Catalunya prepara la seva primera estratègia per reduir l’empremta ambiental de tots els centres d’investigació

Un laboratori dedicat a la investigació genera més emissions i residus que una habitació equivalent dedicada a qualsevol altra tasca. Mantenir en marxa instruments com congeladors d’ultrabaixa temperatura i altres maquinàries especialitzades, per exemple, pot generar fins a 20 tones anuals de gasos amb efecte hivernacle. A això s’hi suma l’impacte de l’ús de materials d’un sol ús com pipetes i guants d’un sol ús que, en total, poden generar fins a cinc milions de tones de residus plàstics a l’any.

En els últims anys, alguns laboratoris han començat a prendre mesures per reduir la seva petjada de carboni i minimitzar l’impacte ambiental de la seva activitat. Però ara, per primera vegada, Catalunya vol portar aquesta filosofia a tots els centres d’investigació i llançar un programa pioner per incorporar la sostenibilitat a tot l’ecosistema científic català.

Segons avança a EL PERIÓDICO la directora general de Recerca, Teresa Sanchis, la Conselleria de Recerca i Universitats està treballant en la «primera estratègia catalana de sostenibilitat en la investigació» per incentivar les pràctiques sostenibles a tots els laboratoris del territori.

«A tots els científics els preocupa el canvi climàtic i per això tots volen formar part de la solució»

Teresa Sanchis

— Directora general de Recerca de la Conselleria de Recerca i Universitats

Fins ara, explica Sanchis, diversos laboratoris s’han adherit a iniciatives voluntàries com la Sustainable Research Catalonia (SuRe-Cat). Però ara l’objectiu és anar un pas més enllà i crear un programa d’incentius perquè la sostenibilitat passi de ser una cosa opcional i es converteixi en un eix clau en tots els centres d’investigació i treballs científics a Catalunya». «Estem estudiant diferents fórmules per aconseguir-ho i, sobretot, per adaptar aquesta filosofia a centres amb necessitats molt diferents. El nostre objectiu és poder presentar aquesta iniciativa entre finals d’aquest any i principis del que ve», afirma.

La iniciativa, que es presentarà en uns mesos, inclourà programes de formació per als investigadors i desplegarà un programa d’incentius per accelerar la sostenibilitat dels centres

La futura estratègia catalana de «ciència verda» inclourà programes de formació i sensibilització per als investigadors, facilitarà diferents tipus de recursos a les institucions per millorar la sostenibilitat dels seus centres i desplegarà un programa d’incentius per accelerar la transició. Entre les àrees prioritàries d’aquesta estratègia, encara en fase d’elaboració, destaquen totes aquelles mesures enfocades a reduir el consum energètic, disminuir la generació de residus, especialment els plàstics d’un sol ús i estalviar aigua. «Estem estudiant com adaptar aquests objectius a les necessitats i característiques de cada disciplina, perquè n’hi ha algunes que podran avançar més en una àrea que en d’altres i al revés. Però la meta final és clara. I és que tots els centres catalans redueixin la seva empremta ambiental», afirma Sanchis.

«Volem crear un programa d’incentius perquè la sostenibilitat passi de ser una cosa opcional i es converteixi en un eix clau en tots els centres d’investigació i treballs científics a Catalunya»

Teresa Sanchis

— Directora general de Recerca

Principals mesures

Segons ha pogut saber aquest diari, entre les principals mesures que s’estudien hi ha la incorporació de la sostenibilitat entre els requisits per accedir a certes beques i línies de finançament públic. En els últims anys, aquesta filosofia s’ha aplicat en diferents iniciatives per fomentar la perspectiva de gènere, la investigació inclusiva o els programes de ciència oberta a Catalunya i, tal com constaten els registres, gràcies a això s’ha aconseguit avançar a passos de gegant en aquestes àrees. També són diversos els finançadors privats que estan optant per incorporar la sostenibilitat en els seus requisits per accedir a beques. Des de Fundació La Caixa, per exemple, expliquen que totes les activitats d’investigació i innovació desenvolupades amb aportacions econòmiques de l’entitat han de complir criteris de protecció de la biodiversitat i el medi ambient.

La Conselleria de Recerca estudia incorporar la sostenibilitat entre els requisits per accedir a certes beques i línies de finançament públic, igual que es fa amb la perspectiva de gènere o la ciència oberta

Una altra de les mesures que s’estudien és una reforma del sistema de convocatòries d’ajuts per incloure l’opció de finançar la reparació de grans equips científics. Fins ara, afirma Sanchis, la majoria de convocatòries de finançament han afavorit la compra d’instruments científics nous però molt poques han ofert recursos per reparar maquinàries ja existents. I això ha derivat en el fet que, moltes vegades, els laboratoris s’han vist obligats a comprar instruments simplement perquè era més fàcil de justificar que un arranjament. «Estem estudiant reformar el sistema d’ajuts per incloure també la reparació d’equips científics, cosa que no només permetria allargar la seva vida útil sinó que, a més, ajudaria a reduir residus i emissions associades a la fabricació de nous instruments», afirma la directora general de Recerca en una conversa amb aquest diari.

S’està estudiant reformar el sistema d’ajuts perquè, més enllà de finançar la compra de nous equips, també es pugui pagar per tasques de reparació

Científics sensibles amb la causa

Un dels punts forts d’aquesta iniciativa, comenta Sanchis, és que els científics catalans ja estan molt sensibilitzats amb la causa ecologista i que, justament per això, esperen que aquesta iniciativa tingui una bona acollida per part de les institucions. «La comunitat científica està cada vegada més conscienciada amb la causa ecologista. Els investigadors joves són els primers que reclamen mesures de sostenibilitat als seus laboratoris i que empenyen per adherir-se a iniciatives sostenibles. Però no són els únics. Cada vegada són més els líders de projecte, responsables d’institucions i directors de centres d’investigació que defensen la necessitat d’avançar cap a una investigació més sostenible», afirma amb convicció mentre recorda que «a tots els científics els preocupa el canvi climàtic i per això tots volen formar part de la solució».

En els últims anys s’han creat xarxes de laboratoris sostenibles, «certificats verds» per a algunes instal·lacions i guies pràctiques de consells sobre com avançar en aquests àmbits. Ara, la conselleria vol recollir el llegat de tot aquest treball i donar-li un nou impuls. «Fins ara hem vist moltes iniciatives voluntàries creades per la mateixa comunitat científica. Però ara volem anar un pas més enllà i adoptar un enfocament ‘top-down’, és a dir, impulsat des de l’administració», afirma Sanchis, que recorda que l’objectiu final «no és únicament exigir que la investigació sigui més sostenible, sinó crear les condicions i proporcionar els recursos necessaris perquè els centres puguin fer-ho de manera efectiva».