"Tinc la meva vida allà a dalt"

"Tinc la meva vida allà a dalt. Això ho veus a la tele i penses que no passa aquí, però sí que passa". Pamela Guerrero mira cap a la muntanya des de Caldes de Montbui amb la mateixa preocupació que comparteixen des de dilluns molts veïns del Farell: quan podran tornar a casa i què hi trobaran quan els deixin pujar.

Tot i que l’incendi es va declarar a Sentmenat, les seves conseqüències s’han estès fins aquesta urbanització de Caldes de Montbui. Part dels veïns no han pogut tornar a les seves cases des de l’inici del foc i més d’un centenar continuen confinats a la zona. D’altres esperen novetats en controls policials, en cases de familiars o a l’Hotel Les Termes, on s’allotgen al voltant d’una trentena de persones després d’un acord entre l’establiment i l’ajuntament.

Guerrero va ser una de les veïnes que va aconseguir baixar a temps. Acabava de sortir de treballar quan un veí la va avisar que hi havia foc. "Vaig tenir temps d’arribar a casa, tancar-ho tot, agafar els meus gossos i baixar. Des d’aleshores ja no he pogut tornar a pujar-hi", explica. Eren cap a dos o tres i mitja de la tarda de dilluns.

Entre els afectats es repeteixen situacions semblants. Hi ha qui va poder sortir amb els seus animals, que va deixar documentació, medicació o vehicles a casa, i qui té encara familiars confinats a la urbanització. "La gent està molt nerviosa. Jo també. Tenim molta por. Hi ha persones a dalt i el foc es veu a prop. Potser està a quilòmetres, però des d’allà el tens al costat: cau cendra i se t’omple la casa de fum", relata Guerrero.

La informació oficial arriba amb comptagotes i els grups de WhatsApp veïnals s’han convertit en un altre canal per saber què passa a dalt. "És una incertesa constant: per on ve, si arribarà, si no arribarà, si es controla un flanc i després se’n complica un altre. És un estira-i-arronsa permanent", resumeix Pamela, que defensa la feina dels bombers però admet que l’espera pesa.

"Casa meva és de fusta i, si el foc hi arriba, poc caldrà fer", diu Sara Ferreira, de 24 anys, mentre espera al control policial que regula l’accés al Farell. Viu en aquesta urbanització de Caldes de Montbui des de fa un any i l’incendi la va sorprendre fora. "Sobre les cinc vaig voler tornar i ja no vaig poder", relata. Des d’aleshores, espera alguna indicació que li permeti pujar. Almenys, va poder treure a temps el seu gat. "Si el tingués allà a dalt, estaria atacada", reconeix.

Ferreira assegura que la situació de la urbanització ve de lluny i denuncia una falta de manteniment que, segons els veïns, s’arrossega des de fa temps. "Allà a dalt estem bastant oblidats", afirma. Critica els talls recurrents de llum i aigua, els problemes amb la recollida d’escombraries i, sobretot, l’estat dels dipòsits previstos per a casos d’incendi. Segons el seu testimoni, eren buits.