El Tour parla català per al món des de la Sagrada Família

El llistó estava alt, la responsabilitat era immensa, Barcelona havia de complir en el primer acte del Tour 2026, una presentació d’equips que va servir perquè el món sencer escoltés parlar en català la ronda francesa en un moment de plàcida convivència a Catalunya. I va complir la ciutat gràcies a un espectacle amè i entretingut que va estar conduït principalment de manera brillant pel periodista Carlos de Andrés.

Era impossible que fallés alguna cosa als peus de la Sagrada Família, quan encara es recordava la visita del papa Lleó XIV, des de la introducció musical de Silvia Pérez Cruz als castells que van posar el colofó amb els enxanetes vestits amb el jersei groc. No podia ser de cap altra manera, era l’homenatge al Tour i el moment de pessigar-se la pell per comprovar que no era un somni i que la Grande Boucle era a Barcelona, amb una capital catalana entregada a la carrera i que cridava el nom de Tadej Pogacar, l’últim guanyador, el gairebé únic aspirant a la victòria –tot i que algun es va rebel·lar a preguntes de De Andrés–. Quin nou look llueix el fenomen eslovè per lluitar per la carrera.

Si en anteriors presentacions d’equips –sempre el primer acte de les ciutats escollides com a Grand Départ– es combinaven diversos idiomes, Barcelona va apostar pel català. No hi va ser cap dels habituals presentadors de la ronda francesa i va ser De Andrés el que va preguntar als ciclistes en francès, anglès i castellà sota una llengua conductora, que era la pròpia de Catalunya.

Hi va haver desfilada des del Recinte Modernista de Sant Pau fins a la Sagrada Família, a través de l’avinguda de Gaudí amb unes tanques situades a prop dels ciclistes perquè el nombrós públic, amb banderes de diferents països, gairebé pogués tocar els corredors que desfilaven precedits per dos cicloturistes que representaven els clubs ciclistes de Barcelona.

"Experiència extraordinària"

Amb el Movistar, per exemple, van desfilar Andrés i Carlos Tigero, de l’Esport Ciclista Sant Andreu, pare i fill, un directiu de banca jubilat i el principal biògraf d’Induráin, autor de La Estela de Miguel, publicat per l’editorial Cultura Ciclista, que tristament va abaixar el teló a un dia de la presentació d’equips. "Ha sigut una experiència extraordinària i difícil de descriure. La cridòria i la gentada del passadís humà per tota l’avinguda de Gaudí et feien sentir com si estiguessis rodant a sobre d’un núvol. Ha sigut molt emotiu com a barceloní poder participar en la presentació del Tour a la meva ciutat", deia Carlos Tigero a preguntes d’aquest diari.

Emotiu va ser per als que creien que mai el Tour sortiria de Barcelona i que es van adonar que les estrelles havien baixat del cel, de la tele que projecta les seves gestes, i estaven pujades sobre l’escenari aixecat als peus de la Sagrada Família per escoltar la frase de la tarda, la que es va haver de sentir dues vegades i fins i tot consultar si un l’havia entès bé.

"Vinc a buscar la general i a lluitar per la victòria". I no ho va dir Pogacar, que sol ser discret en les seves declaracions, sinó Paul Seixas, de 19 anys, el fill que voldria tenir qualsevol aficionat francès al ciclisme. Va ser del poc que es va escoltar en aquesta llengua, però suficient perquè segurament tot França s’aixequés del sofà com si Kylian Mbappé hagués marcat un gol en el Mundial i pronunciada a només dos dies de l’inici del Tour.

Quina meravella poder escoltar aquest anunci per part d’un xaval que ha vingut a revolucionar el ciclisme pronunciat des de la ciutat que va aprofi-tar el tancament de la presentació d’equips perquè els enxanetes de les colles castelleres enarboressin en diversos idiomes el lema de Barcelona, ciutat de la pau.

La felicitat de Prudhomme

Perquè per la pau volen coloms, però quan es parla de Tour són les bicis les que imiten les aus, cosa que ja es notarà dissabte quan se superin els 60 quilòmetres per hora i més durant els gairebé 20 quilòmetres de recorregut de la contrarellotge per equips inicial.

Llàstima que Teledeporte ni cap altre canal de TVE donés l’acte en viu perquè la resta d’Espanya disfrutés de la festa catalana. Hi havia partit de bàsquet. Sempre hi ha alguna cosa quan el ciclisme sembla trucar a algunes portes, tot i que sigui Barcelona, la segona ciutat del país, la que es reivindicava al món i la que premia el botó de la sortida del Tour. "Fa temps que volíem sortir d’aquí i estic molt orgullós de veure la resposta que està donant Barcelona", paraules de Christian Prudhomme, el director general de la ronda francesa, el cap del tinglado que demà iniciarà un viatge de 21 dies. ¡Vive le Tour!

Subscriu-te per seguir llegint