"Temíem que això arribaria"
El Consorci de les Gavarres alerta de l’impacte que les flames poden tenir sobre l’espai natural i reclama recursos fixos i estructurals al Govern per mantenir pistes i franges al dia i no dependre només de les subvencions per a l’execució del pla contra incendis.

La columna de fum vista des d’una platja de Palamós. | METEOPALAMÓS
T. D. M.
El Consorci de les Gavarres va alertar de l’impacte que pot tenir l’incendi sobre el massís. El seu gerent, Quim Gubau, va admetre que un gran foc en aquest espai natural era un escenari que feia anys que preocupava. "Feia molts anys que temíem que això arribaria", va afirmar. Gubau va lamentar especialment que l’origen pugui estar relacionat amb una negligència per l’ús d’una radial en plena alerta per risc d’incendi. "És una llàstima que una cosa evitable hagi provocat aquest incendi", va dir, recordant que estava activat el Pla Alfa 3 i que el foc va començar en un entorn molt sensible, al costat de les Gavarres i amb vent.
El gerent va explicar que el massís disposa d’un pla de prevenció d’incendis vigent des de l’any 2005, però va admetre que no està executat del tot perquè moltes actuacions depenen de subvencions puntuals. La preocupació del Consorci se centra ara tant en l’abast final de l’incendi com en l’afectació ecològica. Gubau va explicar que dins del perímetre hi havia rodals d’alzines sureres, alzines i roures que feia prop de cent anys que no s’havien cremat ni talat i que estaven considerats entre els més valuosos de les Gavarres.
Una vegada l’incendi estigui estabilitzat, el primer pas serà delimitar bé el perímetre realment afectat i diferenciar les zones cremades de les que hagin pogut quedar intactes dins de l’àrea de treball dels bombers. Després caldrà planificar la retirada de fusta cremada i la recuperació del bosc. Finalment, el Consorci reclama recursos fixos i estructurals de la Generalitat per mantenir pistes i franges al dia i no dependre només de subvencions.
Els municipis afectats per l’incendi de les Gavarres van activar ahir els seus dispositius locals per fer front als confinaments, els desallotjaments i les restriccions de mobilitat derivades de l’evolució del foc. Alcaldes de la zona, bombers, Interior i responsables territorials es van reunir al llarg de la tarda per coordinar la resposta municipal i traslladar les indicacions dels serveis d’emergència.
A la Bisbal d’Empordà, on es va originar l’incendi, es va instal·lar el Centre de Comandament Avançat. Des d’aquest punt es van coordinar les decisions dels serveis d’emergència, amb presència dels bombers, Interior, Protecció Civil i responsables dels municipis afectats. La ciutat va viure l’impacte directe del foc des del matí amb confinaments preventius.
A Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, l’alcalde Maurici Jiménez va explicar que el municipi havia activat la prealerta al migdia, amb el servei de Protecció Civil en marxa i una zona d’acollida preparada per si feia falta algun desallotjament. Tot i així, va remarcar que no havia sigut necessari utilitzar-la i que el municipi es trobava en una situació de "més tranquil·litat" que altres punts afectats pel foc.
Les zones més pròximes a les Gavarres, com el Mas Nou i el seu entorn, eren les que concentraven més atenció. En aquests punts, es va recomanar als veïns mantenir-se confinats a casa per protegir-se sobretot dels efectes del fum. Jiménez va admetre que l’enviament de l’Es-Alert havia generat dubtes entre veïns, hotelers i comerciants. Segons va explicar, hi havia persones que preguntaven què implicava exactament el confinament, si es podien moure dins del municipi, si els clients podien arribar als hotels o si els comerços havien de tancar. "Haurem d’intentar millorar la manera d’informar tot això", va apuntar.
Casa de colònies
A Santa Cristina d’Aro, l’alcalde Josep Xifre va explicar que el municipi tenia persones desallotjades de la urbanització Vall Repòs. En total el consistori preveia acollir entre 50 i 60 veïns d’aquesta urbanització i tenia també al municipi uns 80 nens d’una casa de colònies de Romanyà de la Selva, acompanyats d’una desena de monitors. A la tarda, els desallotjats esperaven a l’Espai Ridaura. Des d’allà, informa l’ACN, un veí de la urbanització Vall Repòs, Raül Martínez va explicar que al matí era a casa amb el seu fill quan els Mossos van anar a desallotjar-los: "Ens han dit que marxéssim de pressa i només amb quatre coses imprescindibles", explicava. Va tenir pocs minuts per decidir què s’emportava. Al final, els DNI, productes d’higiene i una muda.
A pocs metres, Míriam Mel mostrava la seva preocupació pels dos gossos que havia hagut de deixar a casa quan els van avisar que havien de marxar. "Som en cases molt grans, tenim animals... Jo he hagut de deixar dos gossos tancats i no sé què passarà", explicava. "Esperem que quan tornem els nostres peluts estiguin bé", deia.
A Llagostera, l’alcalde Narcís Llinàs va voler aclarir que el confinament no afectava tot el municipi, sinó només una zona concreta pròxima al límit amb Santa Cristina d’Aro i la Bisbal.
Subscriu-te per seguir llegint
- La vídua del líder veïnal de la Balconada, de Manresa, Juan Manuel Zornoza, diu que se l'ha homenatjat 'tard i malament
- Xoc aparatós entre un cotxe i un autocar a la confluència de la Muralla del Carme de Manresa amb la carretera de Vic
- Els Mossos busquen un home com a presumpte autor d'una ganivetada en una baralla a Manresa
- Per què no podem parar de menjar pipes?
- Necrològiques del 14 de juliol del 2026
- Herpes zòster: així és la malaltia que passarà un 30% de la població al llarg de la seva vida
- Una plataforma veïnal de Súria i Callús vol aturar la planta de biogàs que es projecta a Sant Mateu
- Completada la via verda entre Manresa i Santpedor: «Hi ha algun tram que has d’anar junts bicis i vianants, i això és un problema»