El foc de les Gavarres crema sense control

L’incendi forestal que arrasa les Gavarres continua actiu després d’haver-se declarat ahir al matí a la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà). El foc va avançar sense control cap al massís, empès primer per la tramuntana i després condicionat pel canvi de vent. Els Mossos d’Esquadra van detenir un operari per la seva presumpta relació amb l’origen de l’incendi, que s’atribueix inicialment a l’ús d’una radial durant uns treballs de manteniment en una carretera en plena alerta per risc d’incendi. Les flames van obligar a confinar diversos municipis, efectuar desallotjaments preventius, mobilitzar centenars d’efectius i activar el màxim nivell de comandament dels serveis d’emergència.

Segons l’última actualització facilitada ahir a la nit des del Centre de Comandament Avançat de la Bisbal, l’incendi ja havia afectat aproximadament unes 2.300 hectàrees. L’objectiu dels bombers durant la nit era treballar per estabilitzar el flanc dret i dues terceres parts del flanc esquerre. El dispositiu nocturn estava format per 400 bombers i 100 efectius de l’UME, mentre es mantenia el confinament de 9.700 persones en set municipis de la zona.

El foc va començar al matí a la zona de la Bisbal d’Empordà i ràpidament va entrar a l’Espai Natural Protegit de les Gavarres. La columna de fum es va fer visible des de molts punts del Baix Empordà i va enfosquir el cel en municipis de la costa com Palamós, Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols, on també es va detectar l’arribada de cendra. L’impacte visual de l’incendi va ser immediat i va generar una allau de trucades al 112, sobretot des del Baix Empordà, amb veïns que alertaven de la presència de fum o demanaven informació sobre l’evolució del foc.

Els bombers van advertir que es tractava d’un incendi de gran complexitat. El foc avançava en propagació ascendent, afavorit per les altes temperatures, la vegetació seca i el vent. Des del primer moment, l’estratègia del dispositiu es va centrar a treballar els flancs per evitar que el foc guanyés amplitud i comprometés noves zones forestals. El punt més delicat era el flanc dret, perquè podia obrir el foc cap a noves zones del massís amb l’entrada de la marinada i l’onada de calor prevista per als pròxims dies.

Els comandaments dels bombers van explicar que, de cara a la nit, es preveia que tingués lloc un canvi en el comportament de l’incendi. Després d’una tarda marcada pel pols entre la marinada i la tramuntana, el foc passava a estar més conduït pel vent del nord. Aquest escenari permetia treballar de manera més neta i amb menys canvis sobtats que durant el dia. Tot i així, el risc continuava sent elevat: si el flanc dret s’obria cap a la zona de Girona, l’incendi podia arribar a tenir un potencial de més de 30.000 hectàrees.

Pirocúmul

L’incendi també va generar durant la tarda un pirocúmul, que és un núvol format per la calor intensa del mateix foc. Els bombers van fer un seguiment continuat pel risc que es pogués desplomar sobre el flanc esquerre i generés situacions d’inseguretat per a les dotacions. A la nit, no obstant, el pirocúmul havia desaparegut i això va obrir un escenari diferent, amb un incendi més conduït per la tramuntana i amb menys incerteses en el comportament immediat de les flames.

La magnitud del foc i la simultaneïtat amb altres incendis van fer que els bombers activessin el Siscom 5, el màxim nivell de comandament. A més del foc de les Gavarres, durant la jornada també es van declarar incendis a Vilavenut, al municipi de Fontcoberta (Pla de l’Estany), i a Bescanó (Gironès), cosa que va obligar a repartir recursos i reforçar la cobertura a tot el territori. El dispositiu mobilitzat a les Gavarres va superar durant el dia els 200 efectius i va incloure desenes de dotacions terrestres i diversos mitjans aeris, entre avions de vigilància i atac, helicòpters bombarders, helicòpters de comandament i hidroavions.

A la nit, el dispositiu es va reforçar fins als 400 bombers, amb el suport de 100 efectius de l’UME. També es van activar bombers de diferents regions que estaven fora de guàrdia per reforçar els parcs i garantir resposta davant la possibilitat de nous focus.

Protecció Civil va activar la fase d’emergència de l’Infocat per la simultaneïtat d’incendis i va enviar diversos avisos Es-Alert als mòbils de les poblacions afectades. Els confinaments afectaven 9.700 persones de set municipis: Calonge i Sant Antoni, Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Forallac, Llagostera, la Bisbal d’Empordà i Santa Cristina d’Aro. La instrucció era quedar-se a l’interior, tancar portes i finestres i evitar desplaçaments.

Mesura de seguretat

Els serveis d’emergència van insistir que, en aquell escenari, el confinament era la mesura més segura per a la població. L’inspector en cap dels bombers, David Borrell, va remarcar que a la nit les flames es veuen més i poden generar sensació d’intranquil·litat, però va insistir que quedar-se a casa era una mesura de seguretat. La consellera d’Interior, Núria Parlon, va demanar evitar desplaçar-se cap a la platja per no entorpir les tasques dels serveis d’emergència.

La investigació sobre l’origen del foc també va avançar durant la tarda. Els Mossos van arrestar l’operari d’una empresa que feia treballs amb una radial i que sembla que va poder provocar l’incendi. Segons les primeres informacions, l’home treballava en la recol·locació d’un senyal de carretera en una zona on estava prohibit utilitzar eines que poguessin generar espurnes, ja que el municipi es trobava en nivell 3 del Pla Alfa per perill molt alt d’incendi. Segons va explicar Parlon, el detingut passarà a disposició judicial.

Subscriu-te per seguir llegint