"Dol" causat pel paisatge

Avui fa un any de l’inici de l’incendi forestal de Paüls (Baix Ebre), un dels focs més greus de l’estiu passat a Catalunya. Les flames van afectar 3.300 hectàrees i el municipi més castigat va ser Xerta, on el foc va arribar ben a prop del nucli urbà. Dotze mesos després, els ajuntaments continuen molt pendents de totes les feines que s’han anat fent per recuperar accessos, retirar una part de la fusta cremada i ordenar les actuacions posteriors al foc.

A Xerta l’alcalde, Roger Aviñó, recorda que aquells dies van ser "moments molt complicats" i parla del "dol" per veure com va canviar el paisatge. Però, a més, reivindica algunes reclamacions pendents i exigeix més implicació a la Generalitat per portar a terme gestió forestal en zones no afectades pel foc i que podrien cremar en cas que es declari un incendi.

Infraestructures bàsiques

El Govern, però, defensa que s’han abordat les actuacions més urgents. El Departament d’Agricultura ha intervingut, sobretot, en camins principals i en punts on hi havia problemes d’accés o "danys en infraestructures bàsiques". També s’han impulsat feines de retirada d’arbres cremats, tot i que "no de manera indiscriminada". Jaume Minguell, director general de Boscos i Gestió del Medi, remarca que no tot el que s’ha cremat s’ha de retirar ni tots els espais s’han de replantar: "Després d’un incendi hi ha zones on no cal treure l’arbrat i pot no aportar beneficis a la recuperació de la muntanya perquè no entorpeix la regeneració posterior".

L’estratègia del Govern consisteix a combinar actuacions urgents, però respectant els "processos naturals de recuperació". L’Administració admet que poden quedar feines per fer, però insisteix que les primeres mesures s’han centrat a garantir accessos, resoldre incidències en camins i valorar cas per cas què convé fer en cada espai afectat. "Des del punt de vista del territori, no n’hi ha mai prou, i pot ser que quedin coses per fer, però les accions més urgents s’han portat a terme", afirma Minguell.

L’incendi de Paüls va obrir una reflexió sobre com s’ha de gestionar el territori després del foc. Per al Govern, el postincendi no es pot limitar a esborrar la petjada de les flames, sinó que ha de servir per decidir quin paisatge es vol construir a partir d’ara. "Un incendi és un esdeveniment dolorós però també un gran transformador del territori i, a més a més, un moment per veure què vols construir", apunta Minguell, en una afirmació que aviat es podrà aplicar també a les Gavarres.

Entorn més resistent

La idea és que les actuacions posteriors ajudin a configurar un entorn més resistent davant futurs incendis: amb camins en més bones condicions, zones estratègiques més accessibles, espais oberts de nova creació i una massa forestal més fàcil de gestionar. Un any després, la recuperació no és tancada, però el Govern defensa la feina que s’ha fet i destaca la idea que no sempre convé reconstruir ben bé el paisatge anterior, sinó acompanyar la regeneració i preparar el territori per conviure més bé amb el risc d’incendi.