El turisme penetra en barris pobres amb centenars d’allotjaments

L’auge del turisme a Barcelona ha portat en els últims anys que els visitants creuin els límits del centre i les seves atraccions per internar-se en llocs de la metròpolis que abans amb prou feines trepitjaven. El Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) els ha centrifugat en part, al restringir l’obertura d’establiments al nucli de la capital. A més, l’augment constant dels viatgers que acudeixen a Barcelona –van ser 16 milions de persones el 2025– ha induït que els negocis que els allotgen s’incrementin i s’estenguin fora dels marges habituals. Així, ja no és estrany veure un vaivé de turistes que s’instal·len per uns dies en barris humils, a l’entorn dels carrers on els seus habitants perceben baixos ingressos, pateixen situacions de degradació que reclamen arranjament o suporten les molèsties que molta població s’amuntegui en poc espai.

Els pisos turístics i els hotels que han sorgit en zones necessitades, amb baixes rendes i en procés de renovació urbanística o pendents de renovació es compten per uns quants centenars. Passa a la franja del Samontà, a la meitat nord de l’Hospitalet. Els seus barris (Collblanc, la Torrassa, Pubilla Cases, la Florida, les Planes, Can Serra i Sanfeliu) acrediten la densitat de població més elevada d’Europa i estan pendents d’un pla de reforma taxat en 350 milions d’euros. Al seu torn, els seus carrers altament poblats concentren 301 habitatges d’ús turístic i 312 places hoteleres, d’acord amb la llista d’establiments d’allotjament turístic de la Generalitat.

Al mateix inventari consten 83 pisos turístics a la Mina, a Sant Adrià de Besòs. El barri espera projectes de transformació que la Generalitat promet desencallar amb 113 milions d’euros. En paral·lel, arrossega una estigmatització històrica que eclipsa l’heterogeneïtat que ha consolidat dues parts molt diferenciades als seus carrers. Mostra d’això és que la Mina ha passat de no tenir estances hoteleres fa poc més de dos anys a disposar ara de 1.760 places. La suma inclou 770 llits de l’hotel Tembo –un quatre estrelles superior apostat en una cantonada del veïnat– i 942 del cinc estrelles SLS Barcelona, enclavat al Port Fòrum, al marge del barri.

Sense sortir de Barcelona, figuren 252 habitatges d’ús turístic als barris amb una renda per llar un 30% inferior a la mitjana de la capital. El gruix correspon al Raval, amb 227 pisos turístics, als quals s’afegeixen 7.101 llits d’hotel. A part, hi ha nou domicilis turístics al Carmel i 16 al Besòs i el Maresme, dotat també amb les 524 places hoteleres del Diagonal Zero.

Barcelona, l’Hospitalet i Sant Adrià suprimiran les llicències de tots els seus pisos turístics el 2028. Badalona no permetrà més obertures a partir d’aquest any, si bé mantindrà les existents. El flanc sud de la localitat –històricament el més depauperat, amb els barris de Llefià, la Salut, Sant Roc i Artigas– comptabilitza 71 pisos inscrits com a turístics, així com 68 llits d’hostal o pensió.

Preu i rendibilitat

Els experts assenyalen que els allotjaments en punts que acusen fragilitats socials, econòmiques i urbanístiques requereixen que es faci un desemborsament assequible per a inversors i empreses en comparació amb ubicacions més preuades, ja limitades o vetades pel PEUAT. L’expectativa d’obtenir rendibilitat és alta en aquests llocs sense aparent atractiu turístic, però que s’han rehabilitat o estan en via de fer-ho.

"No és ni més ni menys que una presa de posicions davant un canvi que es pot produir en aquest tipus de barris", assenyala Emiliano Bermúdez, subdirector general de la immobiliària Donpiso. "Els actius s’adquireixen a preu de barri deteriorat i, quan aquest millora, es revaloritzen –exposa–. Si es projecten plans d’actuació a curt o mitjà termini, seran molt atractius per instal·lar infraestructures turístiques i la rendibilitat serà superior, perquè es creen quan els preus són més baixos".

Claire Court, professora de la Universitat de Barcelona (UB) especialitzada en habitatge i turisme, observa que als promotors els pot seduir l’"important marge entre costos i beneficis" en llocs on comprar terrenys i edificis resulta més barat. Afegeix que "la proximitat del litoral i projectes de restauració, com el de les Tres Xemeneies de Sant Adrià, augmenten l’atractiu de la zona". Esmenta també que en l’expansió a barris vulnerables poden influir "la saturació d’altres espais, com Ciutat Vella", el propòsit d’"augmentar la capacitat turística al nord de la ciutat, com ja s’ha fet als barris del Poblenou, on es concentra una gran proporció d’hotels d’alta categoria, i un canvi d’imatge d’aquests espais, que ja no es veuen tan perillosos".

"L’arribada del turisme no és casual en aquests barris, tenen un interès alt i estratègic per a la indústria i els visitants", avalua Lluís Garay, professor d’estudis d’economia i empresa de la Universitat Oberta de Catalunya. Sobre les remodelacions als barris, opina que "aquests processos de rentat de cara fan que l’espai sigui de sobte atractiu i comercialitzable". Destaca que, a més, "barris com el de la Mina es troben molt a prop de recursos especialment atractius per al turisme, com el parc del Fòrum, on es desenvolupen esdeveniments massius com el Primavera Sound".

Subscriu-te per seguir llegint