"Pogacar, l’obra d’art ets tu"

Els turistes passejaven aliens al moment històric que vivia Barcelona pels voltants de la Sagrada Família i el Recinte Modernista de Sant Pau. Potser els més espavilats es preguntaven què dimonis té la capital catalana que últimament és l’escenari de diferents grans esdeveniments. Molts d’altres, amb ventiladors portàtils i xancletes, simplement tafanejaven entre les tanques amb senyals grocs que tallaven la circulació en un dels llocs més emblemàtics de la ciutat. Sembla l’inici d’un acudit, però ¿algú es deu haver arribat a plantejar què tenen en comú el papa Lleó XIV i Tadej Pogacar més enllà que tots dos han trasbalsat la capital catalana en les últimes setmanes? Probablement no, però per als que entenen de ciclisme, l’eslovè és segurament la figura més semblant a Sa Santedat que té el món de les dues rodes.

I si se suma a la presència del referent del ciclisme l’arribada per primera vegada en la història de la competició esportiva més important d’aquesta disciplina, el Tour de França, a la ciutat de Barcelona, la barreja és especial. L’expectativa dels que s’amuntegaven a les tanques de l’avinguda de Gaudí, a pocs minuts que comencés oficialment la cerimònia inaugural del Grand Départ, estava a l’altura.

Passió de totes les edats

Banderoles, ventalls de cartró per mitigar la calor, gorrets i gorres grogues i tota mena de marxandatge de la prova adornaven els assistents, alguns sorprenentment joves. I potser dic sorprenentment joves perquè els meus millors records del Tour han sigut sempre a l’estiu, a casa del meu avi, un gran aficionat, i no esperava que nens de tan curtes edats poguessin sentir el mateix furor que ell. Clarament, sí.

L’escenari no es podia haver triat millor, com ja va passar en la visita papal, i la Sagrada Família va servir novament de fons de primer nivell per a una presentació històrica. Històrica tant per ser la primera vegada que passa a la capital catalana, com per haver sigut la primera vegada que s’ha fet íntegrament en català i no en l’habitual francès o anglès de cada any. La identitat catalana va ser molt present de principi a final en aquesta cerimònia, més enllà de l’idioma, regalant imatges icòniques com la dels castellers que van aixecar una torre sobre l’escenari situat a la façana est del temple.

Un temple que el més important dels ciclistes presents va qualificar d’"obra d’art" després de girar-se a admirar la magnitud de la basílica d’Antoni Gaudí. "¡Obra d’art ets tu!", li va cridar un aficionat a Pogacar, Pogi, per als amics que l’animaven des dels carrers limítrof deixant-se la veu, entre aplaudiments i crits de joia dels altres. Certament, la majoria esperava el ciclista eslovè, però tampoc van quedar curts animant els altres grans noms del Tour. Juan Ayuso, Jonas Vingegaard, Remco Evenepoel, Isaac del Toro o Paul Seixas també van tenir els seus segons de glòria als micròfons davant les preguntes del periodista Carlos de Andrés.

Un rere l’altre van desfilar els integrants dels 23 equips que competiran en aquesta 113a edició del Tour de França sota una calor abrasadora. Més de 30 graus van suportar les desenes de milers d’aficionats que es van congregar per veure en els diferents punts del recorregut aquests superhomes del ciclisme que demà, en l’etapa contrarellotge, començaran a competir novament a Barcelona en la primera de les jornades d’aquest Tour de França menys francès que mai.

Subscriu-te per seguir llegint