Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Catalunya rebrà exemplars d’alosa becuda per evitar la seva extinció

Un nou programa europeu impulsarà les translocacions, a banda de restaurar hàbitats i crear un centre de cria en captivitat.

Veure una alosa becuda en llibertat a Espanya és considerat el Sant Greal per a molts ornitòlegs britànics | SEO BIRDLIFE

Veure una alosa becuda en llibertat a Espanya és considerat el Sant Greal per a molts ornitòlegs britànics | SEO BIRDLIFE

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Guillem Costa

Barcelona

La Timoneda d’Alfés, un espai protegit estepari del Segrià, serà un dels escenaris clau del nou intent europeu per mirar d’evitar la possible desaparició d’una de les aus més amenaçades del continent: l’alosa becuda.

El projecte LIFE Iber-RICOTÍ, un segon capítol del programa comunitari per preservar aquest ocell emblemàtic, preveu traslladar exemplars des d’altres poblacions espanyoles fins a Catalunya per reforçar una espècie que es troba al límit de l’extinció al territori català.

Aquest any, els censos efectuats a la Timoneda només hi han detectat el cant d’un mascle. "En espècies tan fragmentades i tan especialitzades en hàbitats molt concrets, el procés d’extinció es fa més evident a les poblacions perifèriques. I això és precisament el que passa a Catalunya, que marca el límit nord-oriental de la distribució de l’espècie", adverteix Gerard Bota, investigador del CCTF (Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya).

L’espècie no desapareix de cop en tot el seu rang de distribució: ho fa primer als marges, en petits nuclis aïllats que perden connectivitat, i finalment als territoris més centrals.

Pitjor que el linx

L’alosa becuda sobreviu a Europa únicament a Espanya. La seva població es limita a hàbitats esteparis molt concrets i s’estima que tan sols queden uns 3.100 mascles. El seu declivi és tan sever que els investigadors la situen en una situació d’amenaça fins i tot pitjor que la del linx ibèric.

"Ara estendrem les translocacions que fins ara només havíem realitzat a Castella" detalla Bota. En els últims anys, amb el projecte LIFE desenvolupat, s’ha comprovat que aquesta mesura pot obrir una via d’esperança: "El nou projecte permetrà fer un salt d’escala i actuar en territoris on l’espècie és en risc imminent de desaparèixer, com Catalunya, Andalusia o Múrcia".

A Catalunya, els esforços se centraran especialment en la Timoneda d’Alfés. "A Mas de Melons, una finca de secà pròxima i propietat de la Generalitat, hem restaurat hàbitat, però la prioritat continua sent la Timoneda", assenyala Bota.

Hàbitat

L’alosa becuda és una espècie molt singular. El seu nom onomatopeic en castellà, alondra ricotí, prové del seu cant característic, que recorda clarament un "ri-co-co-tí". Per sobreviure necessita matollars baixos, oberts i discontinus, amb clapes de sòl nu. A diferència de moltes altres aus, es desplaça principalment caminant: s’alimenta, s’amaga i es mou entre la vegetació sense exposar-se gaire. Qualsevol alteració d’aquest hàbitat, ja sigui per la densificació del matollar o per la proliferació d’arbres, compromet seriosament la seva supervivència.

La gravetat de la situació contrasta amb la fascinació que desperta l’au entre els observadors. És una espècie esquiva, difícil de veure, més fàcil de detectar pel seu cant que per la seva presència. "El Sant Greal dels ornitòlegs britànics a la Península és albirar en llibertat una alosa becuda", resumeix Bota.

Tracking Pixel Contents