La policia estima que a BCN hi operen fins a 10 grups

Fa més de dues dècades, les bandes llatines van irrompre amb força a Barcelona i van provocar un fenomen que es va aconseguir erradicar amb treball policial, social i educatiu. No obstant, en els últims anys s’ha produït un repunt d’aquesta mena de grups, que ara presenten una composició molt diferent. Si en les primeres bandes gairebé tots els integrants eren d’origen llatinoamericà, ara estan compostes per joves de diverses nacionalitats, procedents tant de països llatins com de l’est d’Europa i del nord d’Àfrica. Entre els seus membres també hi ha espanyols. Per això s’anomenen organitzacions juvenils violentes. La finalitat, però, continua sent la mateixa: unir-se per delinquir.

Els Mossos d’Esquadra apunten que actualment operen entre cinc i deu bandes juvenils a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Una d’aquestes bandes, Los 300, va ser "plenament" desarticulada a finals de maig, segons apunta la policia. En queden altres com Barrio 18 o Los Trinitarios, que presumptament estarien al darrere de la mort del menor de 15 anys assassinat a trets la setmana passada al parc de la Pegaso, a Barcelona. La policia també ha portat a cap operacions contra els Latin Kings. El grup, que ja no pugna per l’espai territorial ni és tan violent com fa dues dècades, se centra en el narcotràfic i les ciberestafes.

L’inspector de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos, José Ángel Merino, considera que "el fenomen de les bandes juvenils" mostra "una tendència a l’alça", en vista de l’increment de casos relacionats amb aquests grups en els últims anys. La seva presència, diuen, es pot notar cada vegada més en places i parcs de districtes barcelonins com Sant Andreu, Sant Martí i Nou Barris, a més d’algunes altres ciutats com l’Hospitalet de Llobregat i Badalona.

La policia catalana també té en compte els fluxos migratoris procedents d’alguns països americans per detectar si el fenomen continua creixent. En aquest sentit, avança la policia, s’impulsarà una "estratègia global" per combatre la seva presència. El que és clar és que operacions com la desenvolupada contra el grup Los 300 permeten aconseguir informació sobre com operen aquests grups i saber-ne l’evolució, cosa que ajudarà a combatre’ls amb "total contundència".

Perfil vulnerable

L’intendent de la Guàrdia Urbana Juan Guzmán explica que aquestes bandes solen captar menors de famílies vulnerables perquè són més influenciables. "Els faciliten una plataforma que substitueix la família", explica l’intendent. Segons indica l’agent, els menors solen dur armes blanques o transportar droga perquè, si són detinguts, s’enfronten a penes inferiors a les dels adults. Per aquesta raó, les bandes acostumen a reclutar menors tant a les xarxes socials, on difonen continguts atractius, com en centres educatius o llocs públics.

Aquestes agrupacions juvenils comencen cometent accions incíviques i van escalant cap a altres de més agressives. Solen apoderar-se d’espais d’oci o esportius i enfrontar-se a altres grups o persones amb qui pugnen per llocs com camps de bàsquet. Els agents remarquen la importància de la "violència", tant en les proves iniciàtiques que permeten accedir a la banda com en les amenaces i intimidacions amb armes blanques a altres grups antagònics.

Subscriu-te per seguir llegint