"L’estrès tèrmic pot afectar el neurodesenvolupament"

Mare d’una nena de nou anys, l’Alicia confessa que desitja i tem l’estiu a parts iguals. "Les teves vacances sempre són més curtes que les de les teves criatures, així que has d’estar fent equilibris constantment. Els casals costen un dineral i, la majoria de les vegades, no et pots permetre un horari que cobreixi les mateixes hores que l’escola", se sincera aquesta mare, per a qui la calor extrema de les dues primeres setmanes de les 11 que duren les vacances escolars –encara en queden nou– ha suposat un obstacle afegit. "Hi ha moments en què la calor és totalment incapacitant. La teva filla et demana que juguis amb ella a les cartes, però tu prou en tens de buidar el rentaplats sense fondre’t", explica l’Alicia, conscient que l’estiu suposa una doble feina –la mateix i la de "dinamitzadora d’activitats"– i que travessar-lo en millors o pitjors condicions depèn, en gran manera, de la classe social. "No és el mateix tenir aire condicionat que no tenir-ne, o poder pagar un casal o no poder fer-ho", exemplifica. Segons l’Idescat, un de cada tres nens catalans viu en llars que no poden permetre’s una setmana de vacances a l’any.Mare d’una nena de 9 anys, l’Alicia confessa que desitja i tem l’estiu a parts iguals. "Les teves vacances sempre són més curtes que les de les teves criatures, així que has d’estar fent equilibris constantment. Els casals costen un dineral i, la majoria de les vegades, no et pots permetre un horari que cobreixi les mateixes hores que l’escola", se sincera aquesta mare, per a qui la calor extrema de les dues primeres setmanes de les 11 que duren les vacances escolars –encara en queden nou– ha suposat un obstacle afegit. "Hi ha moments en què la calor és totalment incapacitant. La teva filla et demana que juguis amb ella a les cartes, però tu bastant tens amb buidar el rentaplats sense fondre’t", explica l’Alicia, conscient que l’estiu suposa un doble treball –el mateix i el de "dinamitzadora d’activitats"– i que travessar-lo en millors o pitjors condicions depèn, en gran manera, de la classe social. "No és el mateix tenir aire condicionat que no tenir-lo, o poder pagar un casal o no poder fer-ho", exemplifica. Segons l’Idescat, una de cada tres nens catalans viuen en llars que no poden permetre’s una setmana de vacances a l’any.

La reflexió de l’Alicia –malgrat tot, conscient d’estar en un grup de les privilegiades– és compartida per milers de mares (i alguns pares) en situacions similars. Els nens s’avorreixen perquè tenen moltes menys hores ocupades que de costum, la temperatura asfixiant redueix les opcions i, al final, la solució acaba passant amb més o menys mala consciència per part dels progenitors, per més hores de pantalla. "Inevitablement, et fiques al llit més tard, perquè a la nit és quan s’hi pot estar, però t’aixeques a la mateixa hora, perquè tu treballes i la nena va al casal, i s’acumula el cansament amb l’estrès tèrmic. A l’estiu tots som més vulnerables, i cedeixes", prossegueix aquesta mare, que lamenta que "la cosa comunitària s’ha perdut molt".La reflexió d’Alicia – malgrat tot, conscient d’estar en un grup de les privilegiades – és compartida per milers de mares (i alguns pares) en situacions similars. Els nens s’avorreixen perquè tenen moltes menys hores ocupades que de costum, la temperatura asfixiant redueix les opcions i al final, la solució acaba passant amb més o menys mala consciència per part dels progenitors, per més hores de pantalla. "Inevitablement, et fiques al llit més tard, perquè a la nit és quan es pot estar, però t’aixeques a la mateixa hora, perquè tu treballes i la nena va al casal, i s’acumula el cansament amb l’estrès tèrmic; a l’estiu tots som més vulnerables; i cedeixes", prossegueix aquesta mare, que lamenta que "la cosa comunitària s’ha perdut molt".

"El paradigma social ha canviat. Els pares hem de dinamitzar els espais d’oci a les nostres criatures, fills d’una societat en la qual tot va molt ràpid i on les alternatives de lleure autònom que tenen són molt més tòxiques que les que teníem nosaltres de nens. Abans sortíem al carrer a jugar, i ara és pantalla i pantalla. Si no tens recursos, perquè estàs superada, la solució acaba sent tauleta, consola o tele, i això converteix el nen en un objecte passiu, que no descarrega la seva energia infantil, i apel·la a l’individualisme, però alhora és molt temptador", reflexiona convençuda que l’aire condicionat serà el pròxim electrodomèstic imprescindible, com ho és la rentadora."El paradigma social ha canviat, els pares hem de dinamitzar els espais d’oci a les nostres criatures, fills d’una societat en la qual tot va molt ràpid i on les alternatives de lleure autònom que tenen són molt més tòxiques que les que teníem nosaltres de nens. Abans sortíem al carrer a jugar, i ara és pantalla i pantalla. Si no tens recursos, perquè estàs superada, la solució acaba sent ‘tablet’, consola o tele, i això converteix el nen en un objecte passiu, que no descarrega la seva energia infantil, i apel·la a l’individualisme, però alhora és molt temptador", reflexiona convençuda que l’aire condicionat serà el pròxim electrodomèstic imprescindible, com ho és la rentadora.

El mantra "disfruta de l’estiu més fresc de la resta de la teva vida" ressona eixordador al cap de l’Anna mentre suborna els seus fills d’11 i vuit anys amb la promesa de sobres de cromos del Mundial i de Pokemon perquè avancin el quadern de vacances, abans de cedir a tornar a encendre la tele. La primera setmana de juliol, la tarifa és d’un sobre per cada 10 pàgines.El mantra "disfruta de l’estiu més fresc de la resta de la teva vida" ressona eixordador al cap de l’Anna mentre sobrina els seus fills d’11 i 8 anys amb la promesa de sobres de cromos del Mundial i de Pokemon perquè avancin el quadern de vacances, abans de cedir a tornar a encendre la tele. La primera setmana de juliol, la tarifa és d’un sobre per cada deu pàgines.

Marcar els límits

La pediatra Elena Codina, coordinadora del grup de treball de salut mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria, recomana que es pacti el consum de pantalles fent entendre a les criatures que es tracta d’una excepció estival, sempre marcant-los uns límits clars i tenint en compte la qualitat del que consumeixen. La metge té clar que, al tractar-se d’un problema que és transversal, les polítiques per afrontar-lo han de ser també transversals.La pediatra Elena Codina, coordinadora del grup de treball de salut mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria, recomana pactar el consum de pantalles fent entendre les criatures que es tracta d’una excepció estival, sempre marcant uns límits clars i tenint en compte la qualitat del que consumeixen. La doctora té clar que al tractar-se d’un problema transversal, les polítiques per afrontar-lo han de ser també transversals.

"Si reformem una plaça, hem de convertir-la en el màxim refugi climàtic possible; igual que les escoles; els pediatres fa anys que ho diem", prossegueix Codina, que afegeix que a escala local es poden fer moltes accions. "Crear una bona xarxa de refugis climàtics, com biblioteques, centres cívics o ludoteques, amb una veritable planificació, de maig a setembre, amb franges de 12 hores diàries que suposin una opció real per a les famílies", apunta la també responsable de la unitat de salut mediambiental de Sant Joan de Déu."Si reformem una plaça, hem de convertir-la en el màxim refugi climàtic possible; igual que les escoles; els pediatres fa anys que ho diem", prossegueix la pediatra, que afegeix que a nivell local es poden fer moltes accions. "Crear una bona xarxa de refugis climàtics, com biblioteques, centres cívics o ludoteques, amb una veritable planificació, de maig a setembre, amb franges de 12 hores diàries que suposin una opció real per a les famílies", apunta la també responsable de la unitat de salut mediambiental de Sant Joan de Déu (SJD), remarcant que el primer que s’hauria de definir bé és quines característiques ha de tenir un refugi climàtic.

La pediatra apunta també la necessitat de corredors verds a les ciutats per poder desplaçar-se cap a aquests refugis. "És important pensar com dissenyem les ciutats i anar deixant enrere els parcs infantils amb cautxú", afegeix Codina, convençuda de la importància de les polítiques locals. "No fer res davant aquesta situació, a la llarga, tindrà impactes. Estar sotmès a estrès tèrmic durant molts dies pot afectar el neurodesenvolupament i causar problemes de salut mental", adverteix.La pediatra apunta també la necessitat de corredors verds a les ciutats, per poder desplaçar-te cap a aquests refugis. "És important pensar com dissenyem les ciutats i anar deixant enrere els parcs infantils amb cautxú", afegeix Codina, convençuda de la importància de les polítiques locals ("per això sempre diem que els alcaldes i els regidors podrien ser ministres de salut"). "No fer res davant aquesta situació, a la llarga, tindrà impactes. Estar sotmès a estrès tèrmic durant molts dies pot afectar el neurodesenvolupament i causar problemes de salut mental", adverteix.

Segons un estudi publicat fa poques setmanes a Nature, el 52% de les persones nascudes el 2020 –és a dir, els nens que ara tenen sis anys– estaran exposades a onades de calor sense precedents al llarg de la seva vida, davant el 16% dels que van néixer el 1960 (els seus avis).Segons un estudi publicat fa poques setmanes a ‘Nature’, el 52% de les persones nascudes el 2020 –és a dir, els nens que ara tenen sis anys– estarà exposat a onades de calor sense precedents al llarg de la seva vida, davant el 16% dels que van néixer el 1960 (els seus avis).

Maria Truñó, directora de l’Aliança Educació 360 –xarxa que treballa per garantir les oportunitats educatives més enllà de l’horari lectiu, especialment en l’àmbit de l’oci–, posa sobre la taula la importància d’aquest problema, sobretot en un context en què estan en entredit les sortides i colònies escolars el curs que ve. "L’estiu sempre ha sigut un moment en què es fan molt evidents les desigualtats, i la crisi climàtica és un amplificador brutal d’aquesta bretxa", assegura Truñó, que recorda que sis de cada 10 nens catalans no fan ni colònies ni casals; que solen ser els mateixos que no van de vacances i viuen en pisos sense aire condicionat.Maria Truñó, directora de l’Aliança Educació 360 –xarxa que treballa per garantir les oportunitats educatives més enllà de l’horari lectiu, especialment en l’àmbit del ‘portar’– posa sobre la taula la importància d’aquest problema, sobretot en un context en el qual estan en entredit les sortides i colònies escolars el curs que ve. "L’estiu sempre ha sigut un moment en què es fan molt evidents les desigualtats, i la crisi climàtica és un amplificador brutal d’aquesta bretxa", assegura Truñó, que recorda que sis de cada deu nens catalans no fan ni colònies, ni casals; que solen ser els mateixos que no van de vacances, viuen en pisos sense aire condicionat.

"Parlem molt de sedentarisme, de pantallisme, d’aquesta soledat no desitjada, però no fem una política pública de primer ordre per posar-hi remei. Fa un any vam aconseguir que el Parlament aprovés una moció a favor de garantir un mínim de dues setmanes de lleure educatiu a l’estiu per a tots els nens i adolescents, que sigui un dret per a les famílies i una obligació per a les administracions, i no s’ha avançat res", lamenta."Parlem molt de sedentarisme, de pantallisme, d’aquesta soledat no desitjada, però no fem una política pública de primer ordre per posar-hi remei. Fa un any vam aconseguir que el Parlament aprovés una moció a favor de garantir un mínim de dues setmanes de lleure educatiu a l’estiu per a tots els nens i adolescents, que sigui un dret per a les famílies i una obligació per a les administracions, i no s’ha avançat res", lamenta.

Segons l’últim Informe sobre el Risc Climàtic de la Infància de l’Unicef, publicat aquest juny, la meitat dels nens del món estan exposats a múltiples amenaces climàtiques que posen en risc la seva salut i la seva educació. A Espanya, el mateix estudi estima que més de quatre milions de criatures poden patir l’impacte de la calor extrema, les sequeres i la contaminació.Segons l’últim Informe sobre el Risc Climàtic de la Infància de l’Unicef, publicat aquest juny, la meitat dels nens del món estan exposats a múltiples amenaces climàtiques que posen en risc la seva salut i la seva educació. A Espanya, el mateix estudi estima que més de quatre milions de criatures poden patir l’impacte de la calor extrema, les sequeres i la contaminació.