Les famílies catalanes paguen cada any fins a mil euros a l’escola pública i 4.000 en la concertada per falta de finançament escolar

La gratuïtat real de l’escola continua sent una assignatura pendent a Catalunya. Malgrat l’augment de la inversió, el sistema educatiu arrossega encara un infrafinançament de 944 milions. Així ho constata l’últim informe del Síndic de Greuges, que confirma que la bretxa entre el que aporta l’administració i el que realment costa escolaritzar un alumne s’acaba traslladant a les famílies, que no només paguen menjador, activitats, material, sortides i colònies [si és que continuen fent-se el curs que ve], sinó també quotes per sostenir el dia a dia dels centres. L’informe ‘Estimació del cost de la plaça escolar a Catalunya’, elaborat en el marc del Pacte contra la Segregació Escolar i presentat aquest dimecres, posa números –i una infinitat d’exemples– sobre com l’infrafinançament de l’escola catalana continua tenint una conseqüència directa en les economies familiars tant en l’alumnat de l’escola pública com en el de la privada-concertada.

La despesa mitjana anual en menjador escolar per nen és de 1.160,9 euros a l’escola pública i de 1.571 a la privada-concertada

El document xifra l’infrafinançament total de la plaça escolar en 429,9 milions en el sector públic i 514,2 milions en el concertat. Tot i que el dèficit s’ha reduït en 81,2 milions des del 2019, el finançament públic continua per sota tant de la despesa real dels centres com del cost teòric necessari per garantir la gratuïtat efectiva, que continua sent una il·lusió. El copagament familiar segueix molt present, especialment a l’escola concertada, on la dependència de les aportacions privades és elevada. Mentre que al sector públic les famílies paguen de mitjana 948,5 euros a primària i 573,7 euros a l’ESO, en la concertada la xifra es dispara fins als 3.810,4 euros a primària i els 3.965,5 euros a secundària.

«Serveis complementaris»

Tot i que bona part d’aquesta despesa familiar es destina a finançar activitats i serveis considerats «complementaris», com el menjador, les sortides escolars, les colònies, les hores addicionals [l’anomenada «sisena hora» a la concertada] o el material, l’informe també assenyala que les quotes serveixen per cobrir altres conceptes que el finançament públic no arriba a sufragar del tot, per exemple despeses de funcionament del centre i determinats «serveis» associats al projecte educatiu.

A primària, l’alumnat identificat per raons socioeconòmiques ha crescut un 258,7%, cosa que exigeix molts més recursos que no sempre han arribat en la mateixa proporció

Entre aquests serveis «complementaris» figuren despeses que no formen part estrictament dels ensenyaments reglats, però que a la pràctica s’han convertit en habituals en l’escolarització. És el cas de les sortides i colònies escolars –activitat que el curs que ve penja d’un fil–, el material escolar, els llibres de text o les llicències digitals. També entra en aquest bloc el menjador escolar, que no només inclou el menjar, sinó també el servei de monitors (la custòdia dels nens durant el temps de migdia, considerat no lectiu i que corre, així, a càrrec de les famílies).

Quotes que segreguen

L’informe assenyala que el cost per a les famílies de l’escola concertada és molt més elevat –al voltant de 3.000 euros més a l’any–, en part per la mateixa oferta d’activitats. Els centres concertats solen oferir un horari més ampli d’atenció directa, amb activitats complementàries de pagament.

L’informe adverteix, a més, que aquesta situació afecta de manera desigual l’alumnat vulnerable escolaritzat en centres concertats, la presència dels quals ha augmentat en els últims anys com a resultat del Pacte contra la Segregació Escolar. Per a aquestes famílies, cobrir la part no finançada mitjançant quotes resulta molt més difícil, cosa que posa en qüestió l’equitat del sistema.

Els centres amb famílies amb més capacitat econòmica poden reforçar el seu projecte educatiu amb més activitats, millors serveis o recursos addicionals, des de potents biblioteques escolars fins a més suport fora de l’horari lectiu

El Síndic identifica diversos factors que expliquen per què l’increment pressupostari no ha aconseguit eliminar el copagament. Un d’aquests és la inflació postpandèmia: l’IPC va augmentar un 14,8% entre 2019 i 2023, per la qual cosa va absorbir bona part dels nous recursos, especialment en salaris. S’hi suma la gestió del descens demogràfic, ja que s’ha optat per reduir ràtios en lloc de tancar grups, cosa que eleva el cost per alumne. Un altre factor que ha influït és l’augment en la detecció d’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu: a primària, l’alumnat identificat per raons socioeconòmiques ha crescut un 258,7%, cosa que exigeix molts més recursos que no sempre han arribat en la mateixa proporció (una de les grans queixes durant les manifestacions del sector educatiu que han marcat el curs que acabem de deixar enrere).

Impacte en la segregació escolar

El document remarca que la insuficiència de finançament públic no és només un problema comptable, sinó també una font de desigualtat. Els centres amb famílies amb més capacitat econòmica poden reforçar el seu projecte educatiu amb més activitats, millors serveis o recursos addicionals, des de biblioteques escolars més potents fins a més suport fora de l’horari lectiu. En canvi, els centres amb famílies amb menys marge econòmic tenen més dificultats per sostenir aquest tipus de millores. Precisament, undels objectius del Pacte contra la Segregació Escolar és arribar a un finançament públic suficient per garantir la gratuïtat real i evitar que les quotes familiars es converteixin en un factor de selecció de l’alumnat.

El cost del menjador a la privada-concertada és més elevat perquè inclou despeses indirectes que la pública no trasllada a les famílies

El menjador és un dels exemples més clars d’aquestes diferències. L’estudi de la Síndica constata que el seu cost varia de manera significativa segons la titularitat del centre i la seva complexitat socioeconòmica. A la privada-concertada, el preu mitjà del servei és notablement superior al de la pública. Mentre que als centres públics el menú diari a primària se situa entorn dels 6,6 euros, en els concertats arriba als 9 euros. En termes anuals, el cost per alumne usuari és de 1.160,9 euros al sector públic davant 1.571 euros en el privat-concertat.

Dins de la mateixa xarxa concertada també hi ha diferències. Els centres de menor complexitat, on es concentren famílies amb més capacitat econòmica, presenten els preus més elevats mentre que els de més complexitat presenten quotes més baixes, tot i que això no elimina les dificultats d’accés per a moltes famílies. Tot i així, el cost més elevat del menjador a la concertada no s’explica únicament pel servei de menjar. L’informe assenyala que també entren en joc despeses indirectes com subministraments, neteja, manteniment o consergeria, que a l’escola pública solen assumir l’administració o els ajuntaments.