Catalunya estudia doblar les franges antiincendis de les urbanitzacions

"Se’ns fa impossible protegir les cases disseminades; són dins del bosc i algunes són de fusta". És el que deia el cap dels Bombers de la Generalitat, David Borrell, en ple episodi de simultaneïtat d’incendis a Catalunya. La frase resumeix una de les principals preocupacions existents quant a l’amenaça dels incendis: la vulnerabilitat de les urbanitzacions aixecades en plena massa forestal, envoltades de vegetació densa i inflamable. L’últim exemple, el del Farell, la urbanització de Caldes de Montbui afectada per l’incendi de Sentmenat.

Quan es declara un incendi forestal, la gran prioritat no és protegir el medi natural sinó salvaguardar les persones i els habitatges que queden atrapats enmig de l’anomenada interfície urbanoforestal, la zona de risc màxim en la qual la muntanya i les edificacions es barregen. A Catalunya, aquest paisatge marcat en vermell pels bombers es distribueix al llarg de tot el territori en urbanitzacions, cases aïllades i petits nuclis situats dins de les arbredes. Alguns d’aquests habitatges en perill es van construir de manera irregular i s’han consolidat amb el pas de les dècades. I una bona part arrossega des de fa anys un problema enquistat: no compten amb unes franges de protecció adequades que separin la vegetació de les vivendes i redueixin la intensitat del foc abans que afecti les cases. Aproximadament, un 50% de les urbanitzacions i municipis obligats a tenir a punt aquesta eina de seguretat no en disposen.

La normativa vigent exigeix franges perimetrals de protecció de 25 metres al voltant d’urbanitzacions i zones limítrofes amb el bosc. No obstant, l’actual context climàtic, que impulsa incendis de sisena generació, i la falta de gestió acumulada en aquestes àrees obliguen a replantejar si aquesta distància és suficient. Un assumpte que els experts veuen clar i que la Conselleria d’Agricultura té sobre la taula.

Retard enorme

Joan Pino, ecòleg i director del CREAF, reclama obrir aquest debat: "Potser amb les franges de 25 metres ja no n’hi ha prou i cal pensar en perímetres de 50 metres o fins i tot més, als territoris més exposats". Pino, davant la impossibilitat de gestionar tot el bosc, estableix prioritats: "El més urgent ha de ser allunyar els boscos de les persones". "Les franges de protecció són clau perquè estan pensades per protegir béns i persones", afirma Jaume Minguell, director general de Boscos i Gestió del Medi del Departament d’Agricultura. El Govern admet que el retard és enorme i està disposat a revisar si en alguns casos és necessari ampliar la dimensió d’aquestes franges.

Fonts del GRAF, el grup especialitzat dels Bombers en actuacions forestals, també admeten que el model actual s’haurà de revisar. En el dia d’avui, assegura, és insostenible mantenir tanta població en zones on el foc pot arribar amb una "força incontrolable". Les franges tenen un paper clau perquè poden ajudar a frenar les flames. Però si no estan ben fetes, en condicions meteorològiques adverses, poden no garantir per si soles la defensa d’una urbanització.

Mentre aquest model no es revisa, el més urgent és resoldre el problema d’aquelles urbanitzacions que no tenen franges de protecció. Amb aquest fi aquest any la conselleria ha multiplicat per deu la inversió destinada a subvencions perquè els municipis abordin aquestes actuacions pendents. En concret, s’ha passat d’1,5 milions d’euros a 15. El Govern s’ha marcat un termini de cinc anys perquè totes les franges estiguin fetes. "L’objectiu és que puguin estar totes fetes en un termini de cinc anys, recolzant-se en aquesta nova convocatòria d’ajuts", assegura Minguell en conversa amb aquest diari.

Sovint, la propietat forestal fragmentada i la poca capacitat administrativa dels ajuntaments, que es recolzen en la Generalitat i les diputacions, compliquen el procés d’autoprotecció. Tot i així, no tot pot recaure únicament en l’Administració. Des de Protecció Civil afirmen que els que viuen dins del bosc han d’assumir una cultura d’autoprotecció molt potent. L’incendi de Sentmenat, declarat dilluns, és un clar exemple de la situació. Malgrat no ser un foc de grans dimensions, ha inquietat la població i els serveis d’emergència perquè amenaçava precisament habitatges situats en zones d’alt risc.

Durant els últims dies, s’ha pogut comprovar la consolidació d’un canvi de criteri que les autoritats van posar en marxa fa anys: confinar abans que evacuar. Treure la població de casa seva, defensen des de Protecció Civil, no sempre és l’opció més segura. Una evacuació implica moviments per carreteres que poden quedar afectades pel fum, les flames o la mateixa congestió de vehicles.

Perquè el confinament sigui segur, és molt important que les franges de delimitació estiguin actualitzades. Així, les persones es poden quedar a casa amb les portes i finestres tancades, mentre els bombers miren d’impedir que el foc arribi a les vivendes. Però no totes les urbanitzacions presenten les condicions òptimes per portar a terme aquestes actuacions.

Subscriu-te per seguir llegint