L’FP reivindica el seu espai en la recerca

Un assistent digital per a persones grans que amb prou feines saben lidiar amb la tecnologia. Un robot industrial amb què cultivar hortalisses tot l’any. Transformar contenidors marítims en habitatges sostenibles… Aquests tres exemples posen rostre a una fa-ceta menys visible de la forma- ció professional: la recerca i la transferència de coneixement. Una vegada consolidada com a itine-rari educatiu de primer ordre, l’FP reivindica ara el seu paper en un camp –el de la innovació– que no és patrimoni exclusiu de la universitat.Un assistent digital per a persones grans que amb prou feines saben lidiar amb la tecnologia. Un robot industrial amb què cultivar hortalisses tot l’any. Hierbas aromàtiques transformades en cremes. Transformar contenidors marítims en vivendes sostenibles... Aquests quatre exemples posen rostre a una faceta menys visible de la formació professional: la investigació i la transferència de coneixement. Una vegada consolidada com a itinerari educatiu de primer ordre, l’FP reivindica ara el seu paper en un camp –el de la innovació– que no és patrimoni exclusiu de la universitat.

Els centres d’FP estan innovant i transferint coneixement a les empreses, sobretot pimes. No obstant, la recerca no ocupa el lloc que li correspon en les polítiques públiques d’R+D+i (recerca, desenvolupament i innovació). L’FP és, doncs, víctima d’una paradoxa: fa dècades que té contribució pràctica a la innovació, però amb un escàs reconeixement institucional. I això malgrat que la llei d’FP, aprovada el 2022, situa la innovació com a eix vertebrador del sistema.Els centres d’FP estan innovant i transferint coneixement a les empreses, sobretot pimes. No obstant, la investigació encara no ocupa el lloc que li correspon en les polítiques públiques d’R+D+i (Investigació, Desenvolupament i innovació). L’FP és, doncs, víctima d’una paradoxa: fa dècades que té contribució pràctica a la innovació, però amb un escàs reconeixement institucional. I això malgrat que la llei d’FP, aprovada el 2022, situa la innovació com a eix vertebrador del sistema.

La Fundació CaixaBank Dualiza i la Fundació Cotec van presentar ahir a Madrid un informe que assegura que la recerca està bastant present als centres d’FP, però amb carències. Falta temps docent, estructura, finançament estable, responsables professionalitzats i models de gestió.La Fundació CaixaBank Dualiza i la Fundació Cotec han presentat aquest dijous a Madrid un informe que analitza l’FP i la innovació. L’estudi assegura que la investigació és bastant present als centres d’FP, però amb carències. Falta temps docent, estructura, finançament estable, responsables professionalitzats i models de gestió. La innovació a l’FP té un altre punt feble: no és homogènia a tot Espanya. El País Basc és el principal cas de referència per tenir un sistema estable d’innovació a FP, amb estratègia, institucions pròpies, processos de treball i programes específics. Galícia també destaca amb la seva Estratexia FP Galícia 2030, que incorpora la innovació i la digitalització com a eix específic.La innovació a l’FP té, a més, un altre punt feble: no és homogènia a tot Espanya. El País Basc apareix com el principal cas de referència per tenir un sistema estable d’innovació a FP, amb estratègia, institucions pròpies, processos de treball i programes específics. Galícia també apareix com a territori rellevant de la mà de la seva Estratexia FP Galícia 2030, que incorpora la innovació i la digitalització com a eix específic.

El cas de Catalunya

Catalunya no està al llistat de les comunitats més punteres, però sí que té programes rellevants. El més destacat és Innova FP, un programa amb tres itineraris: empresa, innovació pedagògica i innovació tecnològica.Catalunya no és al llistat de les comunitats més punteres, però sí que té programes rellevants. El més destacat és Innova FP, un programa amb tres itineraris: empresa, innovació pedagògica i innovació tecnològica. El dossier també destaca Blue Containers Project, un projecte de l’Institut Provençana basat en la transformació de contenidors marítims en vivendes sostenibles i petits equipaments.

Titulat El sistema de formació professional i la innovació a Espanya, l’informe inclou una enquesta a 258 equips directius d’FP. No es tracta d’una mostra estadísticament representativa perquè els centres seleccionats pertanyen a FPEmpresa, associació que reuneix escoles professionals de tot Espanya. Tot i així, l’enquesta ofereix un panorama a tenir en compte: nou de cada 10 centres enquestats han desenvolupat algun projecte d’innovació en els últims tres anys a través de convocatòries públiques o privades. Les més freqüents són les autonòmiques (67%), Erasmus+ (63%), convocatòria estatal (55%) i Dualiza/FPEmpresa (34%).Titulat ‘El sistema de Formació Professional i la Innovació a Espanya’, l’informe inclou una enquesta a 258 equips directius d’FP. No es tracta d’una mostra estadísticament representativa perquè els centres seleccionats pertanyen a FPEmpresa, associació que reuneix escoles professionals de tot Espanya. Tot i així, l’enquesta ofereix un panorama a tenir en compte: nou de cada deu centres enquestats han desenvolupat algun projecte d’innovació en els últims tres anys a través d’una convocatòries públiques o privades. Les més freqüents són les autonòmiques (67%), Erasmus+ (63%), convocatòria estatal (55%) i Dualiza/FPEmpresa (34%).

La innovació està bastant integrada en l’estratègia de centre, però menys en l’organització diària. Vuit de cada 10 centres inclouen la innovació com a prioritat en el seu projecte educatiu i el 64% compta amb un responsable o un equip d’innovació. No obstant, el professorat continua tenint poc temps real per innovar. Tres de cada 10 centres enquestats reconeixen que els seus professors mai o gairebé mai disposen d’hores alliberades per a projectes d’innovació.La innovació està bastant integrada en l’estratègia de centre, però menys en l’organització diària. Vuit de cada deu inclouen la innovació com a prioritat en el seu projecte educatiu i el 64% compta amb responsable o equip d’innovació. No obstant, el professorat continua tenint poc temps real per innovar. De fet, el gran coll d’ampolla és el temps docent. Tres de cada deu centres enquestats reconeixen que els seus professors mai o gairebé mai disposen d’hores alliberades per a projectes d’innovació.

Els autors de l’estudi destaquen que una de les principals palanques per a la recerca és el compromís del professorat. També el lideratge directiu, l’existència de responsables d’innovació, els plans d’innovació, el temps disponible, el pressupost i l’equipament. En aquest llistat, els centres més ben posicionats són els centres d’excel·lència, una xarxa estatal que inclou 77 centres distribuïts en totes les autonomies. Es caracteritzen per la recerca aplicada, la incorporació de tecnologia, l’emprenedoria i la internacionalització. També obtenen bona nota en innovació els centres integrats i els més grans. En general, els públics i els concertats innoven més que els privats, una cosa que també passa en l’àmbit universitari.Els autors de l’estudi destaca que una de les principals palanques per a la investigació és, precisament, el compromís del professorat. També el lideratge directiu, l’existència de responsables d’innovació, els plans d’innovació, el temps disponible, el pressupost i l’equipament. En aquest llistat, els centres més ben posicionats són els centres d’Excel·lència, la xarxa estatal del qual inclou 77 centres distribuïts en totes les autonomies. Es caracteritzen per la investigació aplicada, la incorporació de tecnologia, l’emprenedoria i la internacionalització. També obtenen bona nota en innovació els centres integrats (els dedicats en exclusiva a aquesta formació) i els més grans (els que tenen més diversitat de famílies professionals). En general, els públics i els concertats innoven més que els privats, una cosa que també passa en l’àmbit universitari.