Un grup de cooperatives s’uneixen per comprar habitatges a fons

L’actual crisi d’accés a l’habitatge suposa un maldecap per a cada vegada més ciutadans de Barcelona i bona part de Catalunya. A més dels perfils més vulnerables, els alts preus de lloguer i compra, així com la falta d’oferta, deixen fora de l’equació cada vegada més persones d’aquesta anomenada classe mitjana. L’habitatge s’ha convertit així en un problema de país al qual, ara, les cooperatives d’habitatge catalanes aspiren a donar-li parcialment la volta. Per a això, una quinzena d’aquestes entitats s’han aliat per sumar múscul, adquirir habitatges i treure’ls del "mercat especulatiu".L’actual crisi d’accés a la vivenda suposa un maldecap per a cada vegada més de Barcelona i bona part de Catalunya. A més dels perfils més vulnerables, els alts preus de lloguer i compra, així com la falta d’oferta, deixen fora de l’equació cada vegada més persones d’aquesta trucada ‘classe mitjana’. La vivenda s’ha convertit així en un problema de país al qual, ara, les cooperatives de vivenda catalana aspiren a donar-li parcialment la tornada. Per a això, una quinzena d’aquestes entitats s’han aliat per sumar múscul, adquirir vivendes i treure-les del "mercat especulatiu".

El barri de la Florida de l’Hospitalet de Llobregat va acollir ahir la primera assemblea de l’associació Custòdia, una iniciativa que aspira a desenvolupar el primer banc de sòls comunitaris a Catalunya i els territoris de parla catalana. Per ara, s’ha constituït aquesta mancomunitat de cooperatives –de la qual formen part una quinzena d’entitats com el Sindicat de Llogateres o l’institut IDRA–. El projecte preveu avançar en els pròxims mesos amb la consolidació d’aquest banc de sòls, una infraestructura destinada a adquirir, custodiar i preservar sòl "perquè es mantingui permanentment fora del mercat especulatiu i al servei de projectes d’habitatge assequible".El barri de la Florida de l’Hospitalet de Llobregat ha acollit aquest dimarts 7 de juliol la primera assemblea de l’associació Custòdia, una ambiciosa i pionera iniciativa que aspira a desenvolupar el primer banc de sòls comunitaris a Catalunya i els territoris de parla catalana. Ara per ara, simplement s’ha constituït aquesta mancomunitat de cooperatives –de la qual formen també una altra quinzena d’entitats com el Sindicat de Llogateres o l’institut IDRA–. El projecte preveu avançar en els pròxims mesos amb la consolidació d’aquest banc de sòls, una infraestructura destinada a adquirir, custodiar i preservar sòl "perquè es mantingui permanentment fora del mercat especulatiu i al servei de projectes de vivenda assequible".

Glòria Rubio, coordinadora d’activitats de La Dinamo Fundació, explica que les entitats que integren Custòdia mantenen una anàlisi compartida sobre l’escassetat de sòl públic a Catalunya, el País Valencià i les illes Balears. En aquests territoris, com en el conjunt d’Espanya, la majoria dels habitatges estan condicionats per les "dinàmiques de mercat". Per això, consideren necessari "cooperativitzar sòl privat" i posar-lo a disposició de les entitats participants a preus més accessibles.Glòria Rubio, coordinadora d’activitats de La Dinamo Fundació, explica que les diferents entitats que integren Custòdia mantenen una anàlisi compartida respecte a l’escassetat de sòl públic a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Territoris on, com en el conjunt d’Espanya, la major part de les vivendes es troben condicionades per les "dinàmiques de mercat" i, per això, consideren necessari "cooperativitzar sòl privat" i posar-lo a disposició de les entitats participants i a preus més accessibles.

En definitiva, la futura macrocooperativa, que s’ha de constituir jurídicament en algun moment del 2027, ambiciona restar terreny en el mercat de l’habitatge "als fons i altres grans propietaris". Rubio recorda que Catalunya compta amb prou feines amb un 2% d’habitatges socials en el seu parc i que en el passat ha sigut habitual que administracions venguessin sòl públic a privats. Defensa que les cooperatives sorgeixen com a opció per gestionar els pisos des de la proximitat i que aquests no perdin la condició d’assequible. "Si continuem gestionant els habitatges com un bé de mercat, cada vegada estarem en una situació pitjor", afegeix.En definitiva, la futura macrocooperativa, que s’ha de constituir jurídicament en algun moment del 2027, ambiciona a restar terreny al mercat de la vivenda "als fons i altres grans propietaris". Rubio recorda que Catalunya compta amb prou feines amb un 2% de vivendes socials en el conjunt del seu parc i recorda que en el passat ha sigut habitual que administracions venguessin sòl públic a privats. Així, defensa que les cooperatives sorgeixen com una opció per gestionar els pisos des de la proximitat i que aquests no perdin la condició d’assequible. "Si continuem gestionant les vivendes com un bé de mercat, cada vegada estarem en una situació pitjor", afegeix.

Escalar el projecte

Per garantir que els habitatges que passin a formar part de Custòdia es mantinguin sempre fora d’aquestes dinàmiques, la iniciativa planteja desenvolupar una eina que separi la propietat del sòl de la del vol, és a dir, els terrenys dels pisos. D’aquesta manera, Custòdia mancomunarà el sòl, mentre que els pisos se cediran a les diferents cooperatives locals que integren la iniciativa. Tot i que el gruix de la iniciativa s’ha treballat en els últims dos anys, fa gairebé una dècada que algunes entitats impulsores, com Coop57 i La Dinamo, la van començar a cuinar. Així, ha sigut en aquest últim tram en el qual ja ha començat a agafar forma fins a l’assemblea d’ahir.Per garantir que les vivendes que passin a formar part de Custòdia es mantinguin sempre fora d’aquestes dinàmiques, la iniciativa planteja desenvolupar una eina que separi la propietat del sòl de la del vol, és a dir, els terrenys dels pisos. D’aquesta manera, Custòdia mancomunarà el sòl, mentre que els pisos se cediran a les diferents cooperatives locals que integren la iniciativa. Tot i que el gruix que de la iniciativa s’ha treballat en els últims dos anys, fa ja gairebé una dècada que algunes de les entitats impulsores, com Coop57 i La Dinamo, la van començar a cuinar. Així, ha sigut en aquest últim tram en el qual ja ha començat a agafar forma fins a l’assemblea d’aquest 7 de juliol.

El projecte va explorar diverses fórmules jurídiques, com crear un "fons antiinversor" o una socimi per competir amb els grans tenidors, però es van descartar. També es va plantejar una fundació, però es va rebutjar per les dificultats per aportar patrimoni propi. Finalment, van optar per constituir-se com a cooperativa de serveis sense ànim de lucre, inspirada en experiències com Coop57, sense tancar la porta a transformar-se en fundació. El model ja va estudiar algunes proves pilot per comprovar la seva efectivitat, com La Titaranya, de Valls. Per això, la missió ara és fer un salt d’escala.El projecte va explorar inicialment diverses fórmules jurídiques, com crear un "fons ‘antiinversors’" o una SOCIMI per intentar competir de tu a tu amb els grans tenidors, però per qüestions jurídiques finalment es va descartar. També es va plantejar la idea d’una fundació, però també es va rebutjar per les dificultats per aportar patrimoni propi de les entitats participants. Finalment, van optar per constituir-se com a cooperativa de serveis sense ànim de lucre, inspirada en experiències com Coop57, sense tancar la porta que més endavant pugui transformar-se en fundació. El model ja ha estudiat algunes ‘proves pilot’ per comprovar l’efectivitat del model, com el de La Titaranya, de Valls. Per això, la missió ara és fer un salt d’escala.

Amb tot, per poder operar, el projecte necessita uns fons propis inicials d’uns set milions d’euros, que permetrien a la Custòdia accedir a finançament, comprar sòl, hipotecar-lo i adquirir més patrimoni sense desequilibrar en excés el deute.

Subscriu-te per seguir llegint