del dret a la dignitat i integritat de l’exgerent i una altra per no planificar adequadament la prevenció de riscos psicosocials detectats.

Preguntat per EL PERIÓDICO, el doctor Esteller afirma «no tenir constància» d’aquesta denúncia i ha declinat fer declaracions sobre això.

Per la seva banda, fonts de l’Institut Josep Carreras reconeixen que el centre, l’octubre del 2024, va encarregar «un procediment d’anàlisi forense» que «va verificar» que els fons de l’IJC «es van destinar exclusivament a les finalitats d’investigació científica» del centre. Aquestes fonts no confirmen ni desmenteixen les acusacions que la denúncia recull contra Esteller, però es limiten a dir que aquest «va renunciar» al càrrec de director el 2024. Asseguren també que, el juny del 2025, l’IJC va iniciar una «reorganització interna» i eludeixen així pronunciar-se sobre els «procediments judicials relatius als acomiadaments», ja que es tracta d’ «informació confidencial».