Catalunya manté el model de prevenció de focs de les Gavarres

Després que les flames hagin afectat més de 2.400 hectàrees del massís de les Gavarres (Baix Empordà), algunes gestionades prèviament, el primer gran incendi forestal de l’estiu a Catalunya planteja una pregunta: ¿ha servit de res el pla forestal que s’havia començat a posar en marxa a les Gavarres? Espontàniament, Quim Gubau, director del consorci encarregat de gestionar l’espai, posa sobre la taula una primera reflexió: "Amb circumstàncies com la tramuntana, la marinada i gairebé 40 graus de temperatura, tot i que s’hagi fet gestió forestal prèvia, el bosc crema".

L’incendi forestal dels últims dies ha palesat que, malgrat que a les Gavarres s’hagués començat a treballar en infraestructures i actuacions pensades per aturar el foc, cap d’aquestes accions és una "garantia" davant els incendis de sisena generació. "Amb vent potent i humitat baixa, haver gestionat diverses hectàrees, sobre el paper, obre una oportunitat de treball per als bombers, però no assegura que no hi hagi focs", afirma Gubau, que, així i tot, recorda que encara quedava una part del treball dissenyat per fer.

Jaume Minguell, director general de Boscos i Gestió del Medi del Departament d’Agricultura, reivindica els plans desenvolupats al massís: "Les Gavarres és un dels llocs on més treball forestal s’ha fet". "Sense això, potser estaríem parlant d’un incendi de 10.000 o 20.000 hectàrees", adverteix. "Les pistes obertes al flanc dret, per exemple, van permetre que actuessin els cossos d’extinció", detalla.

Joan Pino, ecòleg i director del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), va en la mateixa línia: "És un dels llocs on s’han executat més accions de reducció de combustible per crear punts en què els bombers puguin actuar, però al capdavall es tracta d’un massís boscós i mediterrani en què no es poden evitar focs". "L’objectiu d’aquestes actuacions no és evitar el foc sinó minimitzar-ne l’impacte i mirar d’evitar un megaincendi que salti d’un massís a un altre i arrasi desenes de milers d’hectàrees", resumeix Pino.

Les últimes hores, algunes veus han suggerit que les Gavarres estaven totalment "abandonades". Però Gubau, Minguell i Pino ho neguen. "A la zona, s’ha fet molta gestió i molt ben coordinada, que ha modificat el paisatge", diu Minguell. "Si aquest foc hagués tingut lloc fa 10 o 15 anys, sent un incendi de sisena generació i amb el vent, s’hauria trobat un panorama totalment diferent i segurament hauria tingut unes conseqüències molt més greus", considera.

De fet, Minguell reivindica el pla d’actuacions de les Gavarres per a la resta de massissos de Catalunya: "És una bona línia de treball que s’ha d’intensificar i expandir". "No hem dit mai que la gestió forestal serveixi per evitar un incendi, però sí per minimitzar-ne la magnitud", afirma. El gran repte no és dur a terme una política de foc zero sinó conviure amb els incendis però evitant danys humans, pèrdues de béns i catàstrofes ambientals.

Minguell explica que no es podran gestionar tots els boscos: "Tenim boscos que ens ofereixen serveis, biodiversitat i salut durant molts mesos, però durant l’estiu es converteixen en combustible i ens obliguen a estar-ne pendents; és el peatge que paguem per tenir boscos durant la resta de l’any". ¿Quines han de ser les prioritats, a l’hora de fer tales? "La nostra idea implica tallar arbres als voltants de les edificacions i en punts estratègics que creïn oportunitats als bombers", respon Minguell. A més, també es planteja eliminar bosc i crear espais oberts en algunes zones.

"Els pròxims dies estudiarem què ha servit i què no i en podrem extreure conclusions", exposa Minguell. Però que les flames hagin arrasat 2.400 de les gairebé 30.000 hectàrees que conformen les Gavarres no vol dir pas que les infraestructures creades no servissin per a res: "Potser els focus secundaris haurien sigut molt més nocius".

El 40% del territori

A banda de la gestió dins d’un mateix massís, que s’ha de continuar fent en la línia marcada per les Gavarres, la Generalitat va presentar setmanes enrere un pla per crear grans eixos de confinament, un model que el president, Salvador Illa, ha recordat durant els últims dies. Aquests treballs no evitarien un foc de 2.400 hectàrees sinó que frenarien un megaincendi capaç de saltar d’un massís a un altre. "Hem d’acceptar que no podem gestionar el 40% del territori", afegeix Pino. "La gestió de l’incendi de les Gavarres ha sigut un èxit i, tenint en compte les circumstàncies, potser a les 2.400 hectàrees afectades és al que podem aspirar en el context actual", reflexiona.

"Malgrat que prenguem mesures, com hem de fer, aquestes no ens blindaran del tot contra els incendis", prossegueix. Pino fins i tot augura que en un futur una part de la gestió forestal la faran el foc, les sequeres i els herbívors i anticipa que ens dirigim a un escenari de "boscos més secs i més cremats". "Aspirar a recuperar el mosaic tradicional i que la gent visqui als boscos i els exploti és una mica utòpic en l’època del petroli barat i accessible", afegeix.

¿I què passarà en els pròxims anys a les Gavarres després d’aquest incendi? "Les alzines sureres rebroten a partir de les copes dels arbres d’una manera relativament ràpida", constata l’ecòleg, que assenyala que la recuperació serà gradual i es podrà veure d’aquí a pocs anys, primer a través de matolls. Així i tot, defensa que pot ser interessant mantenir algun dels espais oberts que ha provocat l’incendi.

Subscriu-te per seguir llegint