Com estimular el cervell del teu nadó

Els primers tres anys de vida són crucials per al desenvolupament del cervell humà. Lluny de ser una etapa menor, el cicle 0-3 resulta decisiu: és el moment en què es construeixen els fonaments del sistema nerviós. Estimular el nadó és determinant, però en l’etapa preescolar no calen ni classes de xinès ni robòtica. "L’estimulació forçada resulta poc respectuosa amb el desenvolupament", assegura la pediatra i neuropediatra María José Mas. És a dir, bàsicament, el teu nadó et necessita a tu. Necessita el teu temps i la teva presència: que li parlis, que hi interactuïs, que l’abracis i que li diguis "no" quan calgui.Els primers tres anys de vida són crucials per al desenvolupament del cervell humà. Lluny de ser una etapa menor, el cicle 0-3 resulta decisiu: és el moment en què es construeixen els fonaments del sistema nerviós. Estimular el nadó és determinant, però, en l’etapa preescolar, no fan falta ni classes de xinès ni robòtica. "L’estimulació forçada resulta poc respectuosa amb el desenvolupament", assegura la pediatra i neuropediatra María José Mas. És a dir, bàsicament, el teu nadó et necessita a tu. Necessita el teu temps i la teva presència: que li parlis, que interactuïs amb ell, que li abracis i que li diguis "no" quan faci falta.

Amb una vida professional dedicada a estudiar el sistema nerviós des del naixement fins a l’adolescència, la doctora Mas recorda que el cervell no madura com un òrgan aïllat, sinó que els seus circuits es construeixen en interacció amb altres persones. Per això la importància del vincle, una relació estreta i forjada en el temps. Terme molt grapejat entre els gurus, el vincle no és cap epifania sinó un fet més mundà: mantenir una connexió emocional amb el nadó, que comença en la gestació i s’estableix fins als tres o quatre primers anys. Passat aquest període, pot resultar més difícil construir-lo des de zero. Aquest llaç íntim no pertany només a la primera infància, sinó que es manté durant molt de temps, sovint tota la vida.Amb una vida professional dedicada a estudiar el sistema nerviós des del naixement fins a l’adolescència, la doctora Mas recorda que el cervell no madura com un òrgan aïllat, sinó que els seus circuits es construeixen en interacció amb altres persones. Per això la importància del vincle, una relació estreta i forjada en el temps. Terme molt grapejat entre els gurus, el vincle no és cap epifania sinó alguna cosa més mundana: mantenir una connexió emocional amb el nadó, una cosa que comença en la gestació i que es va establint fins als tres o quatre primers anys de vida. Passat aquell període, pot resultar més difícil construir-lo des de zero. Aquest llaç íntim no pertany exclusivament a la primera infància, sinó que es manté durant molt temps, sovint, tota la vida.

De maneres de criar n’hi ha moltes, però totes s’han de sustentar en dos pilars: amor i disciplina. "No són les cares oposades de la criança, sinó complementàries", explica l’especialista, que acaba de publicar un llibre, una guia pràctica i dirigida a les famílies: Neuronas en crecimiento: consejos de una neuropediatra para acompañar el desarrollo de tu hijo (Vergara). La seva experiència en consulta l’ha portada a concloure que els pares tenen dues assignatures pendents. La primera, pensar que el nadó no els canviarà la vida. "Te la canvia radicalment i ets tu la qui s’ha d’adaptar als seus horaris i no pas al revés", sentencia. La segona, més relacionada amb el pas dels anys, és "no saber dir que no amb fermesa i tranquil·litat" als fills. "Són un bé preuat i fem bé de tenir-ne molta cura. Però no els podem convertir en déus. Si ho fem, tindran un problema quan surtin al carrer i s’enfrontin al món real", conclou.

Des del naixement fins als 3 anys, el cervell creix més ràpid que en cap altre moment. No augmenta el nombre de neurones (ja van arribar al seu màxim a les 16 setmanes de gestació) sinó que cada una comença a teixir noves connexions (sinapsis). "Aquesta expansió vertiginosa del cervell no és possible sense un entorn ric en experiència", prossegueix la doctora, que nega que els nadons hagin de rebre una allau d’estímuls lúdics i acadèmics. "Cada vivència, des de la veu fins a un gest d’afecte, estimula uns circuits i en deixa d’altres en repòs. És el mecanisme més poderós del primer neurodesenvolupament", diu Mas.

Ser-hi present

En aquesta etapa, i en totes, errar-se és bo. "Si el teu fill fa un trencaclosques i veus que posa malament les fitxes, no anessis de seguida a dir-li com les ha de posar. Observa i deixa que es prengui el seu temps. Després d’una estona, si continua sense aconseguir-ho, l’ajudes", recomana. "Al teu fill no li cal que hi estiguis tot el dia a sobre. El que necessita és que hi siguis present i a l’aguait", resumeix.

Criar no consisteix a aplicar fórmules ni a assolir cap (absurd) ideal. "No parlo mai de perfecció perquè el neurodesenvolupament no la necessita. El que li cal a un nadó són dosis d’amor i de disciplina. No es tracta pas de fer-ho tot bé, sinó de ser-hi", afegeix la doctora Massiste a aplicar fórmules ni a arribar a un ideal. "Mai parlo de perfecció perquè el neurodesenvolupament no la necessita. El que necessita un nadó és un adult que esmorteeixi l’estrès, que posi límits raonables i que condueixi el nen cap a la seva autonomia. Amor i disciplina. No es tracta de fer-ho tot bé, sinó de ser allà", afirma la divulgadora..