Jubilar-se per ajudar: els majors de 65 anys lideren el voluntariat a Espanya

En l'imaginari col·lectiu, el prototip de voluntari és un jove que travessa mig planeta per ajudar en una catàstrofe, una guerra o una fam. I, efectivament, els joves són un dels grups d'edat més solidaris. Tanmateix, la col·laboració amb el tercer sector té forma d'U: disminueix en les edats centrals, quan les persones concentren els seus esforços en la carrera professional i la família, i torna a créixer quan aquestes etapes ja estan consolidades. De fet, la jubilació actua com un revulsiu que fa que moltes persones reprenguin o s'iniciïn en el voluntariat, com una manera de "sentir-se actives i ajudar els altres en una etapa en què disposen de molt més temps", segons expliquen els mateixos voluntaris sèniors.

El Baròmetre del Voluntariat 2025 indica que el 23,2% dels voluntaris tenen més de 65 anys (més d'un milió de persones), el percentatge més elevat per franges d'edat, seguit dels joves d'entre 14 i 24 anys, que representen el 19,3% (unes 860.000 persones). Es tracta d'una proporció molt semblant al pes d'aquest col·lectiu en la població (23,6%) i que ha crescut de manera considerable des de la pandèmia, situant-se nou punts per sobre del 2021, tot i un lleuger descens durant l'últim any.

Si s'analitza el conjunt de les col·laboracions amb entitats del tercer sector, on destaquen les donacions econòmiques, el pes dels sèniors s'eleva fins al 28,4%, cinc punts més que el seu pes demogràfic i més del doble que el de la població d'entre 14 i 44 anys, que se situa entre l'11,3% i el 13,2%. En aquest cas, l'evolució s'ha mantingut més estable des de la pandèmia.

"La població de més de 65 anys és la que més col·labora amb les entitats del tercer sector perquè és la que es troba en una millor situació econòmica. Els joves tenen menys poder adquisitiu i aporten menys, però amb l'edat augmenten les donacions. Pel que fa al voluntariat, els joves i els sèniors són els dos grups majoritaris, ja que el desenvolupament professional i la criança absorbeixen molt temps i, en aquestes etapes, la gent disposa de menys disponibilitat", explica Mar Amate, directora de la Plataforma del Voluntariat, que subratlla que la jubilació actua com un catalitzador perquè "una de les principals causes per no fer voluntariat és la manca de temps".

Col·laborar amb entitats socials afavoreix un envelliment actiu, reforça l'autoafirmació, combat l'edatisme i contraresta l'estrès derivat de la pèrdua de posicions laborals o socials.

En canvi, entre les persones de més de 65 anys que no fan voluntariat, la principal raó no és la falta de temps, sinó les responsabilitats familiars o els problemes de salut. Però com que avui dia s'arriba a la jubilació "amb més vitalitat i millor salut", moltes persones aprofiten aquest moment per "implicar-se en causes socials", afegeix.

En aquest context, entre els voluntaris sèniors hi ha dos perfils predominants: els qui s'impliquen en causes relacionades amb la seva trajectòria laboral i poden aprofitar els coneixements adquirits, i els qui "volen fer coses completament diferents".

Segons Amate, entre la població en general la majoria de persones (al voltant del 50%) fan voluntariat social, destinat a ajudar col·lectius vulnerables, seguit del voluntariat sociosanitari (ajuda a pacients o cuidadors) i del cultural (tasques de difusió i conservació del patrimoni o col·laboració amb museus i tallers culturals). Entre els majors de 65 anys també predomina el voluntariat social, però destaquen especialment les activitats de lleure i temps lliure i, sobretot, el voluntariat comunitari. "Els agrada fer tasques vinculades al territori, al barri o a la comunitat", explica l'especialista. També és destacada la seva presència en espais i centres per a gent gran, on molts col·laboren impartint classes.

Com passa en la resta de franges d'edat, també hi ha diferències segons el sexe. Sis de cada deu voluntaris són dones (62,4%), i les dones tendeixen a orientar-se cap al voluntariat relacionat amb les cures, és a dir, el social i el sociosanitari, mentre que els homes prefereixen activitats culturals, esportives i de protecció civil. "És la tònica general de la nostra societat i també es reprodueix en el voluntariat", assenyala la presidenta de la Plataforma del Voluntariat.

Envelliment actiu

Mar Amate destaca, a més, que ser solidari i implicar-se en causes socials no només significa ajudar els altres, sinó també un mateix. Els voluntaris, especialment els sèniors, presenten un major benestar emocional, menys sensació de solitud i un sentiment d'utilitat més gran que les persones que no fan voluntariat. Diverses investigacions assenyalen que el voluntariat és un element clau de l'envelliment actiu, ja que reforça l'autoafirmació, combat l'edatisme i ajuda a reduir l'estrès derivat de la pèrdua d'altres rols socials o laborals.

També s'ha documentat que participar activament en activitats solidàries exerceix un paper protector davant del deteriorament cognitiu. "És l'efecte curatiu del voluntariat", resumeix l'especialista.

Finalment, Amate subratlla que la participació solidària ha augmentat després de la pandèmia i arran de les diverses catàstrofes viscudes a Espanya, des de la DANA al País Valencià fins al volcà de La Palma. Tot i això, adverteix que "mai n'hi ha prou, perquè les necessitats socials, mediambientals i culturals sempre van un pas per davant".